Carlos Grau: “L’any clau del 5G és el 2020”

El Mobile World Congress converteix Barcelona en la capital mundial de la telefonia mòbil, aplega prop de 108.000 directius, crea 13.000 llocs de treball temporals i té un impacte de 470.000 milions d’euros. Les xifres no sorprenen, les tenim més que mastegades, però sembla que la ciutadania no acaba de ser conscient que això suposa “tenir 361 dies més a l’any on l’objectiu és impulsar des de la ciutat iniciatives que siguin transformadores en la indústria a escala global”. Així és com ho defensa el director general de la Mobile World Capital, Carlos Grau, qui sap que el concepte de “capitalitat” comporta una “gran responsabilitat”.

Entre elles, la de ser, com diu, “un laboratori actiu per a la tecnologia 5G”. Un repte que Barcelona assumeix i que ha estat un dels temes destacats en la reunió celebrada aquest dimecres a Barcelona entre el Patronat de la Fundació Mobile World Capital, autoritats de la Generalitat i l’Ajuntament, i el nou secretari d’Estat per a la Informació i Agenda Digital, Francisco Polo. Perquè com insisteix Grau, “tenir la capitalitat mundial de la tecnologia és una oportunitat i una responsabilitat per impulsar iniciatives que liderin la transformació a gran escala”.

El concepte de capitalitat continua sent abstracte, el 5G és un exemple pràctic?

Exacte. El 5GBarcelona és un laboratori que demostra que es poden impulsar molts projectes de referència on som pioners i molts llocs de treball. Algunes iniciatives es troben al voltant del telementoring, com s’ha vist a l’hospital Clínic a través de la comunicació 5G amb quiròfans digitalitzats, però també estem veient que tot ha ajudat al posicionament de Barcelona com a hub digital. Els emprenedors, la comunitat científica, les grans corporacions i les empreses tecnològiques estan veient el nostre entorn com ideal per posicionar les seves seus de recerca i innovació sobre tot el que té a veure amb l’entorn digital.

Fotografia: Àngel Bravo

Quina part de tota aquesta tecnologia és pirotècnica i quina és la realitat del que hi ha a les empreses?

Moltes de les tecnologies de les quals es parlen ara estan molt incorporades en el dia a dia. La capacitat computacional i d’aplicacions que tenim als dispositius que portem ara supera la que teníem amb un ordinador fa set o vuit anys. Xarxes socials, intel·ligència artificial, computin... a la gent li arriba cada cop més innovació que li permet accedir a tecnologies que abans era difícil pel seu cost i perquè requerien d’infraestructures. L’oportunitat és anticipar el futur, que té tres eixos d’impacte: tecnològic, econòmic i social. La Unió Europea està veient l’impacte que tindrà en sis o set anys i veu 2,3 milions de llocs de treball nous. No és només tecnològica, també és economia. En l’àmbit social, es crea un entorn més sostenible, que permet trencar barreres en temes com la teleassistència. Aquesta part social és la que dóna tot el sentit a què anticipem el futur i fem de Barcelona un laboratori actiu.

"Els que es beneficiaran d’una manera més evident del 5G són els que s’aprofitin de la immediatesa, velocitat i ample de banda molt més elevat"

Les empreses es pregunten més com els afectarà tot que no quan. Quina és la data?

L’any clau perquè el 5G arribi a tothom és el 2020, tot i que fins al 2030 s’estarà desplegant la xarxa comercial. Ara estem prototipant de manera controlada. A finals del 2018 i principis del 2019 Barcelona tindrà cinc o sis punts de xarxa 5G per fer proves. Una primera fase serà a Pere IV, a la zona del 22@; dues més estaran a Montjuïc i l’Hospitalet, en els entorns de Fira; Vodafone té la previsió de desplegar-ne al passeig de Gràcia; Cellnex treballa amb l’Ajuntament per al desplegament al litoral en el punt que uneix l’hotel Arts amb el Vela; n’hi ha alguns al CTTI; i altres estaran al nostre laboratori, ubicat al Pier 01. I l’impacte serà transversal. No hi ha cap sector que quedi fora de la revolució de les telecomunicacions. Els que es beneficiaran d’una manera més evident són els que s’aprofitin de la immediatesa, velocitat i ample de banda molt més elevat. Automoció, salut i entreteniment són dels que més tenen aquesta necessitat de temps de resposta ràpida.

Sovint es diu que el 5G no és una marca més del cotxe. Té sentit? És disrupció?

Quan parlem de disrupció diem que no són canvis que suposin un 10%, 20% o 30% més de millora en algun element. És un salt d’una dimensió més gran, és entre 10 i mil vegades l’ample de banda que tenim a dia d’avui. Canvien les regles del joc i s’obren nous escenaris de manera radical, hem d’aprofitar la imaginació dels emprenedors i científics per fer d’aquests escenaris una realitat i anticipar-nos. Un exemple són els hologrames, que fins ara han estat molt limitats perquè requereixen una resolució i una densitat d’informació elevada per tenir mapes de bits enriquidors. Amb el nou ample de banda, els hologrames tindran una experiència digital molt més propera al món real. La indústria sempre ha tingut el repte de fer que la tecnologia sigui natural i interactuïs amb ella com amb una persona. Es parla cada cop més d’interfícies naturals i com fer que la interacció de la tecnologia amb les persones sigui més intuïtiva i senzilla, que no calgui un teclat i un ratolí per fer-ho tot. I és una tendència que s’està estenent a molts escenaris, com podria ser agafar un avió sense haver d’ensenyar la targeta d’embarcament, que et mirin a la cara per saber que ets tu.

"Espanya està molt ben preparat com a país de la UE pel desplegament que s’ha fet de fibra i 4G"

La infraestructura està preparada per a aquesta potència tecnològica?

