"Si hi hagués una presa de consciència, si existís, estic convençut que viuríem en una societat més justa i en equilibri. Als Estats Units la filantropia mou el 12% de l'economia. Aquí, com més nivell adquisitiu, menys implicació hi trobes en la gent". Comencem pel final, per la cloenda de l'Impulsa Cultura -organitzat per la Fundació Catalunya Cultura- que ha reunit a Barcelona a alguns dels mecenes culturals per importants de Catalunya. La cita és de Sergi Ferrer-Salat, president de la Fundació de Música Ferrer-Salat i de l'empresa Ferrer Corporate, i la presa de consciència a la qual al·ludeix és a l'obligació moral que té qui més en té.
Ferrer-Salat és un dels cognoms de la classe benestant catalana. President de la farmacèutica Ferrer des que son pare va morir el 1998, l'empresari està darrere de la fundació musical lligada a la seva família que, entre altres, concedeix beques de música al Liceu per als joves talents catalans de barris com Trinitat Nova o Baró de Viver. "És una 'verdad como un templo' que tenim una gran sort d'haver nascut on ho hem fet, i ha d'haver un compromís ètic de tornar a la societat el que aquesta ens ha donat", explica l'empresari en l'última taula rodona de la jornada, en què comparteix reflexions amb el reconegut publicista Lluís Bassat, president de la Fundació Carmen & Lluís Bassat; Ricard Planas, responsable de la Fundació Lluís Coromina; Han Nefkens, fundador de la Fundació Han Nefkens; Isabelle Le Galo-Flores, delegada adjunta a Espanya de la Fundació Daniel & Nina Carasso i Mercedes Basso, directora del Foment del Mecenatge de la Fundació Bancària laCaixa, qui ha actuat com a moderadora.
Els mecenes a la taula rodona celebrada a l'auditori de la Pedrera | S. Flotats
Si els Ferrer-Salat aposten per la música, els Bassat s'han implicat de debò amb l'art contemporani. President de la Fundació Carmen & Lluís Bassat, Lluís Bassat ha trobat en l'impuls dels talents desconeguts el motor de la seva obra social. "Intentem que l'art contemporani arribi al més gran nombre possible de persones; estem donant a conèixer l'art contemporani català i ajudant els artistes catalans que són pocs coneguts però tan bons com els americans. Ajudem els que no han tingut l'opció de donar-se a conèixer", explica el creatiu. La seva fundació té la seu al Museu d'Art Contemporani de Mataró, un espai arquitectònic singular conegut com Nau Gaudí, sent el primer edifici del genial arquitecte català. El centre va ser inaugurat al novembre de 2010 i té com a principals objectius l'ajuda a les persones necessitades, la promoció de l'art contemporani i l'ensenyament de les tècniques de comunicació publicitària.
En ambdós casos, les motivacions personals estan darrere d'aquesta necessitat de donar i d'ajudar els altres. En el cas de Bassat, tal com explica, el mecenatge ha estat una màxima de la família des que el seu avi pagava els estudis dels fills dels operaris de les fàbriques que dirigia a Barcelona. "Hi ha alguna cosa en l'ADN de la meva família relacionada amb el mecenatge", explica. També és la generositat vista a casa el que va moure a Marina Nahmias, la filla dels fundadors de Danone, a crear la fundació Carusso. "Ella també va créixer en una casa plena d'art, els seus pares eren uns apassionats per la música i sempre van ser donants... per això ella creia que ho havia de fer", explica Isabelle Le Galo-Flores. La Fundació Daniel & Nina Carasso finança projectes relacionats amb l'alimentació i l'art, principalment a Espanya i França.
La filantropia versus el patrocini
L'experiència de la Fundació Ferrer-Salat implica creure en el concepte de filantropia, com explica el seu president. "L'objectiu últim de la filantropia és erradicar la necessitat última de l'Estat del Benestar, per això tot el que sigui promoure l'educació, amb els estudiants, el conservatori, etc. pensem que contribueix a crear una societat més cohesionada i més justa", argumenta. És per aquest compromís que Ferrer-Salat diferencia entre patrocini i mecenatge/filantropia, "el primer amaga un interès econòmic, el segon es fa per amor".
Ferrer-Salat: "L'objectiu últim de la filantropia és erradicar la necessitat última de l'Estat del Benestar"
Tanmateix, en la tradició familiar de Lluís Corominas ha estat el mecenatge. La seva fundació desenvolupa activitats en l’àmbit de les arts, de l’atenció a les persones i de la preservació de la natura i els animals i de l’entorn paisatgístic. "Corominas ve d'una família en què el mecenatge està molt assentat", assegura Ricard Planas.
Per últim, donar també és la motivació que aixeca l'ànim del col·leccionista Han Nefkens, qui va crear aquesta organització privada sense ànim de lucre a Barcelona en 2009 amb l'objectiu de connectar a les persones a través de l'art, en totes les seves disciplines. "La línia vermella de la meva vida és compartir, no m'interessa col·leccionar perquè és sinònim d'acumular. Quan comparteixes no estàs sol perquè comport bastir un pont amb una altra persona", al·lega Nefkens.