Aquell intercanvi d'e-mails es va fer a l'estiu i al cap de pocs mesos el negoci ja estava en marxa. Des de llavors, aquestes dues amigues d'infància porten gairebé sis anys al capdavant del que ja és una cadena amb 30 punts de venda arreu del territori català. Un total de 22 són franquícies, mentre que la resta són botigues pròpies. Donen feina a més de 100 treballadors i preveuen tancar el 2016 a prop dels dos milions d'euros de facturació.
Un dels motius del vostre ràpid creixement és el model de franquícia, per què hi vau apostar?
Perquè molta gent ens trucava preguntant si podien obrir una botiga al seu poble. Des de llavors portem ja més de 3.000 e-mails i trucades! Vam pensar que la franquícia era una bona opció, però sempre intentant que fos autoocupació, no un negoci que tens i que porta un altre. En aquell moment hi havia crisi i atur i vèiem que això era una opció per la gent que no tenia feina. A més, aquest és un negoci on s'hi ha de ser.
Què significa un "un negoci on s'hi ha de ser"?
Que el producte val entre dos i 3,5 euros i crec que no hi ha negoci que funcioni sense un cap treballant. No pots anar dissabte a buscar la recaptació, has de ser-hi, escoltar el client, participar... Jo mateixa estic instal·lada a Platja d'Aro i estic cada tarda posant iogurts. Podria no fer-ho, però ho faig perquè es treballa molt més quan hi sóc i perquè vull veure com reacciona el client per millorar dia a dia.
El comerç ha oblidat la importància del factor humà en l'atenció al client?
No crec que s'hagi oblidat a tot arreu. Nosaltres, clarament, no funcionem així, escoltem moltíssim el client perquè és ell qui acaba pagant els sous dels treballadors. Potser alguns negocis estan més encarats a vendre i menys a escoltar, però depèn de moltes coses com el tipus de negoci o les directius que rebin. Per exemple, nosaltres no vendrem gelats quan un altre empresari potser sí que ho farà perquè sap que ven molt. Nosaltres hem optat ara pels sucs verds, els hem estrenat aquest estiu, perquè ens definim com una empresa que cuida la salut i és el que busca el client. Els gelats no són la nostra lliga.
És aquest el vostre valor afegit?
Són molts temes. El primer, treballar amb productes de proximitat i no industrials, són de petits proveïdors i molt cuidats, i en el paladar es nota la qualitat. També ho és l'orientació al client, més pilota que nosaltres no trobaràs a ningú. Per últim, el preu, perquè per 3,5 euros et pots emportar un producte de qualitat i generós. Nosaltres potser tenim menys marge, però fa que hi hagi més rotació, la gent sent que no l'estàs estafant. Podríem industrialitzar-ho, però no seria la nostra identitat i no ens sentiríem bé amb el projecte.
 |
| Glòria Salomó i Ingrid Rahola sempre van saber que volien tenir el seu negoci. Cedida |
Els franquiciats són proactius?
I tant! Se'n diu franquícia per dir-li d'alguna manera, però som un equip dins del mateix vaixell. Moltes vegades ens donen opinions. Els sucs verds van sorgir de dos franquiciats que estaven molt il·lusionats amb el tema, ho vam provar i ha funcionat. Estem tots allà mateix, és important escoltar-los.
D'on ve la matèria primera?
El iogurt natural és ecològic de la granja La Selvatana de Campllong (Gironès). La llet, en canvi, no és ecològica, però és fresca i ve de tres granges diferents: Mas Colomer d'Esponellà (Pla de l'Estany), Cal Porta de Sant Fruitós del Bages (Bages) i La Vaqueria de Vic (Osona). Són proveïdors petits amb productes bons. Podríem tirar de Letona o llet en pols, per dir algun nom, però no és la nostra lliga. En el cas de la fruita, cada botiga s'ho compra en el proveïdor que més bé li va. Algunes van a MercaGirona o MercaBarna, o d'altres van directament a pagesos. Sempre és producte fresc. Quan està massa madura, fem les salses i melmelades, perquè volem que tot sigui natural.
Esteu creixent a un ritme important, poden seguir-vos aquests proveïdors?
