17
de Maig
de
2016
"Som la típica empresa familiar catalana vinculada al comerç". Joan Carles Calbet, director general de Calbet Electrodomèstics, recorda amb orgull la història d'una companyia que, malgrat els moments difícils, manté 35 botigues arreu de Catalunya i Balears amb més de 100 treballadors. Fins i tot es podria dir que compta amb una salut de ferro... Si es té en compte que els orígens del negoci són en una ferreteria de Viladecans que va obrir l'avi de l'actual dirigent l'any 1951.
10 anys més tard, el seu fill obria just al davant una altra botiga. Calbet explica que el seu avi i el seu pare van fer un pacte: "A la ferreteria venien el que no s'endollava, i a la botiga d'electrodomèstics el que sí que necessitava endoll".
La botiga de Viladecans ha estat l'origen d'una cadena especialitzada en la venda d'electrodomèstics, electrònica, informàtica, telefonia i aire condicionat. La creixent desaparició de bona part dels productes de la gamma marró (reproductors de vídeo, walkmans, discmans, etc.), ben sovint substituïts pel telèfon mòbil, fa que "cada cop ens enfoquem més a serveis i parament de la llar", puntualitza Calbet.
El creixement
A finals dels anys 80, amb la plena incorporació de l'actual director general a l'empresa, comença l'expansió de Calbet. "Vam començar a obrir botigues, i a finals dels 90 vam tenir una empenta forta", recorda Joan Carles Calbet. També la van tenir el 2006, amb la compra d'una Red Élite en fallida que els va permetre incorporar una vintena de botigues. "Amb això gairebé vam doblar el negoci", reconeix Calbet.
"Passar de tenir una botiga a una cadena t'obliga a replantejar-te moltes coses, passes de ser un botiguer a ser un empresari", afegeix convençut. Canvia la visió de les coses, i Calbet té clar que "en aquell moment l'única manera de créixer era tenir més volum i pes en el mercat. Si ens haguéssim quedat només amb la botiga de Viladecans, no sé si avui seguiríem oberts".
Concentrats a Catalunya
Les botigues Calbet es van anar estenent primer a la província de Barcelona i després arreu de Catalunya. Fora del Principat, només han arribat a les Illes Balears. "L'objectiu sempre ha estat quedar-nos a Catalunya. No he volgut mai arribar a l'Aragó, València o Madrid perquè les experiències que tenim de gent que ho ha fet no són bones", assegura Calbet.
El responsable de l'empresa també argumenta altres raons per posar el focus en territori català. "Coneixem molt bé el client català, com s'ha de tractar, i les fórmules no són les mateixes". A més, afegeix, "tota la comunicació que hem fet sempre internament, la publicitat, comunicats, software, etc. tot ha estat en català". Una qüestió, la de la llengua, en la que Calbet sempre ha volgut mostrar el seu compromís tot i haver-ne patit alguns inconvenients.
L'esperit de la botiga de barri
Presents a les capitals de província, la cadena s'ha anat establint també a poblacions amb un mínim de demanda. Darrerament, però, Calbet destaca que és més partidari de "tenir botiga en llocs on la competència està més limitada i on difícilment arribarà un gran operador internacional".
Aquestes poblacions mitjanes, assegura Calbet, "s'adapten molt bé a nosaltres, que tenim una política d'intentar cuidar molt la relació personal amb el client. El producte és el mateix, però el que ens diferencia de les grans cadenes és el tracte personal i l'assessorament". Al capdavall, afegeix, "intentem vendre solucions pels clients".
Per tal d'aconseguir-ho, Joan Carles Calbet apunta la importància del personal a les botigues, on "busquem actitud, la poso per davant de l'aptitud". Per descomptat, totes dues són importants, però el responsable de la companyia afirma haver comprovat que "si tens unes botigues molt ben ubicades amb un personal sense actitud, no funcionen. El factor humà té un pes molt important".
Un sector reduït a la meitat
Calbet, però, forma part d'un dels sectors més castigats per la crisi. "A partir del 2008 hem viscut un moment delicat i un canvi de tendència important", reconeix el seu director general. El sector dels electrodomèstics, juntament amb el dels mobles, és dels que més ha patit arrossegat per l'esclat de la bombolla immobiliària. Ho exemplifica una dada: l'any 2007 va ser rècord a Espanya en la venda d'unitats de grans electrodomèstics, amb 11 milions. En canvi, el passat 2015 ha tancat sense arribar als cinc milions. És a dir, en vuit anys, el mercat ha caigut més d'un 50%.
"Això s'ha endut per davant distribuïdors, marques i magatzems. El sector ha patit una forta contracció, i els que ens hem pogut adaptar hem aconseguit sobreviure", diu Calbet. Ho han fet a base de "reformar botigues i reendreçar el negoci". A més, el 2012 van patir l'incendi del seu magatzem central, que va quedar totalment destruït i va obligar la companyia a "replantejar l'operativa interna".
