07
de Desembre
de
2015
Act.
13
de Gener
de
2016
Si és un d'aquells consumidors que gira el producte buscant l'etiqueta per saber d'on és el vi, l'oli o el formatge que ha comprat, és el consumidor que cerca Caprabo. En una estratègia comercial que busca la màxima proximitat al territori en què s'arrela i, per què no, més complicitat amb el client, la cadena de supermercats d'origen català (tot i que ara és propietat d'Eroski) supera la barrera dels 50 anys d'història fent un pas enrere que espera els atorgui molta més força per seguir endavant amb èxit. "No és una campanya de màrqueting, és una acció d'aturar-nos, fer una mirada cap a l'ADN de Caprabo i saber que estem fent-ho perquè és el que sentim", manifesta Fernando Tercero, responsable de proximitat de Caprabo.
Des de 2013, els supermercats de Caprabo han començat a oferir productes de totes les Denominacions d'Origen de Catalunya, treballant braç a braç amb els petits productors locals, fent-los comandes molt específiques que després el consumidor troba en els prestatges de les seves botigues sota la identificació de 'Gaudeix del millor de les nostres comarques'. "Vam parar-nos a pensar que som una companyia catalana i que tenim l'esperit d'estar a prop dels productors catalans", explica Tercero.
Amb aquesta història d'arrel catalana, l'estratègia de proximitat de Caprabo treballa en la línia de convertir-se en el supermercat català per excel·lència en temps en què Catalunya i la seva singularitat està a les portades quasi cada dia. Però, Fernando Tercero assegura que la nova estratègia de Caprabo es desmarca de la situació política perquè "es fa des del sentiment, deixant de banda la conjuntura".
Com funciona la col·laboració local?
A les comarques catalanes amb producció agroalimentària pròpia, Caprabo compra als productors locals els seus productes i els exposa en una zona específica de la botiga, perfectament identificada. En canvi, a Barcelona i àrea metropolitana, on no hi ha sector primari, exhibeixen una selecció de 130 referències de 50 productors, el que implica que el consumidor pot trobar des de calçots de Valls fins a poma de Girona o patates de Prades, tots amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
En l'últim any, Caprabo ha introduït en els seus supermercats més de 1.600 referències (en total venen vora 8.000) de més de 224 petits productors i 26 cooperatives agràries de Catalunya. I la jugada els ha sortit bé: els productes de proximitat a Caprabo superen els 23 milions d'euros de facturació, un 15% per sobre de la previsió de l'empresa. "Ha estat molt positiu. Estem molt contents, les botigues també i els clients també ho valoren", apunta Tercero.
Propietat basca, catalana i 'financera'
Si els clients no fallen, el negoi creix. La cadena xifra en 220.000 el nombre de clients que cada dia compren a alguna de les seves 319 botigues, 287 d'elles ubicades a Catalunya, 28 a Navarra, tres a Andorra i una a Saragossa. Algunes d'elles són franquícies, una estratègia de creixement que es desenvolupa des de 2011 i que ja suma 38 botigues franquiciades, que impliquen la creació de més de 250 llocs de treball. A data 31 de gener de 2015, la facturació de la companyia era de 1.327 milions d'euros, una xifra que s'integra –des de 2007- en el còmput general de la firma Eroski, cooperativa de distribució amb seu a Elorrio (Biscaia), en la qual Caprabo representa el 20% de la seva facturació. Més de 8.000 empleats formen part de la companyia.
L'operació de compra de Caprabo es va produir el 2007, quan Eroski va adquirir el 75%. La família Botet, fundadora de la firma, roman en l'accionariat amb un 16%, i La Caixa –que formava part des de 2003, quan va comprar el 20% de les accions- és propietària del restant 9%. Els Botet estan al capdavant de la companyia des de 1959, quan Pere Carbó, Josep Botet i Jaume Prat van fundar el primer supermercat de la firma. En 1962 va ser la família Elias la que va substituir els Prat.
Botigues de sempre i de noves
Entre els anys cinquanta i els actuals molts canvis ha viscut una companyia que manté oberta la primera botiga que va inaugurar en aquella època, la del carrer Sant Antoni Maria Claret de Barcelona. Ara, després d'anys de baixada del consum en els quals la cistella de la compra s'omplia de marca blanca –"des del 2008 el percentatge de participació de la marca pròpia a la cistella de la compra ha augmentat", recorda Tercero- Caprabo, qui aposta per les referències, està regenerant els seus supermercats. El procés d'adaptació de les botigues està previst que finalitzi en 2016 i la inversió prevista és de 80 milions d'euros, un canvi amb el qual espera un increment de les vendes d'un 8%.
També han creat un concepte nou especialitzat en productes frescos, Fresh, que ha oberta aquests dies la seva primera botiga al carrer Villarroel de Barcelona. En l'establiment hi ha venda assistida de carn, peix, fruita, verdura, pa, xarcuteria i formatge, i la seva imatge corporativa abandona el tradicional blau per apostar pel verd i el blanc com colors distintius.