Espanya està molt ben preparat com a país de la UE pel desplegament que s’ha fet de fibra i 4G. Tenim una infraestructura sobre la qual començar a desplegar el 5G de manera evolutiva, no serà tan traumàtic com en altres països. S’ha obert també el debat sobre compartir inversions per part dels operadors. Quan es van fer els primers desplegaments de telefonia mòbil, cadascun tenia la seva xarxa. Això seguirà igual, però una altra part de les infraestructures es plantegen com a comunes, gestionades amb operadors neutres per reduir la despesa i el consum energètic. Ho veurem molt amb el 5G. Telefònica ja té una unitat d’equipament per a això, com Cellnex.

Caldrà que operadors i Administració es tornin a posar d’acord?

Ara mateix el 5G té assignades unes bandes de freqüència, però ara amb tot l’espectre el Govern està revisant què es dedica a la televisió, a la ràdio, a les telecomunicacions, satèl·lits... Al final, l’espectre és limitat i l’assignació de les bandes ve marcada pel regulador. Ja hi ha unes freqüències habilitades per a proves i unes primeres ja licitades, però no es descarta que en un futur s’alliberin canals amb poc ús per a serveis de telecomunicacions amb 5G.

Fotografia: Àngel Bravo

A la pràctica, com afecta el 5G la quotidianitat del ciutadà?

Amb les ciutats intel·ligents, amb l’smart traffic, els vehicles connectats i autònoms que permeten interactuar... La mobilitat viurà un dels grans canvis, per això la indústria automobilística ja hi treballa. En serveis, es notarà en la gestió de recursos públics, des d’il·luminació, rec, semàfors o càmeres de seguretat fins a alimentació energètica amb menys consum. Els primers que han començat a fer coses en 5G amb certa visibilitat ha estat corea amb els Jocs Olímpics d’hivern, hi havia desplegament precomercial massiu en alguns entorns dels Jocs. Però en tema de smart cities s’han fet moltes coses, tot i que han estat projectes d’un sol ús i no integrat. Hi havia rec, trànsit o il·luminació per separat, la tendència és unificar els serveis. I no podem deixar de banda la teleassistència. Atendre, acollir o monitorar gent gran és clau en una societat cada cop més envellida.

Com podem humanitzar el debat sobre la Revolució 4.0?

Els pilars de la Indústria 4.0 tenen a veure amb la robòtica col·laborativa, que anirà acompanyada d’una generació superior de llocs de treball. Tot indica que els robots resoldran una sèrie de tasques repetitives i d’alt risc. Tampoc hem d’oblidar la internet of things, el big data o la intel·ligència artificial. Tot està canviant la forma com treballem i ens obliga a tots a tenir una formació més intensa. En un futur vindran tasques més creatives, d’anàlisi de dades, més col·laboratives amb clients i proveïdors... La impressió 3D també intervindrà. Fins ara s’havia de fabricar per sèries llargues perquè era menys costós. Ara el cicle entre el disseny i el prototip s’ha reduït i fa la indústria més competitiva.

"No hem aprofundit en l’educació per treure el màxim profit d’aquestes eines i evitar hàbits de conducta que en facin un ús negatiu"

Ètica, seguretat, propietat intel·lectual... Quines àrees s’han d’incorporar a la formació?

Aquest és un dels reptes importants i en els darrers anys s’hi han posat esforços, és una mica el debat que es va fer durant la Mobile Week. hem d’educar els joves i els adults en el bon ús de les eines. A principis del 2000 van sortir els primers dispositius mòbils que no servien només per parlar. Les Blackberry van ser els primers terminals amb teclat i un roller que era com un ratolí que feia que enviar correus fos molt eficient. Moltes empreses van donar-ne un als seus treballadors per guanyar en productivitat, però una part d’aquesta productivitat havia de repercutir en el treball i una altra en la vida personal i no ha estat així. No hem aprofundit en l’educació per treure el màxim profit d’aquestes eines i evitar hàbits de conducta que en facin un ús negatiu com, en lloc de cohesionar la família, que cadascú estigui enganxat al seu dispositiu en hores que són de convivència.

Fotografia: Àngel Bravo

Tornarà el ciutadà a demanar debat també amb les empreses? El nou RGPD sembla que ho intenta.

El tema de les dades i seguretat és important. Ara mateix hi ha grans camps de treball: tecnologia ètica i humanisme en el disseny. El disseny està cada vegada més centrat en les persones i menys arrossegat pels canvis tecnològics. Aquelles companyies que en un moment determinat han tingut èxit i han perdut la proximitat amb l’usuari, han acabat desapareixent. El sector tecnològic s’adapta a les necessitats dels usuaris i els que no saben adaptar-se, desapareixen. La situació de Facebook va ser un avís, és d’hora per extreure’n conclusions sobre l’impacte, però ha condicionat molt la companyia. Cada vegada hi haurà més control i flexibilitat per part de l’usuari i les companyies que anticipin les necessitats dels usuaris seran empreses que agafaran pes i una posició important. La seguretat ha de ser un element de disseny. De fet, el debat de l’èxit és global. Les Nacions Unides, el World Ecoomic Forum, al Mobile World Congres... a tot arreu hi és.

El debat global pot anar de la mà d’un marc legal local?

Hem de tenir un marc legal i flexionar sobre les bones pràctiques que vagin influenciant i modificant la regulació per recollir les tendències i novetats que ens permetin beneficiar-nos com a societat. A vegades el marc legislatiu no va per davant de la tecnologia, sovint regulen un cop veuen l’impacte. Hi ha d’haver una part reguladora i un debat de bones pràctiques que demana consens entre indústria, govern i societat.