Decisions delicades que, com a mínim, han permès mantenir Calbet al mercat. "Els més grans ho han patit especialment, perquè les botigues més grans també són les més cares de mantenir. Grans cadenes quasi no en queden a Espanya", evidencia.
Ha sobreviscut la petita botiga associada a un grup de compres, o algunes cadenes mitjanes com Calbet. "Som un model intermedi, que intenta tenir les coses bones de la botiga de barri i de les grans cadenes: agilitat, logística i proximitat en l'atenció", resumeix.
La família a l'empresa
"No tenim accionistes externs i el consell d'administració el formem nosaltres mateixos", resumeix Calbet sobre el perfil de la companyia. Una empresa patrimonial lloga els locals a la comercial, però tot queda dins de casa. Una familiaritat que té els seus peròs i contres. En la part negativa, Calbet destaca que "quan no estic treballant, però hi ha botigues obertes, tinc remordiments. Això ens passa a quasi tots els que tenim una empresa familiar". Que el negoci formi part de la teva vida provoca de forma inevitable que "els dinars familiars sempre acabin centrats en l'empresa. Molts cops no pots separar la vida professional de la personal".
La part bona, però, és que "el meu cap durant molts anys ha estat el meu pare, i la relació és diferent que amb un extern", assegura Calbet. Al seu parer, un dels valors de l'empresa familiar és que "les decisions es prenen molt més ràpidament i s'apliquen d'una manera molt més efectiva que en una empresa on hi ha un consell d'administració, accionistes, has de consensuar, fer un pressupost, etc". Segons Calbet, "aquí si decidim fer una cosa, la comencem a la tarda. Això ens dóna agilitat davant d'empreses molt més grans. I alhora ens permet adaptar-nos als canvis, perquè les decisions estratègiques es prenen més ràpidament".
Els nous arguments de venda
En un sector on "no tenen sentit les rebaixes" perquè no hi ha productes de temporada; estan acostumats a les promocions, ofertes i descomptes constants. "Som el sector més actiu en aquest camp. Sempre fem promocions push per incitar la demanda", recorda Calbet. Una estratègia que històricament ha funcionat, tot i que "ara ja no funciona tant", matisa.
Calbet evidencia que "hi ha hagut un canvi d'hàbits dels clients, i la gent no és tan impulsiva a l'hora de comprar". Alhora, els arguments de compra també evolucionen. "Cada vegada venem electrodomèstics més eficients. La targeta energètica és un dels millors arguments de venda actualment, i les marques també s'hi estan enfocant", assegura. Productes que gasten menys aigua i consumeixen menys electricitat. "Una nevera funciona tot l'any sense parar. Si no és eficient energèticament, pot consumir el 30% de la factura de la llum", conclou.
10 anys més tard, el seu fill obria just al davant una altra botiga. Calbet explica que el seu avi i el seu pare van fer un pacte: "A la ferreteria venien el que no s'endollava, i a la botiga d'electrodomèstics el que sí que necessitava endoll".
La botiga de Viladecans ha estat l'origen d'una cadena especialitzada en la venda d'electrodomèstics, electrònica, informàtica, telefonia i aire condicionat. La creixent desaparició de bona part dels productes de la gamma marró (reproductors de vídeo, walkmans, discmans, etc.), ben sovint substituïts pel telèfon mòbil, fa que "cada cop ens enfoquem més a serveis i parament de la llar", puntualitza Calbet.
El creixement
A finals dels anys 80, amb la plena incorporació de l'actual director general a l'empresa, comença l'expansió de Calbet. "Vam començar a obrir botigues, i a finals dels 90 vam tenir una empenta forta", recorda Joan Carles Calbet. També la van tenir el 2006, amb la compra d'una Red Élite en fallida que els va permetre incorporar una vintena de botigues. "Amb això gairebé vam doblar el negoci", reconeix Calbet.
"Passar de tenir una botiga a una cadena t'obliga a replantejar-te moltes coses, passes de ser un botiguer a ser un empresari", afegeix convençut. Canvia la visió de les coses, i Calbet té clar que "en aquell moment l'única manera de créixer era tenir més volum i pes en el mercat. Si ens haguéssim quedat només amb la botiga de Viladecans, no sé si avui seguiríem oberts".
 |
| La Ferreteria Calbet de Viladecans és l'origen de l'empresa. Cedida |
Concentrats a Catalunya
Les botigues Calbet es van anar estenent primer a la província de Barcelona i després arreu de Catalunya. Fora del Principat, només han arribat a les Illes Balears. "L'objectiu sempre ha estat quedar-nos a Catalunya. No he volgut mai arribar a l'Aragó, València o Madrid perquè les experiències que tenim de gent que ho ha fet no són bones", assegura Calbet.
El responsable de l'empresa també argumenta altres raons per posar el focus en territori català. "Coneixem molt bé el client català, com s'ha de tractar, i les fórmules no són les mateixes". A més, afegeix, "tota la comunicació que hem fet sempre internament, la publicitat, comunicats, software, etc. tot ha estat en català". Una qüestió, la de la llengua, en la que Calbet sempre ha volgut mostrar el seu compromís tot i haver-ne patit alguns inconvenients.
