23
de Març
de
2015
Act.
23
de Març
de
2015
Jordi Puig feia 14 anys que estava treballant en la mateixa empresa, un rara avis pels temps que corren. Era responsable per a Catalunya de la part dels actius immobiliaris d'una empresa financera i, de cop i volta, el van acomiadar. En plena crisi, Jordi, de 53 anys, va recórrer als contactes i, confiant en una afició de sempre, va decidir crear la seva pròpia empresa. Kanicat és la seva firma de joguines, que principalment produeix caniques pintades amb motius típics catalans, com castellers, per exemple. "Vaig començar observant perquè estava cansat del sector on sempre havia treballat, i em va atraure fer alguna cosa diferent. En realitat vaig tenir una intuïció i vaig decidir emprendre un projecte nou que no tenia res a veure amb allò que havia fet abans: joguines per a nens", explica aquest directiu reconvertit a empresari.
La seva història és un exemple del camí laboral que molts directius han decidit traçar arran l'acomiadament de les seves empreses. El cas de Jordi no és l'únic: segons l'estudi "Tendències globals d'ocupació en els executius" –elaborat per la consulora amb seu a Barcelona MOA BPI group- el 30% dels directius acomiadats aposten per l'emprenedoria com a sortida laboral.
Segons la companyia especialitzada en gestió i consultoria de recursos humans en aquest cas hi ha dos tipus d'emprenedors. Tal com apunta Javier Nieto, responsable de l'àrea de Creació de Negoci de MOA BPI group, "a l'hora d'emprendre entre els ex directius és molt habitual buscar una continuïtat amb la seva anterior activitat". És per això que, per no perdre de vista el sector que dominen, es converteixen en freelances o creen noves empreses de consultoria de serveis especialitzats. És a dir, continuen treballant en el seu sector. El segon cas és el de Jordi Puig i tants altres: "Aprofiten la circumstància per enfocar la seva transició de carrera cap a aquests projectes als quals sempre els hagués agradat dedicar-se però pels quals, fins avui, no han pogut dedicar el seu temps", aclareix Nieto.
El lideratge el porten de casa
A la Fundació Pimec treballen habitualment amb aquests perfils: des del programa Emppersona treballen amb autònoms, ex directius o empresaris, majors de 45 anys (ara augmenten els majors de 50 anys) que volen superar el tancament del mateix negoci o necessiten ajuda per remuntar-ho. Molts provenen del sector de la construcció, però darrerament comencen a haver-hi casos lligats al sector comerç i els serveis. Jordi Puig és un dels seus participants. "El fet de tenir una càrrega emocional molt forta pel fracàs personal feia que es quedessin a casa i no anessin a cercar ajuda i ho vam detectar. Per això fem un acompanyament personal amb psicòlegs perquè s'enfrontin a la situació personal i tirin endavant", apunta Rosa Maria Juny, directora tècnica de Fundació PIMEC.
El programa Emppersona ha acompanyat de forma personalitzada, entre 2009 i 2013, a 528 persones autònomes i empresàries per emprendre de nou, reflotar negocis en crisi o recol·locar-se. A més, arran el programa s'han creat 50 noves empreses. Però, són més agosarats els ex directius? Més valents? "Crec que l'empenta que has tingut abans, liderant un equip comercial, t'ajuda a tirar endavant el teu projecte. Sempre ajuda tenir una miqueta de caràcter", apunta Puig. En la mateixa línia s'expressa Juny, per a qui "el fet que aquestes siguin persones molt polivalents que han tocat totes les àrees d'una empresa fa que siguin persones amb moltes capacitats i moltes competències, tot i que ells no s'ho creuen", declara.
L'experiència acumulada durant anys de treball és un plus per aquests futurs emprenedors, una de les conclusions de l'informe, que apunta cinc trets principals com distintius d'aquest col·lectiu que aposta per l'emprenedoria: la capacitat de lideratge, l'experiència en la gestió d'equips i projectes, el coneixement del mitjà en el qual desenvolupen l'activitat, la xarxa de contactes i la capacitat per finançar el projecte són determinants.
"Els contactes són molt importants i és una de les coses que treballem aquí, on els diem sempre que han de fer un llistat dels contactes que tinguin perquè està clar que els han d'ajudar", apunta Juny. En el cas de Jordi Puig va funcionar. "Sí, els contactes m'han ajudat però no els de l'anterior feina, sinó els coneguts, les amistats m'han tirat un cable. De fet, va ser un amic meu qui em va posar en contacte amb la Fundació PIMEC", assenyala Puig.
Rapidesa, i dificultats, en l'engegada del negoci
L'informe de MOA BPI group assegura que els ex directius solen trigar molt menys a engegar les seves idees de negoci. "A Espanya prop del 60% dels executius necessita tan sols entre cinc i nou mesos per sortir al mercat amb la seva nova empresa", apunten. En aquesta estimació també entra Jordi Puig. Des que la seva marca era només una idea fins que s'ha començat a vendre en papereries i botigues de regals de Catalunya han passat uns mesos. Al febrer de 2014 es va convertir en autònom i des del juny del mateix any la firma és una realitat tangible.
