"S'ha produït una cronificació de la diferència entre les retribucions de directius i la resta. Aquest gap salarial ha vingut per quedar-se". Són paraules d'Ernesto Poveda, president d'ICSA Grupo i director de l'estudi sobre l'evolució salarial que realitzen conjuntament amb l'escola de negocis Eada des del 2007. Aquesta vuitena edició de l'estudi consolida la tesi que els salaris dels comandaments intermedis i dels empleats van per una banda, i els dels directius per una altra: s'han polaritzat i no s'entreveu un canvi de tendència.
Les dades de l'estudi, amb una mostra significativa al voltant de 80.000 dades salarials recollides entre l'agost del 2013 i l'agost del 2014, situen el salari mitjà dels directius catalans en els 80.755 euros. Una quantitat que ha caigut lleugerament respecte l'anterior edició de l'estudi, quan se situava en els 82.268. Els directius catalans, però, segueixen per sobre de la mitjana espanyola, de 78.840 euros anuals, que ha caigut gairebé un 1,5%.
Per sectors, el de banca i assegurances és el que millor retribueix els seus directius, amb una mitjana de 80.925 euros anuals. Ernesto Poveda, però, ha volgut ressaltar la tendència alcista del salari dels directius de sectors com el comerç i el turisme. "És important perquè són sectors motor del PIB, i és positiu que estiguin ben qualificats i remunerats", ha destacat.
Comandaments intermedis, els més perjudicats
Segons les dades de l'estudi, en el període entre 2007 i 2014, en plena crisi, qui més poder adquisitiu ha perdut són els comandaments intermedis, que ho han fet en un 7,83%, respecte la reducció de poc més del 2% dels empleats. Els únics que han vist millorar el seu poder adquisitiu en aquest període han estat els directius, amb un 1,64% que ha contribuït a aquesta polarització salarial.
El salari mitjà a Catalunya dels comandaments intermedis s'enfila fins als 38.711 euros anuals, també per sobre de la mitjana espanyola. Malgrat tot, Poveda ha volgut remarcar una certa tendència a l'alça d'aquesta franja de treballadors, sobretot en el sector industrial. "Estan pujant el seu valor retributiu i valor econòmic, un fet positiu perquè demostra que tornem a l'economia productiva i deixem els factors especulatius", ha assegurat.
Llum al final del túnel pels empleats
Els que comencen a respirar una mica en qüestió salarial són els empleats, que en el darrer any han vist augmentar un 2,11% el seu salari mitjà afavorits per lleugers augments i una evolució econòmica propera a la deflació. A Catalunya el seu sou mitjà arriba als 22.773 euros, per sobre de la mitjana espanyola (21.757). Tot i així, i a diferència de directius i comandaments on només els superaven els madrilenys; en el cas dels empleats catalans els seus salaris són inferiors als de Navarra, Madrid i el País Basc.
"La indústria té una tendència a l'alça constant i estable", ha apuntat el director de l'estudi; que també ha lamentat que "el sector de comerç i turisme és el que retribueix pitjor en els empleats perquè s'està competint eminentment en preus".
Mesures poc estudiades
Aquests darrers anys s'han caracteritzat pel tancament d'empreses i la creació d'atur. Segons Ernesto Poveda "s'han pres mesures que a vegades han estat més economicistes que intel·ligents, minimitzant costos sense pensar en el dia després de la crisi". Pel president d'ICSA "s'han aplicat EROs (Expedients de Regulació d'Ocupació) sense gaire professionalitat, amb molts danys colaterals, produint molts tancaments d'empresa".
Hi coincideix el professor del Departament de Persones d'Eada Jordi Costa, que ha definit "l'equació de l'ERO" com el resultat de combinar sistemes retributius basats en els serveis fixos, increments salarials de conveni per IPC i la prohibició legal de reduir el salari.
"Ha fet que si les coses anaven malament no es pogués estabilitzar la situació i abocava les empreses a tancar o als acomiadaments", ha assegurat. Pel professor d'Eada, "la reforma laboral ha possibilitat l'adaptació flexible del salari, i moltes empreses han pogut reduir salaris en lloc d'acomiadar gent". Ara bé, segons Costa "ha arribat una mica tard i s'ha utilitzat l'ERO de forma massiva".
Noves retribucions per a la nova economia
El president d'ICSA creu que "cal repensar les pràctiques retributives per a la totalitat de la plantilla, i entrar en reconeixements de l'aportació. Per això calen eines per mesurar-ho, que es poden trobar".
Poveda reclama fer un esforç per "buscar models retributius ajustats a cada organització i adaptats a diversos paràmetres com el sector o l'entorn". Mesures per "garantir la supervivència i la competitivitat de les organitzacions en aquesta nova economia".
En aquesta mateixa línia s'ha mostrat Jordi Costa, que defensa que "les empreses han de ser més creatives en els seus sistemes retributius". La pressió sindical "perquè tothom cobri el mateix" planteja dubtes al professor d'Eada, que es pregunta retòricament si no té més sentit que qui treballa millor cobri més que qui ho fa pitjor.
Cinc receptes per innovar en el sistema retributiu
En aquest sentit, Costa proposa cinc receptes per renovar els sistemes retributius de les empreses, especialment les petites i mitjanes, que acostumen a ser les més reticents a innovar en aquest aspecte. En primer lloc, proposa "incrementar els salaris vinculats a millors desenvolupaments de competències o prestacions del treballador".
En segon terme, "caldria augmentar la importància de la retribució variable". El tercer aspecte proposat per Jordi Costa és aprofitar molt més la retribució en espècies, que "té avantatges en l'economia d'escala de les empreses i facilita que el treballador pugui escollir el que més li convé segons la seva situació personal (formació, assegurança mèdica, tiquet transport, etc)".
D'altra banda, el professor d'Eada també recomana prestar atenció a la "retribució emocional, que està molt oblidada". La flexibilitat horària o el teletreball són aspectes molt ben valorats pels treballadors. Finalment, Costa ha parlat del "desenvolupament professional: és clau oferir un bon pla de carrera". Tot i que l'economia actual facilita més canvis de feina al llarg d'una vida professional, segons Costa oferir un pla de carrera "fa treballar millor mentre estàs a l'empresa i després t'emportes aquest backgrounda la següent feina. Beneficia empresa i treballador".