L'esperit de la botiga de barri
Presents a les capitals de província, la cadena s'ha anat establint també a poblacions amb un mínim de demanda. Darrerament, però, Calbet destaca que és més partidari de "tenir botiga en llocs on la competència està més limitada i on difícilment arribarà un gran operador internacional".
Aquestes poblacions mitjanes, assegura Calbet, "s'adapten molt bé a nosaltres, que tenim una política d'intentar cuidar molt la relació personal amb el client. El producte és el mateix, però el que ens diferencia de les grans cadenes és el tracte personal i l'assessorament". Al capdavall, afegeix, "intentem vendre solucions pels clients".
Per tal d'aconseguir-ho, Joan Carles Calbet apunta la importància del personal a les botigues, on "busquem actitud, la poso per davant de l'aptitud". Per descomptat, totes dues són importants, però el responsable de la companyia afirma haver comprovat que "si tens unes botigues molt ben ubicades amb un personal sense actitud, no funcionen. El factor humà té un pes molt important".
Un sector reduït a la meitat
Calbet, però, forma part d'un dels sectors més castigats per la crisi. "A partir del 2008 hem viscut un moment delicat i un canvi de tendència important", reconeix el seu director general. El sector dels electrodomèstics, juntament amb el dels mobles, és dels que més ha patit arrossegat per l'esclat de la bombolla immobiliària. Ho exemplifica una dada: l'any 2007 va ser rècord a Espanya en la venda d'unitats de grans electrodomèstics, amb 11 milions. En canvi, el passat 2015 ha tancat sense arribar als cinc milions. És a dir, en vuit anys, el mercat ha caigut més d'un 50%.
"Això s'ha endut per davant distribuïdors, marques i magatzems. El sector ha patit una forta contracció, i els que ens hem pogut adaptar hem aconseguit sobreviure", diu Calbet. Ho han fet a base de "reformar botigues i reendreçar el negoci". A més, el 2012 van patir l'incendi del seu magatzem central, que va quedar totalment destruït i va obligar la companyia a "replantejar l'operativa interna".
Decisions delicades que, com a mínim, han permès mantenir Calbet al mercat. "Els més grans ho han patit especialment, perquè les botigues més grans també són les més cares de mantenir. Grans cadenes quasi no en queden a Espanya", evidencia.
Ha sobreviscut la petita botiga associada a un grup de compres, o algunes cadenes mitjanes com Calbet. "Som un model intermedi, que intenta tenir les coses bones de la botiga de barri i de les grans cadenes: agilitat, logística i proximitat en l'atenció", resumeix.
La família a l'empresa
"No tenim accionistes externs i el consell d'administració el formem nosaltres mateixos", resumeix Calbet sobre el perfil de la companyia. Una empresa patrimonial lloga els locals a la comercial, però tot queda dins de casa. Una familiaritat que té els seus peròs i contres. En la part negativa, Calbet destaca que "quan no estic treballant, però hi ha botigues obertes, tinc remordiments. Això ens passa a quasi tots els que tenim una empresa familiar". Que el negoci formi part de la teva vida provoca de forma inevitable que "els dinars familiars sempre acabin centrats en l'empresa. Molts cops no pots separar la vida professional de la personal".
La part bona, però, és que "el meu cap durant molts anys ha estat el meu pare, i la relació és diferent que amb un extern", assegura Calbet. Al seu parer, un dels valors de l'empresa familiar és que "les decisions es prenen molt més ràpidament i s'apliquen d'una manera molt més efectiva que en una empresa on hi ha un consell d'administració, accionistes, has de consensuar, fer un pressupost, etc". Segons Calbet, "aquí si decidim fer una cosa, la comencem a la tarda. Això ens dóna agilitat davant d'empreses molt més grans. I alhora ens permet adaptar-nos als canvis, perquè les decisions estratègiques es prenen més ràpidament".
Els nous arguments de venda
En un sector on "no tenen sentit les rebaixes" perquè no hi ha productes de temporada; estan acostumats a les promocions, ofertes i descomptes constants. "Som el sector més actiu en aquest camp. Sempre fem promocions push per incitar la demanda", recorda Calbet. Una estratègia que històricament ha funcionat, tot i que "ara ja no funciona tant", matisa.
Calbet evidencia que "hi ha hagut un canvi d'hàbits dels clients, i la gent no és tan impulsiva a l'hora de comprar". Alhora, els arguments de compra també evolucionen. "Cada vegada venem electrodomèstics més eficients. La targeta energètica és un dels millors arguments de venda actualment, i les marques també s'hi estan enfocant", assegura. Productes que gasten menys aigua i consumeixen menys electricitat. "Una nevera funciona tot l'any sense parar. Si no és eficient energèticament, pot consumir el 30% de la factura de la llum", conclou.