02
de Març
de
2016
Act.
03
de Març
de
2016
"Quan una dona cau al pou de guanyar 300 euros i no té ajudes ni entorn, és molt difícil que se'n surti". Lapidària i realista, la directora de l'Observatori Dona Empresa Economia (ODEE), Anna Mercadé, ha estat molt contundent per denunciar la realitat femenina. La seva sentència és fruit dels resultats del primer Indicador d'Igualtat de Gènere de Catalunya (IIGC) que l'ODEE ha presentat aquest dimecres a la Cambra de Comerç de Barcelona. L'IIGC exposa que ha augmentat el risc de pobresa entre les dones formades treballadores amb xifres dels anys 2005 i 2015; la taxa de risc de pobresa de les persones que treballen és del 13,1% en el cas de les dones i del 10,5% en el dels homes; el 2005 era del 8,9% i del 10,1%.
L'economista Carme Poveda, responsable del gabinet d'estudis econòmics de la institució cameral, ha posat negre sobre blanc les desigualtats que l'estudi, el primer que es fa a Catalunya amb l'anàlisi de 22 variables, deixa envers les dones. "La situació de les dones mostra que estem millor en empoderament i en condicions de vida, en segon lloc, però al mercat de treball s'està retrocedint, i es revela també que l'evolució és favorable però lenta en aquests 10 anys", ha apuntat Poveda.
L'estudi desgrana les desigualtats atenent a quatre variables: formació, mercat de treball, condicions de vida i empoderament. Només al primer àmbit les dones han assolit una posició d'avantatge respecte als homes; però tan sols en l'estadística sobre tesis doctorals existeix igualtat plena entre ambdós sexes. El 2015 hi ha un 37% més de dones universitàries, el nombre de treballadores amb estudis universitaris supera en un 14% al d'homes; i el fracàs escolar de les dones és del 18% respecte al 27% dels homes.
Per contra, la translació d'aquesta formació al mercat de treball no és tan positiva per al talent femení i l'estudi de l'ODEE posa en evidència que els últims 10 anys hi ha hagut un retrocés femení, del -0,26 en 2005 i del -0,16 en 2015, en un barem en què el 0 simbolitza la igualtat.
Diferències, sobretot, a la feina
L'IIG té en consideració les xifres d'ocupació total, indefinida i a temps complet, el salari mitjà dels treballadors i també dels directius, la pensió mitjana i la prestació per atur i les conclusions exposen que la bretxa salarial del 19%, ja que els homes cobren 17,15 euros per hora treballada i les dones, 13,94 euros pel mateix període de temps, tot i que la situació ha canviat respecte a 2005, en l'època en què la bretxa salarial era del 23%.
Entre els directius i directives, la diferència salarial s'ha escurçat aquests anys en què la crisi econòmica ha estat protagonista. D'una diferència salarial del 21% s'ha passat al 13%: el 2015 ells cobren 34,53 euros per hora treballada i elles, 30,21 euros. De fet, també es veu la pèrdua de salari dels directius en aquests anys, ja que el 2005 cada hora de feina se'ls remunerava per 38,84 euros. Elles, en canvi, han perdut tan sols 0,52 euros en aquests 10 anys, però el seu punt de partida també era menor, doncs cobraven 30,73 euros/hora i avui dia, 30,21 euros.
En aquest sentit, Poveda assegura que cal posar l'atenció en les dones que no treballen jornada completa i si ho fan, de com s'incorporen al mercat laboral. "Si abandonen la seva carrera després de ser mares, tenen el risc de caure en aquesta pobresa", apunta. Per això, des de l'ODEE, Mercadé ha volgut recordar "la llosa" que suposa ser mare. "Només complint la llei tindríem moltes més possibilitats, però la gran llosa és la maternitat i és un bé social, hi ha experts i polítics molt preocupats i sí la societat no agafa com una obligació solucionar-ho, no ens en sortirem".
També Mercadé ha tornat a demanar la baixa paternal obligatòria, perquè "una hora que dediquem nosaltres a cuidar de la família, la perdem de capacitat de treball, d'endeutament, de formació... ".
La presència en política millora
El concepte empoderament, tan utilitzat en els últims anys, ens ve a dir si les dones han arribat a més o menys quotes de poder en els últims anys. En aquest àmbit, l'IIGC ha contemplat el poder femení en àmbits com la política, l'empresa, les Universitats i les institucions, en aquest últim cas analitzat un total d'11 institucions de Catalunya, entre patronals, sindicats, cambres i diversos exemples de la societat civil.
