13
d'Octubre
de
2014
Act.
13
d'Octubre
de
2014
Els experts coincideixen a afirmar que dirigir una organització pot ser fàcil... fins que arriben els problemes. Un directiu mostra els seus dots de lideratge en els moments de turbulència, quan aferma la tempesta. És llavors quan el portaveu actua amb expertesa, fiabilitat i empatia; tres qualitats imprescindibles del líder, tant d'organitzacions empresarials, polítiques i, fins i tot, personals.
"En moments de crisi només hi ha d'haver un portaveu", afirma Marc Argemí, periodista i soci-director de Sibilare*, consultora de comunicació estratègica especialitzada en credibilitat i rumors. Segons Argemí, hi ha lideratges formals i lideratges informals: "Una persona pot tenir aquesta acreditació perquè està implícita en el seu càrrec, com és el cas d'un ministre; d'altres, perquè són les persones que en saben més".
Justament aquest dilluns, el Departament de Salut de la Generalitat ha posat en marxa un Comitè d'Anàlisi i Seguiment del virus de l'ebola, format per uns 20 professionals de diferents àmbits, amb l'objectiu de crear un canal d'informació únic per poder enviar missatges "clars" a tots els professionals que poden tractar un possible cas d'ebola, però sobretot als metges de la primària.
Sigui qui sigui qui ocupi aquest rol, el lideratge es construeix en el dia a dia. "En situacions de crisi és on més es fan valdre les competències del líder", explica Emma de Llanos, professora del departament de direcció de persones d'EADA Business School i directora dels programes de recursos humans, qui afegeix que "hi ha certa por en les organitzacions, en la gestió de situacions de crisi, on no es dóna la informació clara perquè pensen que pot generar un efecte negatiu; però la credibilitat és precisament explicar l'escenari en el qual estem, no es pot parlar de risc 0 sobre el contagi d'ébola quan després s'ha confirmat que no és així". Llanos apunta que, en situacions de crisi, hi ha líders, caps i gerents d'organitzacions "que ho tenen bastant malament perquè el que han construït abans no és una situació de confiança, i la gent llavors no s'arremanga per col·laborar".
Les qualitats d'un líder
Segons Argemí, el líder ha de tenir tres atributs: l'expertesa, la fiabilitat i l'empatia. "Ha de ser capaç de demostrar que sap de què està parlant. No hi ha cosa més inquietant en una crisi que un portaveu que no és capaç de respondre a les preguntes d'una roda de premsa. Si els públics interessats detecten que el portaveu no té tota la informació actualitzada, la qualitat d'expert, perd tota la credibilitat".
En segon lloc, el líder ha de ser fiable. És a dir, "no només ha de tenir la informació, sinó que l'ha de voler donar, encara que fins i tot pugui ser perjudicial en un moment determinat", concreta el soci-director de Sibilare. "De vegades les males notícies no agraden, però pel mateix contagi emocional s'acaba fent una bola gegant i llavors al final es perd la confiança i la credibilitat", alerta de Llanos.
Argemí posa un exemple: "Amb els atemptats de l'11-M, el ministre d'Interior d'aleshores era obvi que tenia la qualitat d'expert, perquè tenia tota la informació; en canvi, la gent no li va atorgar la qualitat de fiable". Per què no va poder exercir el lideratge? "La pèrdua de la credibilitat d'un govern és molt difícil de recuperar".
Un tercer element en el qual coincideixen tots els experts és l'empatia. "El lideratge té a veure amb el compromís personal, en donar respostes a les solucions siguin fàcils o difícils, en escoltar i gestionar les inseguretats dels altres i generar un clima de confiança, des de la humilitat", comenta la professora d'EADA. En aquest sentit, el lideratge en comunicació funciona millor quan el líder introdueix en les seves prioritats l'atenció a les víctimes. "És important que l'empatia sigui molt creïble i vagi acompanyada amb accions", afegeix Argemí.
En el cas d'una fusió o adquisició empresarial, Argemí recorda que és molt important que el públic intern (els treballadors de les empreses afectades) tinguin la informació per part d'una font creïble, abans que arribi la rumorologia. "L'empatia no és donar copets a l'esquena, cal establir mecanismes".
Com un bosc ple de bolets
La crisi mediàtica introdueix uns elements que encara la fan més complexa i difícil de gestionar. La rumorologia és un d'ells i neix quan no existeix una comunicació no oficial clara. "La rumorologia és com els bolets, i quan hi ha una crisi és com un bosc a la tardor. Sempre n'hi ha", assegura Argemí.
El consultor recomana estar al dia dels rumors, ja que és la manera de conèixer les preocupacions. "Sobretot cal generar mecanismes i canals concrets per sortir del pas d'aquells rumors que poden provocar un comportament en la població que faci agreujar la crisi". És a dir, evitar aquella rumorologia que indueix a l'acció i fa augmentar la crisi. "Imagineu-vos que hagués passat si la Universitat Complutense de Madrid no hagués fet un comunicat dient que la infermera no estava infectada quan va anar a fer un examen el dia 27".
Quan finalitza una crisi mediàtica? Quan acaba l'interès i l'atenció mediàtica. "Quan comença la crisi s'han d'establir uns indicadors per mesurar-ne la incidència, ja que hi ha un nivell de run-run que és ordinari, recurrent, i nosaltres hem d'actuar quan un d'aquests indicadors es dispara", explica Argemí.
Des del punt de vista teòric, cada vegada hi ha una cultura més estesa de la necessitat d'estar preparat. No obstant, des del punt de vista pràctic són poques les empreses que no fan res fins que tenen la crisi a sobre. "És una qüestió de prioritats, les empreses tenen una orientació a la facturació, producció i prestació del servei. Consideren la comunicació de crisi com un luxe. Ara bé, pensa amb el costd'oportunitat, el que et pot arribar a costar això quan ho necessitis i no ho tinguis. Què és més car?".
