Què s'ha de tenir per triomfar?
Faig moltes reunions amb empresaris i sempre veig tres valors en les persones que aconsegueixen l'èxit: sentir passió pel que fas, ser perseverant i saber gestionar la por.
I la sort?
Molta gent atribueix els resultats a la sort. Però la sort només arriba treballant. Treballar un dia rere l'altre, sembrar durant molt de temps per després recollir els fruits.
Però a vegades es fracassa...
És fonamental saber gestionar el fracàs. La gent que té èxit a la vida són aquells que saben gestionar les pors i els fracassos. Els que cada cop que cauen, s'aixequen i tornen a començar. Per guanyar s'ha de perdre molts cops. Tothom fracassa en algun moment de la seva vida.
Ha aconseguit tots els títols en el món del karate, què li ha aportat més enllà dels trofeus?
A nivell de diners, zero. Però m'ha donat una cosa molt important, la filosòfia del ser en lloc de tenir. El karate és una art marcial que practiques descalç. De jove, quan viatjava per competir vaig dormir molts cops al terra en tatamis. Sóc capaç de viure amb molt poc. Les arts marcials m'han aportat molta disciplina i capacitat de treball constant.
S'ha sacrificat molt pel karate?
M'ha ensenyat a sacrificar-me per obtenir els meus objectius. Jo sóc de Súria (Bages) i quan era petit allà no hi havia gimnasos. Com a conseqüència, havíem d'anar a Manresa cada dia per fer karate. Durant molts anys, em llevava a les 5.00h del matí i feia autostop per anar a entrenar. Diversos companys van començar amb mi però no van tenir perseverança per aguantar fins el final.
Però un dia el karate s'acaba i encara una nova vida.
Va arribar un dia que vaig guardar en caixes tots els meus títols aconseguits durant els catorze anys de carrera esportiva i els vaig tirar a les escombraries. Necessitava deixar-ho enrere, oblidar-me'n. Quan acabes una etapa, has de poder començar la següent des de zero. En la meva nova vida no m'aportava res tenir una motxilla plena de copes de campió.
El núvol de Numintec
I des de zero, l'any 2002 neix Numintec, l'empresa que lidera amb el seu germà.
No teníem res i havíem de competir contra els grans operadors. Era i és un repte grandiós.
Com un petit lluitador de karate que comença a batre's en duel contra els més forts?
Sí, explotem una idea que les grans companyies de telefonia obliden, la intel·ligència de negoci. És el nostre avantatge competitiu, la nostra arma per ser diferents. El meu germà i jo no érem experts, però ens vam formar i implicar de ple des de l'inici i ens vam atrevir a lluitar.
Onze anys després, com va el combat?
Seguim creixent. Vam començar els dos germans i la meva dona. Els dos primers anys van ser molt complicats, però en qualsevol nou negoci ja és habitual dos anys inicials de patiment. Però si ets perseverant, tires endavant. Ara tenim gairebé 50 treballadors i facturem 6 milions d'euros anuals.
Quin futur albira per Numintec?
No ens marquem objectius concrets. Ni límits, ni fites massa ambicioses. El que hem de fer és seguir-nos llevant cada dia a les 5.00h del matí i treballar tot el dia per tirar l'empresa endavant. Mentre puguem mantenir els sous i les inversions, la resta no em preocupa.
Aquest és el sacrifici que demana als treballadors?
L'únic que els demano als treballadors és que siguin feliços a l'entrar cada matí per la porta per treballar. Si no és així, que canviïn de feina. Passem més temps a la feina que a casa i hi hem d'estar bé i ser prou atrevits per deixar-ho si no és així.
Atrevir-se a emprendre
Ha començat molts projectes. Des del seu punt de vista és un bon moment per emprendre?
Sempre és bon moment per emprendre. Molta gent té por i no aposta, però si ningú aposta el país es paralitza. Hi ha instaurada com la idea del m'espero a que acabi la crisi abans de tirar endavant res. T'has de saber lligar el cinturó però per conduir endavant. La gent abans tenia dos cases i tres cotxes i ara no sap viure amb una casa i un cotxe.
Hi ha bones idees a casa nostra?
Hi ha molts joves que surten amb moltíssima preparació. Els emprenedors de la meva edat no teníem ni un 10% de la formació que és té ara. La crisi passarà i després, tot el talent i formació que tením es convertirà en empreses. Sóc optimista.
I de l'empresa tradicional, què n'hem d'esperar?
He estat en contacte constant amb grans empresaris del nostre país i veig un parell de defectes que es repeteixen a totes les seves empreses: no tenen relació amb la competència, quan és l'empresa més propera amb qui crear ponts, sinergies o aliances d'algun tipus. L'altre problema és que sempre es fan business plan a cinc anys. I després mai l'encerten. Ni s'aconsegueixen els objectius de facturació, ni de treballadors. Una empresa és com un esser viu.