En la llista de les 30 directives més influents del món que publica anualment la revista Insights Success s'hi troba una catalana: Carme Artigas. Ella és la fundadora i CEO de Synergic Partner, una empresa dedicada al desenvolupament del Big Data creada el 2006, que va passar a mans de Telefónica fa poc més d'un any quan l'empresa de telecomunicacions va decidir sumar-se a la gestió de dades massives. Artigas també és l'ambaixadora de la jornada Women in Data Science (WiDS) de la Universitat de Stanford i celebrada aquest divendres a Madrid. Una trobada que vol inspirar i formar les dones en el camp de la ciència de dades.
En qüestió de 10 anys, Artigas ha passat de ser una mena de visionària que apostava per una tecnologia incipient a ser considerada un pes pesant en el mercat tecnològic i en l'aplicació del Big Data en les empreses. I és que aquesta catalana, llicenciada en Química per l'Institut Químic de Sarrià, és un dels actors principals de la indústria. Viu de primera mà els avenços tècnics, els gestiona i sap que just quan la societat sigui conscient de la importància de les dades, caldrà pair un nou canvi que ja s'està efectuant de manera silenciosa: l'ús massiu de la intel·ligència artificial i la robòtica.
Estem encara en fase inicial o la intel·ligència artificial ja s'està consolidant?
Estem en una eclosió, un nivell de maduresa altíssim. El concepte ja és força antic, neix als anys 50 i inicialment s'associa als sistemes de visió per computació. El primer salt es fa als 80 amb el machine learning, amb els avenços en processament de dades que comencen a aplicar models predictius, però és el 2000 amb el Deep Learning quan es dóna el punt d'inflexió. Ara els ordinadors aprenen sols i estem en un canvi exponencial gràcies al processament del Big Data, i tenim també sistemes de reconeixement d'imatges, veu i text que són fins i tot més potents que l'humà. Hi ha àmbits on possiblement, sense saber-ho, s'està aplicant la intel·ligència artificial. Un exemple bàsic és el correu brossa, darrere seu hi ha un algoritme, però també en trobem en sectors més sofisticats com l'industrial o el mèdic.
En quin sector està avançament més ràpidament, al consum o a la indústria?
El consum ha sigut el primer a desenvolupar la predicció perquè té el gran avantatge de poder aplicar-la a la personalització, a entendre millor els usuaris i a detectar patrons de comportament i fer recomanacions. La indústria l'està adoptant ara en combinació amb la robòtica i l'automatització, però amb una diferència: és intel·ligència artificial genèrica, no és ensenyar a fer una cosa, sinó que té una capacitat general de pensar com un humà. I aquí és on la societat té reptes. El dia que hi hagi màquines més intel·ligents que els homes, haurem arribat al punt de la singularitat. El dia que passi, aquell serà l'últim invent que haurem fet com a humans, el següent ja el farà la màquina perquè serà més intel·ligent.
Quan hi arribarem?
Els experts diuen que el punt de singularitat arribarà al voltant del 2040 o 2050, però hem de començar a actuar. Se sap que un 60% dels nens que neixen avui treballaran amb feines vinculades amb la intel·ligència artificial. El repte està a equilibrar els beneficis i perjudicis de totes les capes socials i de les generacions intermèdies que no han nascut en un món robotitzat. Les persones hauran de ser més capaces que les màquines a l'hora de prendre decisions i posar criteri. Tindrem un excés d'informació i el rol de l'ésser humà estarà centrat en el pensament crític, en la motivació dels equips humans i en el desenvolupament d'habilitats socials, i menys en la tecnologia i coneixement tècnic.
En general es té por als avenços tecnològics, cal naturalitzar-los?
Com deia el científic José Luis Cordeiro, "no hem de tenir por a la intel·ligència artificial, sinó a l'estupidesa humana". Els grans drames mai han estat originals pels ordinadors, els problemes vénen de les persones. Precisament els que estem controlant els avenços sabem quins són els riscos i quines les oportunitats, i hem de ser capaços de gestionar-ho. No dic que no tinguem por, dubto que el que va veure una màquina de vapor o un tren per primera vegada, no en tingués. Tota la tecnologia genera por per desconeixement, el que hem de fer és ser conscients.
Les grans companyies inverteixen en tot aquest desenvolupament tècnic o capten el talent de les startups que s'avancen al canvi?
