Càmping Costa Brava, 45 anys gaudint de l’estiu
Nascut el 1953, el negoci s’ha convertit en el més antic de l’Estat espanyol en el seu àmbit amb un model de gestió basat en la fidelitat i confiança amb el visitant
El 1953 va néixer el Càmping Costa Brava, el més antic de tot l’Estat espanyol. Està situat a Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà) i al capdavant del negoci hi ha l’Ester Herranz amb el seu marit, tot i que ja en procés de cedir les regnes a la seva filla i el seu gendre.
Malgrat que el càmping suma ja 65 anys d’història, ells en fa 45 que el dirigeixen. L’espai que ocupa, una antiga pineda, era un terreny en mans de la família d’Herranz i que només s’utilitzava en els mesos d’hivern per extreure’n llenya. “Un dia vam rebre la visita d’un senyor que volia llogar l’espai per posar-hi un càmping. Els meus pares van quedar parats, perquè ni tan sols sabien què era això!”, recorda Herranz, que detalla que els van oferir 10.000 pessetes per cada any d’arrendament.
"No havíem estat mai en un càmping, però vam decidir provar-ho i així hem complert ja 45 anys”
Van acceptar l’oferta, prou sucosa per als anys 50, i van cedir l’explotació del terreny durant 20 anys amb un condicionant: poder anar-hi els mesos d’hivern, quan tot era tancat, per continuar agafant llenya. Anys més tard, quan només en faltava un per complir el temps establert al contracte, Herranz i la seva parella van decidir no renovar i quedar-se ells amb el negoci. “No havíem estat mai en un càmping, ens ho vam haver de pensar molt, però vam decidir provar-ho i així hem complert ja 45 anys”, apunta.
Créixer mentre s’aprèn
No en sabien res de com gestionar un establiment turístic, tampoc de gestió d’empreses, així que van necessitar el suport d’antics treballadors per aprendre com era el dia a dia d’aquest negoci. “Vam agafar dues persones que feia un parell d’anys que treballaven al càmping perquè m’ensenyessin a mi a dur la recepció i al meu home, a muntar les tendes”, detalla Herranz.
Tot i que l’espai no s’ha ampliat, sí que any rere any s’han anat fent reformes. De fet, tal com detalla la directora, inicialment no hi havia res del que hi ha ara: “No teníem aigua calenta, ni rajoles als banys... i molt menys piscina! La piscina fa 37 anys que la vam instal·lar”. Ara també compten amb un parc infantil, una ludoteca, sala de jocs amb Internet, supermercat i rentadores. Tot per donar de mica en mica la comoditat que cada cop més ha anat demanant el visitant.
Al principi tot el que tenien eren tendes, però amb els anys han vist com les caravanes han anat fent-se un lloc per convertir-se en el més comú. Altres càmpings han fet una passa endavant i han apostat pels bungalows, una opció que ells no contemplen per l'espai que tenen. "No hi ha lloc per posar-ne, però tampoc per oferir el plus de comoditat que busca aquest tipus de turista", comenta la directora.
Aprofitant l’atractiu de la Costa Brava
Amb plena ocupació, i tenint com a mitjana unes tres persones per parcel·la, poden arribar a tenir prop de 950 persones. Per a la companyia, la temporada va començar el dia 12 de maig, que és quan va obrir les portes, i tancaran el 17 de setembre. Ara bé, el gruix de gent començarà a arribar per Sant Joan i tindrà el seu punt àlgid la segona quinzena de juliol i la primera d’agost.
Mentre el juny, i més encara el dia 23 amb la revetlla, és cosa de joves que busquen dates assenyalades i festes majors; la resta de l’estiu reben principalment famílies. Els ajuda molt el fet d’estar situats entre Platja d’Aro i Palamós, dos pobles que donen molta vida a un municipi que Herranz descriu com “turístic però calmat”, com és Sant Antoni de Calonge.
Els holandesos són els qui acostumen a estrenar la temporada, però el Càmping Costa Brava ja espera l’arribada dels belgues durant aquesta segona meitat de juny. Són ells els qui “manen”, apunta Herranz, perquè el fet d’arribar una setmana abans o després fa que després allarguin o escurcin per darrere la seva estada. “Si vénen aviat, sabem que després tindrem tot l’agost pels espanyols”, afegeix.
50 anys passant l’estiu al càmping
Cada any, en el mateix moment d’obrir les portes de l’espai, la família propietària es muda al càmping per passar-hi els quatre mesos de feina. És una mostra del “sacrifici” que van haver de fer al principi d’aquests 45 anys de gestió del càmping. Un sacrifici que amb el temps s’ha anat tornat un hàbit per plaer. “Ho hem fet sempre i ens agrada, ens instal·lem per poder gestionar-ho tot bé, per saber què necessita la gent, per conèixer-la... però també perquè hi estem a gust”, afirma amb contundència Herranz. Amb ells, en l'espai hi treballa un equip d'entre 8 i 15 persones segons la feina del moment.
Potser és això el que ha fet que, després de tantes dècades, siguin el càmping més antic d’Espanya. Una fita que acaba de ser guardonada amb una medalla distintiva atorgada per l’Associació de Càmping de Girona, una insígnia d’or rebuda com a reconeixement de la seva llarga trajectòria.
“Tenim clients que fa 40 anys que vénen, ens coneixem fa molt"
Però el que més avala la bona gestió de la companyia és veure com després de tants anys alguns visitants no fallen ni un sol estiu. “Tenim clients que fa 40 anys que vénen, ens coneixem fa molt. I també hi ha persones que passen aquí l’estiu des de fa més de 50 anys, d’abans que nosaltres agaféssim el comandament”, conclou Herranz amb un to d’orgull.