Seu de Calpers a Califòrnia | Cedida

Empresa

Benvinguts a Calpers, el fons de pensions més famós del món

És el fons de pensions més conegut internacionalment i el seu patrimoni s'aproxima als 500.000 milions de dòlars

No és pas el que acumula més diners del planeta, ni tan sols dels Estats Units, però la seva dilatada trajectòria -es va crear el 1931- fa que la seva existència sigui d’obligat coneixement per a tots aquells que volen estudiar els sistemes de pensions d’arreu del món. És, de ben segur, el fons de pensions més conegut en l’àmbit internacional. És Calpers. Per començar la presentació, desencriptem el seu nom: Calpers vol dir California Public Employees' Retirement System, és a dir, Sistema de Jubilacions dels Treballadors de l’Administració Pública de Califòrnia. Després de noranta anys de funcionament, el patrimoni acumulat s’atansa ja als 500.000 milions de dòlars, que procedeixen de la capitalització de les aportacions dels seus membres. Malgrat que la denominació del pla fa referència només a les jubilacions, els diners recaptats s’empren també per finançar cobertures sanitàries (això darrer des del 1962). L’entramat està regit per un consell d’administració de tretze membres, que són escollits de la següent manera:

  • Dos per part dels partícips (actius i passius).
  • Un per part dels partícips en actiu.
  • Un per part dels partícips del segment d’ensenyament (una de les potes del sistema).
  • Un per part dels partícips de les agències públiques (una altra de les potes).
  • Un per part dels partícips passius (jubilats).
  • Dos per part del governador de l’Estat de Califòrnia.
  • Un consensuat per un comitè del Senat i l’speaker of the assembly.
  • Quatre designats en funció del que anomenen “ex-officio”, és a dir, en funció del càrrec que ocupen. Són el Tresorer de l’Estat, el Controler de l’Estat, el Director de Recursos Humans de l’Estat i el representant de la Junta de Personal de l’Estat.

Com es pot veure, la implicació de totes les institucions públiques californianes en la gestió del fons és màxima.

Des del punt de vista de la tipologia dels plans de pensions que aboquen els seus recursos en aquest gran fons, trobem que n’hi ha tant de prestació definida (defined benefit, o DB) com d’aportació definida (defined contribution, o DC). Aquesta tipologia és anàloga a la que tenim aquí, i el seu significat és que els plans de prestació definida garanteixen de manera prèvia un nivell determinat de prestacions (l’aportació necessària per arribar-hi es calcularà cada any), mentre que els d’aportació definida tenen acordat un import anual d’aportació (la prestació resultant serà la que s’obtingui fruit de l’acumulació d’aportacions més la rendibilitat, i per tant no serà coneguda de manera prèvia). El finançament de tot l’esquema és de caràcter mixt, perquè una part corre a càrrec dels treballadors (aporten entre un 2% i un 16% del salari) i de les administracions públiques per a les quals treballen (entre un 18% i un 60% del salari). Tot plegat per a un col·lectiu que arriba als dos milions de persones, entre treballadors en actiu i jubilats.

A l’Estat espanyol la immensa majoria dels fons de pensions empresarials tenen unes carteres on la renda fixa pesa entre el 70 i el 80%

Que la filosofia inversora als Estats Units és força diferent de la que tenim aquí és cosa coneguda, i es comprova mirant el perfil de la cartera que el consell d’administració del fons ha triat per als plans de prestació definida, on al voltant d’un 50% s’inverteix en renda variable cotitzada, i només un 30% en renda fixa. Les altres partides es reparteixen entre actius reals, renda variable no cotitzada, actius immobiliaris o commodities, bàsicament. La diferència que esmentàvem rau en la distribució de pesos de la renda fixa i la renda variable, que si a Calpers pot ser del 30% la primera i de gairebé el 60% la segona (incloent cotitzada i no cotitzada), a l’Estat espanyol la immensa majoria dels fons de pensions empresarials tenen unes carteres on la renda fixa pesa entre el 70 i el 80%, mentre que les accions es queden entre el 20 i el 30%. La tradició dels americans d’invertir en borsa des de temps immemorials i la seva visió de llarg termini són dues de les principals causes d’aquesta diferència tan rellevant.

Totes les xifres al voltant d’aquest instrument de previsió són gegantines:

  • Com hem vist abans, donen cobertura a dos milions de persones entre treballadors i pensionistes.
  • Durant la darrera anualitat, han pagat més de 27.000 milions de dòlars en prestacions de jubilació.
  • Durant la darrera anualitat, han pagat gairebé 10.000 milions de dòlars en prestacions sanitàries.
  • Els treballadors coberts són assalariats de 2.900 entitats diferents, la meitat del sistema educatiu i l’altra meitat de les diverses agències estatals. També del govern de l’Estat.
  • El nombre total de perceptors de pensions de jubilació és d’uns 600.000, repartits aproximadament a terços entre els que provenen del govern de l’Estat de Califòrnia, els del sector de l’ensenyament i els de les agències públiques.
  • En el darrer exercici tancat, les aportacions empresarials al sistema va ascendir a 20.000 milions de dòlars, mentre que les dels treballadors van totalitzar 4.800 milions.
  • Per fer funcionar tota aquesta ingent maquinària calen 2.800 treballadors, amb unes despeses totals de 1.900 milions de dòlars anuals.

Pel que fa al nivell de les prestacions, cal dir que la pensió mitjana actualment se situa per sobre dels 39.000 dòlars anuals, amb un 5% dels passius amb unes pensions superiors als 9.000 dòlars mensuals (108.000 anuals, si considerem dotze pagues a l’any).

Els gestors del fons de CaixaBank han manifestat la seva voluntat de contemplar el fons californià com a model de referència per gestionar el seu propi fons

Per tal que ens fem una idea del volum de recursos gestionats per Calpers, cal tenir en compte que el fons de pensions més gran de l’Estat, el dels treballadors de CaixaBank, fa molts anys que té un patrimoni d’uns 6.000 milions d’euros, és a dir, unes vuitanta vegades més petit que el dels californians. Això sí, amb la fusió CaixaBank-Bankia, en els propers rànquings anuals l’entitat catalana farà un salt considerable perquè passarà a gestionar un fons d’uns 7.500 o 7.800 milions d’euros. L’ombra de Calpers en el món de les pensions és tan allargada, que precisament en aquests darrers anys els gestors del fons de CaixaBank han manifestat públicament la seva voluntat de contemplar el fons californià com a model de referència per tal de gestionar el seu propi fons.

Per cert, al començament d’aquest article hem dit que Calpers no és pas el fons de pensions més voluminós dels Estats Units, i és que aquest honor li correspon al Federal Retirement Thrift (Caixa d’Estalvis Federal de Jubilacions), una institució que dona cobertura als treballadors federals i que gestiona uns actius per valor de 800.000 milions de dòlars corresponents a 6,4 milions de treballadors.