Estan passant els dos fenòmens. Les petites empreses són sempre les primeres a capturar les oportunitats de la innovació tecnològica perquè no tenen sistemes heretats ni organitzacions pesades i lentes per adoptar canvis. Quan les companyies grans s'adonen de la transformació, inicien els seus canvis interns i sovint adquireixen talent de fora per accelerar el procés.
Vosaltres sou un exemple d'aquesta captació.
En el nostre cas, Telefónica havia començat el seu projecte en Big Data feia un parell d'anys i nosaltres vam veure una oportunitat per accelerar el desenvolupament de la tecnologia. Hem d'entendre que per molt que les tecnologies avancin, les organitzacions no creixen tan ràpidament. Sempre hi ha un decalatge entre les oportunitats que la tecnologia ofereix i les que ets capaç de capturar des de les empreses. Com més grans i complexos són, aquest forat és més gran i costa més de canviar culturalment. Les companyies petites són més ràpides, però els falta dimensió quan s'han de fer canvis substancials.
Els Estats Units, sobretot amb Google, han estat sempre al capdavant en intel·ligència artificial. Falta potencial a Europa?
No, en la indústria 4.0 els primers a aplicar l'estratègia han sigut les empreses europees. Alemanya i altres països de base industrial han estat els líders, s'han fixat en la indústria abans que en altres sectors. Sempre s'ha anat per darrere dels Estats Units perquè allà hi ha més mecanismes per donar suport financer a les empreses i per créixer escaladament. La capacitat de crear unicorns només existeix als Estats Units. Europa encara està molt lluny, però no ens falta coneixement i en l'aposta per la indústria 4.0 podem anar per davant.
Segons alguns experts, la llista Fortune 500 dels pròxims 10 anys serà totalment diferent. Hi trobarem líders com Google, Apple i Microsoft o també hauran desaparegut?
Aquestes segurament hi seran, perquè són molt grans, però d'aquí a 10 anys hi veurem empreses noves. No seran les tradicionals, ni tindran 45 anys d'història, en tindran 5. I potser no estaran basades en actius físics, sinó en un altre tipus d'actius digitals. Probablement el 40% de les empreses més importants d'avui dia hauran desaparegut.
Seran majoritàriament empreses tecnològiques les que lideraran?
Ara entenem la tecnologia com un vertical, quan la tecnologia serà un horitzontal, serà una part intrínseca de tots els sectors. No seran empreses tecnològiques com les que entenem ara, que ens referim a companyies de software, treballaran les dades i podran venir de qualsevol sector. Totes les companyies seran organitzacions, aquest és el gran canvi de paradigma, hem de deixar de pensar que el focus està en el software, en les aplicacions o en el hardware, el focus està en les dades, que vol dir intel·ligència i coneixement, i això es pot capturar i processar en qualsevol sector.
Canviarà la tecnologia, les empreses, els treballadors... També el paper de la direcció?
Canviarà molt. Si ens fixem en què inverteix el temps un directiu, veurem que el 40% el dedica a eines de control i seguiment; un 20%, a innovació i estratègia; la resta, a desenvolupament dels equips. Si resulta que el 40% de la feina estarà automatitzat, haurà d'invertir més en innovació i estratègia. El directiu del futur ha de desenvolupar habilitats relacionades amb la comparació de dades, entendre el coneixement, dominar les noves tecnologies i potenciar els equips. Ja hi ha un bufet americà que té un roboadvocat, així que caldrà aprendre a gestionar equips mixtos i nous processos de treball. Està tot per descobrir, però està clar que el directiu i l'empresa tradicional han de canviar.
Entre els canvis, veurem també més dones liderant empreses tecnològiques?
Segur que sí. Hi ha un llarg camí per recórrer, però estem avançant a bon peu. Prop del 30% dels estudiants de carreres tècniques ja són noies i en la nostra companyia som un 40% de dones. Tradicionalment, hi ha hagut poques dones en el sector, però cal tenir en compte que a Espanya és difícil innovar perquè no hi ha els mecanismes adequats per tenir companyies tecnològiques que creixin i que permetin tenir-hi dones. A escala dels consells de direcció, encara hi ha un forat, però s'ha millorat. Els homes també reclamen conciliació entre el món professional i personal perquè ells tampoc concilien, passen el dia treballant i no veuen els fills. Sovint m'han preguntat com ho faig jo i sempre dic que concilio tan malament com un home. El dia no hi hagi reconeixements com la llista de la Insights Success de dones influents, serà perquè ho hem superat.