"En moments de crisi només hi ha d'haver un portaveu", afirma Marc Argemí, periodista i soci-director de Sibilare*, consultora de comunicació estratègica especialitzada en credibilitat i rumors. Segons Argemí, hi ha lideratges formals i lideratges informals: "Una persona pot tenir aquesta acreditació perquè està implícita en el seu càrrec, com és el cas d'un ministre; d'altres, perquè són les persones que en saben més".
Justament aquest dilluns, el Departament de Salut de la Generalitat ha posat en marxa un Comitè d'Anàlisi i Seguiment del virus de l'ebola, format per uns 20 professionals de diferents àmbits, amb l'objectiu de crear un canal d'informació únic per poder enviar missatges "clars" a tots els professionals que poden tractar un possible cas d'ebola, però sobretot als metges de la primària.
Sigui qui sigui qui ocupi aquest rol, el lideratge es construeix en el dia a dia. "En situacions de crisi és on més es fan valdre les competències del líder", explica Emma de Llanos, professora del departament de direcció de persones d'EADA Business School i directora dels programes de recursos humans, qui afegeix que "hi ha certa por en les organitzacions, en la gestió de situacions de crisi, on no es dóna la informació clara perquè pensen que pot generar un efecte negatiu; però la credibilitat és precisament explicar l'escenari en el qual estem, no es pot parlar de risc 0 sobre el contagi d'ébola quan després s'ha confirmat que no és així". Llanos apunta que, en situacions de crisi, hi ha líders, caps i gerents d'organitzacions "que ho tenen bastant malament perquè el que han construït abans no és una situació de confiança, i la gent llavors no s'arremanga per col·laborar".
Les qualitats d'un líder
Segons Argemí, el líder ha de tenir tres atributs: l'expertesa, la fiabilitat i l'empatia. "Ha de ser capaç de demostrar que sap de què està parlant. No hi ha cosa més inquietant en una crisi que un portaveu que no és capaç de respondre a les preguntes d'una roda de premsa. Si els públics interessats detecten que el portaveu no té tota la informació actualitzada, la qualitat d'expert, perd tota la credibilitat".
En segon lloc, el líder ha de ser fiable. És a dir, "no només ha de tenir la informació, sinó que l'ha de voler donar, encara que fins i tot pugui ser perjudicial en un moment determinat", concreta el soci-director de Sibilare. "De vegades les males notícies no agraden, però pel mateix contagi emocional s'acaba fent una bola gegant i llavors al final es perd la confiança i la credibilitat", alerta de Llanos.
Argemí posa un exemple: "Amb els atemptats de l'11-M, el ministre d'Interior d'aleshores era obvi que tenia la qualitat d'expert, perquè tenia tota la informació; en canvi, la gent no li va atorgar la qualitat de fiable". Per què no va poder exercir el lideratge? "La pèrdua de la credibilitat d'un govern és molt difícil de recuperar".
Un tercer element en el qual coincideixen tots els experts és l'empatia. "El lideratge té a veure amb el compromís personal, en donar respostes a les solucions siguin fàcils o difícils, en escoltar i gestionar les inseguretats dels altres i generar un clima de confiança, des de la humilitat", comenta la professora d'EADA. En aquest sentit, el lideratge en comunicació funciona millor quan el líder introdueix en les seves prioritats l'atenció a les víctimes. "És important que l'empatia sigui molt creïble i vagi acompanyada amb accions", afegeix Argemí.
En el cas d'una fusió o adquisició empresarial, Argemí recorda que és molt important que el públic intern (els treballadors de les empreses afectades) tinguin la informació per part d'una font creïble, abans que arribi la rumorologia. "L'empatia no és donar copets a l'esquena, cal establir mecanismes".
Com un bosc ple de bolets
La crisi mediàtica introdueix uns elements que encara la fan més complexa i difícil de gestionar. La rumorologia és un d'ells i neix quan no existeix una comunicació no oficial clara. "La rumorologia és com els bolets, i quan hi ha una crisi és com un bosc a la tardor. Sempre n'hi ha", assegura Argemí.
El consultor recomana estar al dia dels rumors, ja que és la manera de conèixer les preocupacions. "Sobretot cal generar mecanismes i canals concrets per sortir del pas d'aquells rumors que poden provocar un comportament en la població que faci agreujar la crisi". És a dir, evitar aquella rumorologia que indueix a l'acció i fa augmentar la crisi. "Imagineu-vos que hagués passat si la Universitat Complutense de Madrid no hagués fet un comunicat dient que la infermera no estava infectada quan va anar a fer un examen el dia 27".
Quan finalitza una crisi mediàtica? Quan acaba l'interès i l'atenció mediàtica. "Quan comença la crisi s'han d'establir uns indicadors per mesurar-ne la incidència, ja que hi ha un nivell de run-run que és ordinari, recurrent, i nosaltres hem d'actuar quan un d'aquests indicadors es dispara", explica Argemí.
Des del punt de vista teòric, cada vegada hi ha una cultura més estesa de la necessitat d'estar preparat. No obstant, des del punt de vista pràctic són poques les empreses que no fan res fins que tenen la crisi a sobre. "És una qüestió de prioritats, les empreses tenen una orientació a la facturació, producció i prestació del servei. Consideren la comunicació de crisi com un luxe. Ara bé, pensa amb el costd'oportunitat, el que et pot arribar a costar això quan ho necessitis i no ho tinguis. Què és més car?".