Des que vam començar hem hagut de buscar noves granges de llet perquè una sola no podia ni per capacitat ni pel fet de demanar a un productor que agafi la seva llet de Girona i la porti a Lleida. Amb el iogurt tenim sort perquè a l'hivern nosaltres no venem tant i La Selvatana té fires i escoles a qui ven el que nosaltres no podem comprar-li. En canvi a l'estiu, quan més els anem a buscar, no tenen escoles i, a més, les seves vaques tenen excedent de llet. A ells els interessa col·locar aquests litres de llet a l'estiu i a nosaltres ens va bé, fins ara no hem tingut problema.
També veneu iogurt per emportar, és un intent de desestacionalitzar el producte?
No, perquè a l'hivern fa fred, es fa fosc abans i la gent va a casa. No és tan un problema de dir que amb el fred no es menja iogurt gelat, és més un factor de rutina. A l'hivern la gent va de la feina a casa i de casa a la feina, no passa per la botiga ni s'atura com quan fa bon temps. Però això passa a qualsevol botiga, no hi ha tanta rotació. Estem mirant de treure ara uns polos de fruites naturals i també una mena de galetes esponjoses per posar-hi xocolata calenta a l'hivern. Però no és un tema de producte, és un tema de rutina, hi ha menys gent al carrer i es ven menys.
Diversifiqueu en productes, però el iogurt no el toqueu.
No, el iogurt és l'estrella. Tota la resta ho complementa, però el 90% de les vendes és el iogurt gelat, tant a l'hivern com a l'estiu. Per sort, hem pogut seguir amb la mateixa recepta del primer dia. Hi ha també aquesta visió que si creixes, perdràs qualitat. Doncs no, estem lluitant per seguir com el primer dia.
Vau obrir l'octubre del 2010 amb uns iogurts ecològics i de qualitat. Us vau avançar a les tendències que hi ha ara al mercat?
No sé si és avançar-nos o no, però vam començar amb el concepte de quilòmetre zero, producte de la terra i ecològic. I la gent no entenia què era tot això, els havíem d'explicar què era un iogurt d'aquí al costat i ara ja tothom ho sap. Crec que vam ser de les primeres a fer servir aquestes paraules.
 |
| Primera botiga de Llagurt a Girona. Cedida |
Quines són les diferències entre el producte que la Glòria va conèixer als Estats Units i el que veneu vosaltres?
Els ingredients allà són aigua amb pols. Em nego a fer un iogurt així, havíem de fer una cosa bona com la que fem aquí, som més exigents amb el menjar i necessitàvem vendre una cosa amb la qual ens sentíssim còmodes. Els nostres toppings també són marca Oreo, Lacasitos, Conguitos o fruites fresques, allà tot és marca blanca com usen moltes iogurteries aquí. Probablement és més barat, però si vols diferenciar-te, has d'intentar vendre qualitat i el millor.
Sou amigues des de petites i formeu un bon tàndem. Heu rebut suport extern o teníeu coneixement en direcció d'empreses?
La Glòria va estudiar ADE i jo Psicologia i Ciències Empresarials. La Glòria sempre ha sigut més de números i costos, mentre que jo sóc més de màrqueting i recursos humans, pel que ens complementem bé. Cadascuna té la seva feina, si jo vull fer una acció social, li demano si hi ha diners i ella em diu si es pot fer o no.
Com ara quines accions?
En fem de tota mena. Anem de manera gratuïta a les escoles a ensenyar l'ofici de iogurter, parlem de salut, dels productes naturals. La majoria són centres públics on, potser, les famílies no tenen recursos per donar-los sempre iogurt, així aconseguim arribar als nens i ajudar en els problemes de desnutrició. Aquesta és la nostra manera de posar un granet de sorra en l'alimentació. També hem fet un conte sobre emprenedoria i educació amb valors, participem en el voluntariat per la llengua, hem ajudat els refugiats sirians... Creiem que has de tornar el que et dóna la societat. És una forma de ser, no sé ser d'una altra manera.
Vau néixer en temps de crisi i heu consolidat un model d'èxit. Quin és el secret?
Per mi èxit serà quan tots els franquiciats i nosaltres ens puguem guanyar la vida, quan s'hagin tornat les inversions, tothom tingui un sou i sigui feliç. Ara encara s'està coent tot. La gent veu cua a les botigues, però és que és necessària, perquè de dos euros en dos euros ho anem pagant tot, i no és tan senzill. L'èxit fins ara ha estat trobar personal competent i que s'estima el projecte. Potser la clau és ser humil i fer una cosa que t'agrada. Al final, no és una feina, és un estil de vida.