El finançament del projecte ha estat, sense dubte, un dels factors determinants del temps que ha trigat a convertir en realitat Kanicat. "Una part ha estat aportació meva i altra ha estat finançament extern, però no ha sigut fàcil. Et diuen que sí però després tot són bastants problemes perquè no tens un historial... Encara que tinguis patrimoni, si no tens un historial com a empresari, les entitats financeres no estan gaire per finançar-ho", reconeix sincer. Ara, amb la perspectiva de l'esforç, Jordi assegura que "l'experiència ha estat positiva. T'obliga a prendre decisions més ràpides, aprens moltes més coses... De moment només puc dir que ha estat positiu, tot i que hi ha dies que ho veus tot negre".
La seva història és un exemple del camí laboral que molts directius han decidit traçar arran l'acomiadament de les seves empreses. El cas de Jordi no és l'únic: segons l'estudi "Tendències globals d'ocupació en els executius" –elaborat per la consulora amb seu a Barcelona MOA BPI group- el 30% dels directius acomiadats aposten per l'emprenedoria com a sortida laboral.
Segons la companyia especialitzada en gestió i consultoria de recursos humans en aquest cas hi ha dos tipus d'emprenedors. Tal com apunta Javier Nieto, responsable de l'àrea de Creació de Negoci de MOA BPI group, "a l'hora d'emprendre entre els ex directius és molt habitual buscar una continuïtat amb la seva anterior activitat". És per això que, per no perdre de vista el sector que dominen, es converteixen en freelances o creen noves empreses de consultoria de serveis especialitzats. És a dir, continuen treballant en el seu sector. El segon cas és el de Jordi Puig i tants altres: "Aprofiten la circumstància per enfocar la seva transició de carrera cap a aquests projectes als quals sempre els hagués agradat dedicar-se però pels quals, fins avui, no han pogut dedicar el seu temps", aclareix Nieto.
El lideratge el porten de casa
A la Fundació Pimec treballen habitualment amb aquests perfils: des del programa Emppersona treballen amb autònoms, ex directius o empresaris, majors de 45 anys (ara augmenten els majors de 50 anys) que volen superar el tancament del mateix negoci o necessiten ajuda per remuntar-ho. Molts provenen del sector de la construcció, però darrerament comencen a haver-hi casos lligats al sector comerç i els serveis. Jordi Puig és un dels seus participants. "El fet de tenir una càrrega emocional molt forta pel fracàs personal feia que es quedessin a casa i no anessin a cercar ajuda i ho vam detectar. Per això fem un acompanyament personal amb psicòlegs perquè s'enfrontin a la situació personal i tirin endavant", apunta Rosa Maria Juny, directora tècnica de Fundació PIMEC.
El programa Emppersona ha acompanyat de forma personalitzada, entre 2009 i 2013, a 528 persones autònomes i empresàries per emprendre de nou, reflotar negocis en crisi o recol·locar-se. A més, arran el programa s'han creat 50 noves empreses. Però, són més agosarats els ex directius? Més valents? "Crec que l'empenta que has tingut abans, liderant un equip comercial, t'ajuda a tirar endavant el teu projecte. Sempre ajuda tenir una miqueta de caràcter", apunta Puig. En la mateixa línia s'expressa Juny, per a qui "el fet que aquestes siguin persones molt polivalents que han tocat totes les àrees d'una empresa fa que siguin persones amb moltes capacitats i moltes competències, tot i que ells no s'ho creuen", declara.
 |
| La firma de productes creada per Jordi Puig, Kanicat. Cedida |
L'experiència acumulada durant anys de treball és un plus per aquests futurs emprenedors, una de les conclusions de l'informe, que apunta cinc trets principals com distintius d'aquest col·lectiu que aposta per l'emprenedoria: la capacitat de lideratge, l'experiència en la gestió d'equips i projectes, el coneixement del mitjà en el qual desenvolupen l'activitat, la xarxa de contactes i la capacitat per finançar el projecte són determinants.
"Els contactes són molt importants i és una de les coses que treballem aquí, on els diem sempre que han de fer un llistat dels contactes que tinguin perquè està clar que els han d'ajudar", apunta Juny. En el cas de Jordi Puig va funcionar. "Sí, els contactes m'han ajudat però no els de l'anterior feina, sinó els coneguts, les amistats m'han tirat un cable. De fet, va ser un amic meu qui em va posar en contacte amb la Fundació PIMEC", assenyala Puig.
Rapidesa, i dificultats, en l'engegada del negoci
L'informe de MOA BPI group assegura que els ex directius solen trigar molt menys a engegar les seves idees de negoci. "A Espanya prop del 60% dels executius necessita tan sols entre cinc i nou mesos per sortir al mercat amb la seva nova empresa", apunten. En aquesta estimació també entra Jordi Puig. Des que la seva marca era només una idea fins que s'ha començat a vendre en papereries i botigues de regals de Catalunya han passat uns mesos. Al febrer de 2014 es va convertir en autònom i des del juny del mateix any la firma és una realitat tangible.
El finançament del projecte ha estat, sense dubte, un dels factors determinants del temps que ha trigat a convertir en realitat Kanicat. "Una part ha estat aportació meva i altra ha estat finançament extern, però no ha sigut fàcil. Et diuen que sí però després tot són bastants problemes perquè no tens un historial... Encara que tinguis patrimoni, si no tens un historial com a empresari, les entitats financeres no estan gaire per finançar-ho", reconeix sincer. Ara, amb la perspectiva de l'esforç, Jordi assegura que "l'experiència ha estat positiva. T'obliga a prendre decisions més ràpides, aprens moltes més coses... De moment només puc dir que ha estat positiu, tot i que hi ha dies que ho veus tot negre".