El Fòrum Global Espanya celebrat a Bilbao ha tingut en Christine Lagarde (París, 1956) una de les seves principals atraccions. La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) ha reclamat més reformes per convertir l'incipient creixement de l'economia espanyola en llocs de treball.
Lagarde, primera dona que dirigeix l'FMI, s'ha convertit en una cara habitual de l'economia mundial sense ni tan sols ser economista. Llicenciada en Dret, ha fet carrera empresarial als Estats Units, i política a França; fins que el 2011 arribava al cim de la destacada organització internacional.
Influència americana
Filla de professors, als 17 anys va veure com moria el seu pare a causa d'una malaltia neurològica motora. D'adolescent competia amb l'equip francès de natació sincronitzada, experiència de la qual, segons ha afirmat algun cop, n'ha extret lliçons útils per a la política, com "prémer les dents i somriure".
Amb 18 anys, però, va obtenir una beca per estudiar als Estats Units. L'estada a l'altra banda de l'Atlàntic i la manera de fer anglosaxona la va marcar profundament, produint una influència que mai no ha ocultat; i que és especialment destacable per ser francesa.
Sense èxit per entrar a l'Escola Nacional d'Administració francesa, institució prestigiosa on s'han format molts polítics del país de l'hexàgon; el 1981 va decidir tornar a creuar l'oceà per treballar en un dels bufets d'advocats amb més renom: Baker and McKenzie.
Poc a poc va anar progressant dins la firma, convertint-se en sòcia el 1987; i arribant-ne a la presidència el 1999. Sis anys més tard, però, una trucada de l'aleshores primer ministre francès, Dominique de Villepin, la va fer tornar a casa.
Retorn a França
Del Ministeri de Comerç Exterior va acabar liderant el d'Economia l'any 2007, ja dins del govern de Nicolas Sarkozy i previ pas d'un mes pel Ministeri d'Agricultura. En aquesta delicada posició va aconseguir cert prestigi. No en va, El Financial Times la va declarar millor ministra europea del ram l'any 2009; i el 2011 aconseguia durar més que cap dels seus predecessors en el càrrec a França.
El juliol del mateix any, però, tornava als Estats Units per fer-se càrrec del Fons Monetari Internacional; després de la renúncia del seu compatriota Dominique Strauss-Khan, envoltat per l'escàndol al ser acusat d'assetjament sexual.
En la cursa cap a una de les principals cadires de l'economia mundial, Lagarde va derrotar el mexicà Agustín Carstens i les reticències generades pel fet de ser la primera dona a assumir aquesta responsabilitat; i per no ser economista.