Tot i que l'empoderament de la dona avança en tots els àmbits, només existeix igualtat pel que fa als càrrecs tècnics i professionals (científics i professionals) dins de l'empresa, un fet que ha crescut des de 2005. La resta evidencia desigualtat entre homes i dones, principalment als consells d'administració, les alcaldies, les càtedres, les presidències de junta d'institucions, regidories, direccions i gerències i membres del Parlament. Amb tot, com a exemple, el 2005 hi havia un -89% de dones sent alcaldesses i actualment la xifra és de -77%. Avanç lent, però avanç al cap i a la fi.
L'economista Carme Poveda, responsable del gabinet d'estudis econòmics de la institució cameral, ha posat negre sobre blanc les desigualtats que l'estudi, el primer que es fa a Catalunya amb l'anàlisi de 22 variables, deixa envers les dones. "La situació de les dones mostra que estem millor en empoderament i en condicions de vida, en segon lloc, però al mercat de treball s'està retrocedint, i es revela també que l'evolució és favorable però lenta en aquests 10 anys", ha apuntat Poveda.
L'estudi desgrana les desigualtats atenent a quatre variables: formació, mercat de treball, condicions de vida i empoderament. Només al primer àmbit les dones han assolit una posició d'avantatge respecte als homes; però tan sols en l'estadística sobre tesis doctorals existeix igualtat plena entre ambdós sexes. El 2015 hi ha un 37% més de dones universitàries, el nombre de treballadores amb estudis universitaris supera en un 14% al d'homes; i el fracàs escolar de les dones és del 18% respecte al 27% dels homes.
Per contra, la translació d'aquesta formació al mercat de treball no és tan positiva per al talent femení i l'estudi de l'ODEE posa en evidència que els últims 10 anys hi ha hagut un retrocés femení, del -0,26 en 2005 i del -0,16 en 2015, en un barem en què el 0 simbolitza la igualtat.
Diferències, sobretot, a la feina
L'IIG té en consideració les xifres d'ocupació total, indefinida i a temps complet, el salari mitjà dels treballadors i també dels directius, la pensió mitjana i la prestació per atur i les conclusions exposen que la bretxa salarial del 19%, ja que els homes cobren 17,15 euros per hora treballada i les dones, 13,94 euros pel mateix període de temps, tot i que la situació ha canviat respecte a 2005, en l'època en què la bretxa salarial era del 23%.
Entre els directius i directives, la diferència salarial s'ha escurçat aquests anys en què la crisi econòmica ha estat protagonista. D'una diferència salarial del 21% s'ha passat al 13%: el 2015 ells cobren 34,53 euros per hora treballada i elles, 30,21 euros. De fet, també es veu la pèrdua de salari dels directius en aquests anys, ja que el 2005 cada hora de feina se'ls remunerava per 38,84 euros. Elles, en canvi, han perdut tan sols 0,52 euros en aquests 10 anys, però el seu punt de partida també era menor, doncs cobraven 30,73 euros/hora i avui dia, 30,21 euros.
 |
| Mercadé, Valls i Lao, durant la roda de premsa. NN |
En aquest sentit, Poveda assegura que cal posar l'atenció en les dones que no treballen jornada completa i si ho fan, de com s'incorporen al mercat laboral. "Si abandonen la seva carrera després de ser mares, tenen el risc de caure en aquesta pobresa", apunta. Per això, des de l'ODEE, Mercadé ha volgut recordar "la llosa" que suposa ser mare. "Només complint la llei tindríem moltes més possibilitats, però la gran llosa és la maternitat i és un bé social, hi ha experts i polítics molt preocupats i sí la societat no agafa com una obligació solucionar-ho, no ens en sortirem".
També Mercadé ha tornat a demanar la baixa paternal obligatòria, perquè "una hora que dediquem nosaltres a cuidar de la família, la perdem de capacitat de treball, d'endeutament, de formació... ".
La presència en política millora
El concepte empoderament, tan utilitzat en els últims anys, ens ve a dir si les dones han arribat a més o menys quotes de poder en els últims anys. En aquest àmbit, l'IIGC ha contemplat el poder femení en àmbits com la política, l'empresa, les Universitats i les institucions, en aquest últim cas analitzat un total d'11 institucions de Catalunya, entre patronals, sindicats, cambres i diversos exemples de la societat civil.
Tot i que l'empoderament de la dona avança en tots els àmbits, només existeix igualtat pel que fa als càrrecs tècnics i professionals (científics i professionals) dins de l'empresa, un fet que ha crescut des de 2005. La resta evidencia desigualtat entre homes i dones, principalment als consells d'administració, les alcaldies, les càtedres, les presidències de junta d'institucions, regidories, direccions i gerències i membres del Parlament. Amb tot, com a exemple, el 2005 hi havia un -89% de dones sent alcaldesses i actualment la xifra és de -77%. Avanç lent, però avanç al cap i a la fi.