Comença el nou curs: els deures pendents de les empreses catalanes
Hem de trobar la nostra pròpia fórmula, que respongui al nostre entorn i a les nostres realitats, capacitats i valors per fer front als reptes actuals
El setembre és sinònim d’inici de curs, de pensar a tancar l’any, de començar a planificar l’any 2025, de nous objectius i de plantejar-se reptes. És un moment perfecte per reflexionar sobre els deures pendents de les empreses en un entorn cada vegada més competitiu i globalitzat. Deixeu-me compartir amb vosaltres de manera molt general la meva visió.
Reconeixent alguns elements del marc i l’entorn en què estem i el seu impacte en la nostra economia i el seu teixit empresarial, podem obtenir pistes sobre alguns elements imprescindibles en aquest nou curs.
El setembre és un moment perfecte per reflexionar sobre els deures pendents de les empreses
Les tensions geopolítiques mundials, amb la guerra a Ucraïna, la crisi a Gaza i la seva extensió a l’Orient Mitjà, la tensió mundial entre la Xina, Rússia i els EUA, amb Europa buscant el seu paper i en plena estratègia de sobirania, afecten i afectaran una economia catalana molt internacionalitzada (arribant, segons alguns informes, a superar el 55% de facturació de mercats no domèstics). En aquest mateix context, els moviments de capitals i la inversió estrangera es veuen afectats. Encara que a vegades no solament són una amenaça, sinó també poden ser un espai d’oportunitat. Si més no, caldrà gestionar-ho i definir estratègies a pesar de la incertesa.
D’altra banda, la transformació digital i la disrupció tecnològica, amb elements tan importants com la revolució de la IA o també amb amenaces com la ciberseguretat, o la mateixa tensió geopolítica que abans mencionàvem amb impacte també en el mercat i en l’estratègia tecnològica i en les polítiques d’innovació i recerca. Encara que Catalunya figura en diferents informes com una economia altament digitalitzada, encara ens queden molts deures per fer, i el nostre teixit empresarial ha de fer un veritable salt endavant, amb una adopció massiva i radical, que implicarà importants guanys en competitivitat i en productivitat. O, com ja hem comentat en altres articles, ens queden també molts deures en polítiques d’innovació i transferència tecnològica, o en l’escalabilitat del nostre ecosistema.
Igualment, el canvi climàtic, les polítiques de sostenibilitat i la transició energètica són avui elements fonamentals en les estratègies nacionals, però també, en un marc com l’europeu amb clara aposta per la transició verda, importants factors de gestió i competitivitat empresarial. Val a dir que la nostra economia i les nostres empreses estan encara realment lluny d’aquest objectiu.
Per a mi, hi ha un altre factor rellevant que és el talent en aquest context. També n’hem parlat sobradament en altres articles. Generalment, hi ha dues tendències importants: l’envelliment de la nostra població i la fractura digital, i els canvis en els mercats de treball provocats per la disrupció tecnològica en què vivim. D’altra banda, tenim manca de talent en molts sectors, amb importants disfuncions entre oferta i demanda, amb problemes de retenció, i encara que a priori sembla que som un mercat d’atracció, moltes vegades no som capaços d’atreure’l, connectar-lo i, per tant, és molt volàtil. Ens calen tant a escala general com empresarial fixar polítiques i estratègies clares per actuar sobre aquests aspectes i poder impactar positivament en la nostra empresa.
El canvi climàtic, les polítiques de sostenibilitat i la transició energètica són avui elements fonamentals en les estratègies nacionals
En un entorn complex com el que estem descrivint, ple de reptes, oportunitats i incerteses, moltes vegades a escala global, ens caldria avançar en estratègies de col·laboració, crear xarxes i aliances, i construir ecosistemes competitius que permetin a les empreses afrontar amb millors condicions els mercats i els canvis i escenaris que hem vist. Aquí també crec que ens manquen molts deures per fer.
I finalment, segurament també, des d’una perspectiva més interna, les nostres empreses, davant de tot l’anterior, cal que avancin amb estructures organitzatives més flexibles i adaptables, amb estructures menys jeràrquiques i més en xarxa, amb valors renovats i focalitzats en les persones, amb nous lideratges conscients.
Encara que de manera molt general i ràpida tenim una agenda i alguns elements importants de cara a l’inici del nou curs i de cara a la planificació del 2025: internacionalització amb l’ombra de la tensió geopolítica, transformació digital, disrupció tecnològica, innovació, transició verda, talent amb diferents perspectives (des de l’envelliment, la fractura digital i els canvis de mercat laboral, la manca de talent, els desequilibris entre oferta i demanda, i capacitat d’atracció i retenció), estratègies de col·laboració, aliances, gestió de xarxes i ecosistemes com un bon coixí davant la globalitat i la incertesa. I finalment, començar a repensar les nostres estructures organitzatives i els seus valors.
Podem tenir la temptació de buscar referents i models a trasplantar, tant empresarials com nacionals, i en tenim, però crec que sabem les tendències, els factors clau, els elements determinants en els nostres mercats, les incerteses generals i les que ens afecten de ple en el nostre sector i a les nostres empreses. Coneixem molt bé la nostra empresa perquè som competitius, per tant, i també hi he insistit en altres articles, hem de trobar la nostra pròpia fórmula, que respongui al nostre entorn i a les nostres realitats, capacitats i valors per fer front als reptes que hem descrit.