L'any 1984 s'instal·la i es posa en marxa a Vilopriu (Alt Empordà) el primer molí de vent de Catalunya connectat a la xarxa. Els pioners van ser una colla d'enginyers que van promoure la -ja desapareguda- cooperativa Ecotècnia. De llavors ençà ha bufat molta tramuntana i, malauradament, el desplegament de les energies renovables en general, i de l'eòlica en particular, no podem dir que hagi progressat adequadament.
Ara mateix Catalunya només produeix un 15% de l'electricitat amb renovables, lluny del 50% que el govern ha fixat per l'any 2030. Al conjunt de l'Estat les energies renovables (eòlica i fotovoltaica) representen un 38%, hem passat de pioners a la cua de la cua. Cal posar-se les piles per revertir la situació i per fer-ho es necessita l'impuls públic i la participació dels agents privats i també cooperatius.
Catalunya només produeix un 15% de l'electricitat amb renovables, lluny del 50% que el govern ha fixat per l'any 2030
L'any 2005 Gijsbert Huijink aterra provinent d'Holanda a Banyoles on compra una antiga masia per anar-hi a viure. Per dotar d'energia a la casa busca alguna cooperativa d'energies renovables en l'àmbit local, després comarcal, estatal i res de res. Com a professor d'economia de la Universitat de Girona planteja als seus alumnes com a treball, estudiar la creació d'una cooperativa d'energies renovables per abastir a la comunitat. Amb l'estudi a la mà implica a amics i veïns de la zona i l'any 2010, 157 persones constitueixen el que avui coneixem com a Som Energia. Emprenedors de manual, a partir d'una necessitat insatisfeta pel mercat es crea una proposta de valor, per disposar d'una oferta d'energia renovable gestionada pels mateixos consumidors, és a dir, en forma de cooperativa.
Som Energia és avui una realitat que ha passat dels 157 socis inicials als 85.000 actuals amb 118.000 contractes vigents i una producció de 63 GWh/any. De les tres fases que comporta el sistema elèctric (producció, transport i comercialització) Som Energia participa la primera i en la tercera.
Pel que fa a producció, la cooperativa disposa d'instal·lacions de generació, sempre, a partir de fonts renovables finançades amb les aportacions econòmiques voluntàries dels socis. Actualment, té 14 projectes en funcionament. Des del primer de l'any 2012 d'una coberta fotovoltaica sobre teulada industrial a Lleida amb una producció estimada de 140 MW/any (equivalent al consum de 56 llars) amb una inversió de 200.000 euros. Fins a la darrera posada en marxa l'any 2023, Asomada Solar una planta fotovoltaica a Cartagena amb una producció estimada de 6,7 GW/any (equivalent per a l’ús energètic de 2.500 llars) amb una inversió de 2,8 milions d'euros. No obstant la cosa no acaba aquí, la cooperativa té sis nous projectes en diverses fases per posar en marxa aviat.
I quant a la comercialització, la cooperativa gestiona, compra i factura l'electricitat que usen els socis que l'han volgut contractar com a comercialitzadora d'electricitat verda. Ser soci de Som Energia demana una aportació de capital de 100 euros i això permet participar en la gestió democràtica de l'entitat i en les dues activitats de la cooperativa. Com a consumidor contractant l'electricitat i com a finançador i inversor dels projectes renovables que promou la cooperativa. En un món on els operadors energètics són grans corporacions mercantils el model participatiu de Som Energia introdueix una flaire d'aire fresc al sector.
Un aire fresc que pot guanyar pes com una taca d'oli amb el desenvolupament del marc normatiu europeu que fa referència a les comunitats energètiques. Es tracta d'entitats jurídiques de participació oberta i voluntària, autònomes i efectivament controlades pels socis situats a proximitat de projectes d'energia renovable propietat de la mateixa comunitat que cerquen beneficis econòmics o socials pels seus socis per sobre dels guanys financers. Al legislador només li calia afegir que la cooperativa de consumidors és la forma més natural i adequada per desenvolupar les comunitats energètiques.
De les moltes comunitats que s'estan desplegant arreu del territori, i per posar un exemple, podem parlar del cas de Balenyà Sostenible, una cooperativa de consumidors i usuaris amb 170 socis (un 15% de les famílies del municipi) que disposa d'una concessió d'ocupació de béns de domini públic local per quaranta anys i que ja ha promogut cinc teulades fotovoltaiques d'ús compartit. El model de Balenyà Sostenible s'està replicant dins de la comarca d'Osona, dels més de 50 municipis de la comarca més de la meitat han constituït o estan en procés de fer la seva comunitat energètica cooperativa.
Si volem que els models cooperatius tinguin una participació rellevant ens caldrà que Som Energia continuï creixent
El marc europeu és important i l'impuls que hi ha els Fons Next Generation també. Ara cal donar solidesa i dimensió als projectes i com que les comunitats energètiques, per definició tenen un àmbit local, s'han impulsat estructures de segon nivell (cooperativa de cooperatives) per dotar dels serveis i suport necessari a les iniciatives que, una darrera l'altre, van naixent. Com el cas d'Osona Energia, que de ser inicialment una aliança per les comunitats de la comarca, ara ja dona servei i inclou comunitats d'arreu del país.
El propòsit de Som Energia i de les comunitats energètiques cooperatives és el seu compromís per impulsar un canvi del model energètic actual per assolir un model 100% renovable. Un propòsit extraordinari, i si volem que els models cooperatius tinguin una participació rellevant ens caldrà que Som Energia continuï creixent, que es multipliquin les comunitats energètiques i que facin aliances sòlides i duradores entre elles per ser sostenibles i tenir major impacte.