"El 2018 ha continuat sent l'any de "l'això tira", de "la puntada cap endavant", apuntava l'economista i col·laborador de VIA Empresa, Santiago Niño-Becerra. El 2019 ja és aquí, entre reflexions de passat, celebracions de present i desitjos de futur. Any nou, vida nova. No podia ser de cap altra manera. Associacions, patronals, empreses han canviat els resultats pels bons propòsits. La política segueix marcant l'agenda d'actualitat, però les perspectives econòmiques volen dibuixar noves oportuntiats. Via Empresa aprofita les festes per parlar amb algunes d'aquestes entitats en un autèntic brindis festiu per la seguretat i l'estabilitat d'aquest any que tot just acaba de començar. Bon any econòmic i empresarial!
La Cambra: invertir, invertir i invertir
Les eleccions camerals ja tenen data: 8 de maig de 2019. I es faran per vot electrònic. Mentrestant, la Cambra de Comerç de Barcelona que té més de 400.000 potencials electors ha aprofitat l'entrada d'any nou per recordar una vella llista de desitjos. "Necessitem que la inversió en infraestructures de la xarxa viària ferroviària s'incrementin per tal d'atendre les necessitats de mobilitat de l'àrea metropolitana de Barcelona", ha assegurat l'encara president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, durant el brindis de Nadal.
Valls: "Hi ha un balanç d'inversió en infraestructures molt i molt decebedor!"
Era l'any 2006 quan la Cambra va seleccionar fins a 28 infraestructures com a estratègiques per a Barcelona i més d'una dècada després, només cinc estan en funcionament. "Un balanç molt i molt decebedor!", ha etzibat. Però més enllà d'invertir en crítiques, la Cambra també valora els deures fets: "la indústria ens ha deixat uns resultats excel·lents i situa el teixit català a l’avantguarda d’aquest sector. Catalunya és la comunitat que més ocupació industrial ha creat aquest any. I a més, aquesta ocupació creada és la de més qualitat, ja que un 82% dels nous assalariats tenen contracte indefinit.
Concretament, Catalunya ha assolit un creixement de l’ocupació industrial del 8,2% aquest últim any, davant del 3% del conjunt de l’economia. Un augment que permet reforçar el lideratge català com a primer territori industrial d'arreu d'Espanya. A tall de comparació, s'ha passat de concentrar el 22,4% de la indústria espanyola durant el 2013 al 23,4% de 2017. A més, el teixit econòmic català està augmentant la seva especialització industrial, amb un creixement del valor afegit brut del 21,9% entre el 2013 i el 2017.
"Davant d’aquestes magnífiques dades, cal no abaixar la guàrdia i seguir treballant per mantenir i consolidar aquests resultats. Demanem a totes les administracions públiques el màxim esforç per facilitar la competitivitat del sector industrial català", conclouen des de la Cambra. I això implica: revisar el model de tarificació actual i situar els costos de l'electricitat de la indústria amb la mitjana europea, planificar una oferta formativa adequada a les necessitats, garantir un nivell suficient d'inversió en infraestructures de transport amb costos logístics i de transport de mercaderies competitius i impulsar projecte d'innovació per afrontar reptes mediambientals, entre d'altres mesures estratègiques.
Pimec: més economia i menys política
L'arribada del vot electrònic a les eleccions a les Cambres és una bona notícia per al president de Pimec, Josep González, que considera que és "més democràtic, més participatiu i més obert a tothom", al mateix temps que celebra que ja hi hagi data per als comicis perquè, es lamenta, "aquest culebrót ja fa anys que dura".
Posar fi a la guerra oberta amb Foment del Treball per la representativitat empresarial també és una de les prioritats de la patronal de les pimes per tancar un conflicte que fa 11 anys que dura i repartir al 50% la representativitat de les petites i mitjanes empreses entre Pimec i Fepime.
A banda d'això, Pimec, que preveu "batre rècords d'exportacions perquè Europa té un creixement més fluix", demana "més governança d'Europa perquè "sigui forta i no un club d'amics". A més, la patronal emplaça governs i administracions a "concentrar-nos més en fer créixer la nostra economia per generar llocs de treball" i els proposa "oferir sòl més competitiu", així com "atractius per a noves inversions". I és que González posa de relleu que avui "Catalunya no és líder a Espanya perquè no estem fent les coses bé per mantenir el potencial econòmic".
Una de les formes de mantenir l'estabilitat econòmica és, segons la patronal, aprovar els pressupostos tant a Catalunya com a Espanya, però també revertir el decret llei que va facilitar la fuga d'empreses perquè "mantenir-lo obert no aportarà cap tornada" i, sobretot, vol advertir que si es torna a aplicar l'article 155 de la Constitució seria "senyal de crisi". A banda d'això, també proposa "complir amb el pla industrial a Catalunya perquè formarà part del creixement econòmic".
Finalment, el president de Pimec aconsella a les pimes que encara no ho hagin fet que engeguin el seu procés de digitalització perquè si no ho fan, subratlla, "ho passaran malament".
Un Foment amb llums de llarga distància
"A Foment tenim llums de llarga distància perquè estem perduts si posem llums a curt", assegurava el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, durant l'esmorzar de Nadal. Els millors desitjos empresarials de la patronal catalana de cara a l'any nou inclouen estabilitat política, seguretat jurídica, confiança empresarial, inversions... I en especial, "liderar el retorn de les empreses a Catalunya" que era el lema de campanya de l'empresari de Conservas Dani.
