• Empresa
  • César Alierta i el repte de globalitzar Telefónica

César Alierta i el repte de globalitzar Telefónica

El president de la multinacional de telefonia ha rebut el premi a l'Empresari de l'Any de la patronal Foment del Treball

César Alierta, president de Telefónica
César Alierta, president de Telefónica
Judith Vives
21 d'Octubre de 2013
Act. 03 d'Abril de 2014

El reconeixement de la patronal catalana Foment del Treball com a empresari de l'any per a César Alierta és un dels molts reconeixements que el president de Telefónica ha rebut durant la seva trajectòria, una trajectòria, però, que no ha estat exempta de polèmica, especialment per la seva implicació al cas Tabacalera.

Alierta, nascut a Saragossa el 1945, fill d'un excalcalde de la capital aragonesa, és llicenciat en Dret per la Universitat de Zaragoza i Màster en Administració d'Empreses per la Universitat de Columbia (Nova York). Va iniciar la seva carrera l'any 1970 com a analista financer del Banco Urquijo de Madrid, on arribaria a ser el Director de la divisió de l'Àrea de Mercat de Capitals. A mitjans dels 80 va crear la societat de borsa Beta Capital, de la qual és el principal accionista i d'on també ha estat president i conseller delegat. Del 91 al 96 va ser president de l'Associació Espanyola del Mercat de Valors (AEMV), la "patronal de la borsa".

L'any 96 va sortir de Beta Capital i l'AEMV i va entrar, de la mà del president popular José Maria Aznar, a presidir Tabacalera, que en aquell moment era una empresa pública. Alierta va liderar el procés de privatització de la companyia i la seva fusió amb la companyia francesa Seita, de la qual va sorgir Altadis, que va presidir fins l'any 2000, moment en què va incorporar-se a Telefónica.

Consolidació de la companyia
Foment del Treball ha reconegut la tasca d'Alierta en la consolidació de la companyia que lidera com "un de les grans operadors de telefonia al món". Una tasca que es va iniciar l'any 2000, quan l'alt executiu va ser nomenat president de la companyia telefònica espanyola, tot i que des del 1997 ja formava part del Consell d'Administració de la companyia. Al 2000, a proposta del govern espanyol, va assumir la presidència de Telefónica en substitució de Juan Villalonga. Tot i no conèixer en aquell moment el negoci de les telecomunicacions, Alierta va reconduir la companyia aprofitant, sobretot, l'embranzida de la telefonia mòbil a Amèrica Llatina. Al 2009 va promoure la gran aliança estratègica amb l'operadora asiàtica China Unicom.

En declaracions en una entrevista realitzada per la FEPEA (Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada), Alierta valorava quin era el repte de l'Estat davant la crisi econòmica actual: "El gran repte a què ens enfrontem és el de globalitzar-nos. I Espanya ho pot fer, perquè té Europa i América Llatina. Aquest és el repte i jo crec que, a més, ho aconseguirem, encara que sigui per necessitat. En aquest sentit la crisi ens ha vingut molt bé, perquè ens ha fet comprendre aquesta necessitat de globalització".

Actualment, i a banda de la seva responsabilitat a Telefónica, Alierta també és membre dels Consells d'Administració de China Unicom i Telecom Italia, així com conseller independent, president de la Comissió de Retribucions i vocal de la Comissió de Nomenaments d'International Consolidate Airlines Group (IAG), la companyia sorgida de la fusió entre Iberia i British Airways. També és membre del Columbia Business School Board of Overseers i president del consell social de la Universitat Nacional d'Estudis a Distància (UNED). Entre els seus múltiples càrrecs, també destaca el de president, des de la seva creació el 2011, del Consell Empresarial per a la Competitivitat (CEC). A més, el president de Telefònica és un dels directius espanyols més ben remunerats: l'any 2011 va rebre una remuneració total a 10.270.000 d'euros.