En plena recuperació, Tercero apunta que, tot i que el sector ho ha passat malament, viu ara un canvi de paradigma evident en els hàbits de consum al qual ells també presten atenció. "Hi ha hagut sensibilitat cap al preu però també, a conseqüència d'aquesta crisi, el client cada vegada valora més tornar al bàsic, tornar enrere i fer la compra com ho feia abans. No vol fer quilòmetres en cotxe per comprar en una gran superfície, torna a valorar els productes del costat de casa", apunta.
Des de 2013, els supermercats de Caprabo han començat a oferir productes de totes les Denominacions d'Origen de Catalunya, treballant braç a braç amb els petits productors locals, fent-los comandes molt específiques que després el consumidor troba en els prestatges de les seves botigues sota la identificació de 'Gaudeix del millor de les nostres comarques'. "Vam parar-nos a pensar que som una companyia catalana i que tenim l'esperit d'estar a prop dels productors catalans", explica Tercero.
Amb aquesta història d'arrel catalana, l'estratègia de proximitat de Caprabo treballa en la línia de convertir-se en el supermercat català per excel·lència en temps en què Catalunya i la seva singularitat està a les portades quasi cada dia. Però, Fernando Tercero assegura que la nova estratègia de Caprabo es desmarca de la situació política perquè "es fa des del sentiment, deixant de banda la conjuntura".
Com funciona la col·laboració local?
A les comarques catalanes amb producció agroalimentària pròpia, Caprabo compra als productors locals els seus productes i els exposa en una zona específica de la botiga, perfectament identificada. En canvi, a Barcelona i àrea metropolitana, on no hi ha sector primari, exhibeixen una selecció de 130 referències de 50 productors, el que implica que el consumidor pot trobar des de calçots de Valls fins a poma de Girona o patates de Prades, tots amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
 |
| Fernando Tercero explica l'etiquetatge dels productes locals catalans. NN |
En l'últim any, Caprabo ha introduït en els seus supermercats més de 1.600 referències (en total venen vora 8.000) de més de 224 petits productors i 26 cooperatives agràries de Catalunya. I la jugada els ha sortit bé: els productes de proximitat a Caprabo superen els 23 milions d'euros de facturació, un 15% per sobre de la previsió de l'empresa. "Ha estat molt positiu. Estem molt contents, les botigues també i els clients també ho valoren", apunta Tercero.
Propietat basca, catalana i 'financera'
Si els clients no fallen, el negoi creix. La cadena xifra en 220.000 el nombre de clients que cada dia compren a alguna de les seves 319 botigues, 287 d'elles ubicades a Catalunya, 28 a Navarra, tres a Andorra i una a Saragossa. Algunes d'elles són franquícies, una estratègia de creixement que es desenvolupa des de 2011 i que ja suma 38 botigues franquiciades, que impliquen la creació de més de 250 llocs de treball. A data 31 de gener de 2015, la facturació de la companyia era de 1.327 milions d'euros, una xifra que s'integra –des de 2007- en el còmput general de la firma Eroski, cooperativa de distribució amb seu a Elorrio (Biscaia), en la qual Caprabo representa el 20% de la seva facturació. Més de 8.000 empleats formen part de la companyia.
L'operació de compra de Caprabo es va produir el 2007, quan Eroski va adquirir el 75%. La família Botet, fundadora de la firma, roman en l'accionariat amb un 16%, i La Caixa –que formava part des de 2003, quan va comprar el 20% de les accions- és propietària del restant 9%. Els Botet estan al capdavant de la companyia des de 1959, quan Pere Carbó, Josep Botet i Jaume Prat van fundar el primer supermercat de la firma. En 1962 va ser la família Elias la que va substituir els Prat.
Botigues de sempre i de noves
Entre els anys cinquanta i els actuals molts canvis ha viscut una companyia que manté oberta la primera botiga que va inaugurar en aquella època, la del carrer Sant Antoni Maria Claret de Barcelona. Ara, després d'anys de baixada del consum en els quals la cistella de la compra s'omplia de marca blanca –"des del 2008 el percentatge de participació de la marca pròpia a la cistella de la compra ha augmentat", recorda Tercero- Caprabo, qui aposta per les referències, està regenerant els seus supermercats. El procés d'adaptació de les botigues està previst que finalitzi en 2016 i la inversió prevista és de 80 milions d'euros, un canvi amb el qual espera un increment de les vendes d'un 8%.
També han creat un concepte nou especialitzat en productes frescos, Fresh, que ha oberta aquests dies la seva primera botiga al carrer Villarroel de Barcelona. En l'establiment hi ha venda assistida de carn, peix, fruita, verdura, pa, xarcuteria i formatge, i la seva imatge corporativa abandona el tradicional blau per apostar pel verd i el blanc com colors distintius.
En plena recuperació, Tercero apunta que, tot i que el sector ho ha passat malament, viu ara un canvi de paradigma evident en els hàbits de consum al qual ells també presten atenció. "Hi ha hagut sensibilitat cap al preu però també, a conseqüència d'aquesta crisi, el client cada vegada valora més tornar al bàsic, tornar enrere i fer la compra com ho feia abans. No vol fer quilòmetres en cotxe per comprar en una gran superfície, torna a valorar els productes del costat de casa", apunta.