Sánchez Llibre: "Si s'aproven els pressupostos a Espanya, no tindria sentit que no s'aprovessin a Catalunya"
Alhora, Sánchez Llibre defensa la necessitat d'aprovar els comptes públics: "Si s'aproven els pressupostos a Espanya, no tindria sentit que no s'aprovessin a Catalunya". A parer seu, les perspectives econòmiques de futur són "molt interessants" malgrat la desacceleració del creixement econòmic. La patronal catalana treballa amb llums de llarga distància, sense deixar tampoc la curta de banda.
CaixaBank Research, optimisme versus incertesa
"No hi ha res més avorrit que ser pessimista", assegura Miquel Roca, president de la Societat Econòmica Barcelona d'Amics del País (SEBAP). L'organització ha acollit aquest Nadal l'anàlisi del trident d'economistes format per Enric Fernández, Oriol Aspachs i Clàudia Canals de CaixaBank Research que apunta a la guerra comercial entre Estats Units i Xina, el Brexit i la política italiana com a "factors rellevants d'incertesa" de cara a 2019. Alhora, es preveu un creixement econòmic global del 3,5% de cara a l'any vinent.
"Tot i que els factors d'incertesa esmentats formen part d'un corrent general i estructural que és l'auge dels populismes arreu, els economistes treballen amb uns escenaris on el sentit comú predomini", apunten des de CaixaBank Research. Així doncs, l'optimisme o al menys el sentit comú s'imposa al pessimisme. Val més veure el got mig ple que mig buit, però al cap i a la fi es tracta sobretot de veure el got tal com és.
Més concretament, des de l'entitat donen peu a un marge d'acord de cara a les eleccions presidencials del 2020 als Estats Units. Alhora, apunten que l'escenari del Brexit que guanya més pes no és "el d'una sortida desordenada" sinó en diferit i això vol dir que el Regne Unit retiri l'article 50 i es doni més temps per negociar l'acord. Finalment, defensen que a la política italiana ja hi ha indicis "d'una rebaixa de les tensions entre Itàlia i la Unió Europea", el que suposa tota una declaració d'intencions sobre pragmatisme i voluntat de manca de risc i inestabilitat financera.
En clau de les eleccions municipals de maig, la SEBAP reitera que vol enderrocar "les muralles" de Barcelona.
L'aposta dels valencians? El Corredor Mediterrani
Aquest 2018 que ara hem acomiadat ha estat marcat pel soroll -mediàtic i polític- que han fet els empresaris valencians. Orquestrats sota la campanya #QuieroCorredor, han recorregut ciutats claus del litoral mediterrani per evidenciar la mancança d'infraestructures ferroviàries adients per sostenir les economies que les acullen. Des de Los Barrios, en Gibraltar, fins a l'apoteòsic acte a la ciutat de Barcelona, l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE) ha estat especialment reivindicativa. I sembla que en aquest 2019 ho continuaran sent, ja que segons explica a VIA Empresa el seu president, el navilier Vicente Boluda, la preocupació dels empresaris és "que ens diguen la veritat i que complisquen amb els terminis del Corredor Mediterrani". És el discurs que ha mantingut el president d'AVE en la trobada nadalenca celebrada amb els mitjans de comunicació per fer balanç de l'any que ara acomiadem.
La reforma del sistema de finançament també és un dels desitjos dels valencians, tot i que Boluda ho qualifica de "complicat, perquè seguim esperant". Almenys la situació de les arques valencianes es pot pal·liar en part gràcies a la nova redacció de l'Estatut d'Autonomia valencià, que amb l'aprovació pel Congrés dels Diputats d'aquest mes de desembre també inclourà un article, el número 52, en què constarà que les inversions de l'Estat en el País Valencià siguen "acordades amb el pes de la seua població".
FemCat, a la recerca del talent (perdut)
El president de FemCat, Pau Relat, ja és també president de Fira de Barcelona. I la consellera delegada de Vertix i actual vicepresidenta de FemCat, Elena Massot, es postula per agafar el relleu al capdavant de l'organització. Mentrestant, FemCat aposta per començar el 2019 reivindicant que "l'empresa és societat". Això sí, amb una preocupació molt vigent pel que fa a la promoció i el desenvolupament del talent. "Portem diversos anys constatant un desajustament entre l'oferta i la demanda de llocs de treball", asseguren a VIA Empresa.
A FemCat es treballa des del 2004 en iniciatives per la competitivitat, la capacitat emprenedora, la innovació, la cohesió social i l'obertura al món. "És un desig de cara al 2019 que els empresaris trobin els treballadors que busquen i que aquests també trobin la feina que cerquen. Un millor encaix entre la qualificació dels treballadors i les necessitats empresarials ajudaria a resoldre problemàtiques com l’atur – en especial l’atur juvenil -, o l’abandonament escolar prematur", insisteixen.
Alhora, també es promou la millora de l'ocupació i la creació de llocs de treball d'alt valor afegit així com la integració de capacitats diverses. La indústria té un paper clau en tot plegat: "Una indústria que s'implica en la formació, la innovació, la recerca i la transferència de coneixement". A la recerca del millor talent, més divers i amb millor encaix dins el mercat laboral.