Com un fènix, Ceres Roura s'ha erigit moltes vegades arran les seves pròpies cendres. Dedicats a la producció d'espelmes des de principis del segle XX, el foc, company inseparable, ha esmicolat les seves fàbriques fins a tres vegades en diferents períodes de la seva història. Tot i així, la cinquena generació de la gironina família Roura, natural de Figueres, gestiona actualment l'empresa. Especialitzats en tot tipus d'espelmes, des de les decoratives fins a les més clàssiques que es fan servir quan se'n va la llum a casa nostra, facturen més de 9,5 milions d'euros i donen feina a quasi mig centenar de treballadors.
El camí des d'aquell 1912 ha estat tan intens com curiós de descobrir. Miquel Roura, actual adjunt a gerència i director d'exportacions de la companyia, explica com el primer fundador de Ceres Roura va ser Sebastià Roura, un capellà de la família que volia fer les missions i a qui van destinar a les Illes Carolines, al Pacífic, allà pel 1908. A la seva tornada, el 1910, es va convertir en el sacerdot d'una granja-escola, "i ell mateix es dedicava a fabricar-se dues espelmes per cantar la missa de diumenge. Quan algú se'n va assabentar, li va començar a demanar espelmes i, a poc a poc, va començar a produir pels altres", narra Miquel amb certa literatura.
Finalment el capellà, aliè a l'anhel empresarial, va trobar que tenia força feina i li va demanar ajuda al seu germà, Genís Roura, a qui finalment va traslladar la fabricació. Al cap de quatre anys, el seu germà la hi va passar el seu fill, Gabriel Roura. I d'aquesta manera va iniciar-se la història d'aquesta empresa familiar, que sempre ha estat gestionada pels Roura, una gesta de la qual s'enorgulleixen i que a hores d'ara no saben com continuarà, ja que el relleu està assegurat amb Miquel, qui també és pare de dos nens encara petits. "Ens agradaria que l'empresa continués sent familiar, té la seva part romàntica, però per sobre de tot està que l'empresa sobrevisqui. Si convé posar un gerent per tal que l'empresa sobrevisqui perquè les persones que hi ha no són prou vàlides, no seria tampoc desgavellada la contractació d'un gerent", explica.
Els incendis, entrebanc repetitiu
No obstant això, la supervivència de la firma està en l'ADN d'aquesta nissaga d'empresaris catalans. Durant la Guerra Civil la fàbrica es va consumir pels incendis provocats arran les diferents batalles i, després de passar per la presó i l'exili al País Basc, Sebastià Roura, avi de Miquel, la va tornar a aixecar. Però, de nou, un incendi provocat -"en aquest cas per una revenja política", explica- va tornar a destruir la seu del negoci familiar.
L'últim obstacle va ser quan l'any 1998 es va registrar l'últim incendi. "No sabíem què fer, si cobrar de l'assegurança i tancar o tirar endavant i vam decidir marxar a un polígon industrial i construir una fàbrica més moderna, que ens costava molt més del que ens donava l'assegurança", explica Miquel Roura, que en aquell moment feia només 15 dies que s'havia incorporat a la companyia.
Mercat sobretot nacional
Sense més incidents coneguts, a hores d'ara Ceres Roura produeix 3.000 tones d'espelmes a l'any. El 80% es queda al mercat nacional i el 20% restant viatja a països europeus com Itàlia, Portugal, França, Grècia, Regne Unit, Àustria, Suïssa i Eslovàquia i altres com el Marroc, Turquia, Singapur i Corea.
Però, al contrari del que ha passat arran la crisi en nombrosos sectors, l'exterior no ha salvat l'empresa durant aquests anys de cruenta recessió, sinó que el mercat intern ha continuat sòlidament com a client. "Per sort, hem continuat igual al mercat nacional. La venda no ens ha baixat sinó que la crisi ha fet que tots els clients s'han sentit valents per demanar-nos abaixar els preus. Les unitats que hem venut són les mateixes o més, però hem perdut part del marge que teníem abans", declara Roura.
Del 80% que es queda al mercat nacional, la majoria d'espelmes es distribueixen en grans superfícies i lineals de supermercats. No és estrany, per això, trobar el seu segell darrere d'un total de vuit marques blanques. Produeixen per a la firma de cosmètics Alqvimia, Perfumeries Júlia, Natura, Desigual i Tous, entre moltes altres, i també són els responsables de les espelmes que comercialitza l'equip de futbol Reial Madrid.
La modernització dels ciris va arribar als anys setanta. Perfums, colors i noves línies més decoratives entraren en les seves rutines amb l'objectiu d'engrandir un mercat més enllà de les misses i els actes litúrgics. I tot i que actualment continuen produint les espelmes que enllumenen les esglésies, en la mateixa fàbrica surten cada dia més de 1.500 referències diferents. Un catàleg ampli que va començar mossèn Sebastià Roura dient allò de "germà, vine a ajudar-me a fer espelmes que el meu és fer missa".