Des del setembre de 2012, Miguel Torres Maczassek, membre de la cinquena generació d'aquesta gran família de viticultors catalans, ocupa la direcció general de Bodegas Torres i comparteix la mateixa missió que els seus avantpassats: situar Miguel Torres entre els 10 cellers més importants del món i continuar sent una empresa familiar elaboradora de vins i brandies de qualitat, conjugant la tradició amb la innovació i fortament compromesa amb el medi ambient.
Al llarg dels anys, l'empresa i els vins que elabora han acumulat premis i reconeixements a nivell nacional i internacional. L'últim ha arribat de la mà de la revista britànica Drinks International, que l'ha situat en el primer lloc del rànquing de les marques de vins més admirades d'arreu del món. Miguel segueix al peu de la lletra els consells del seu avi, que deia que "les claus de l'èxit de qualsevol empresa vitivinícola passen per fer un bon vi, parlar anglès i agafar l'avió". L'anglès el parla a la perfecció, també el francès, i es defensa amb l'alemany i amb el japonès. I pel que fa l'avió, l'agafa pràcticament cada setmana, ja sigui per visitar mercats consolidats o per descobrir-ne de nous. Quan no està viatjant, treballa a les oficines centrals de l'empresa, a Vilafranca del Penedès.
7.00h – Sona el despertador i, mig adormit, em poso el xandall i les vambes i surto a córrer durant una horeta per encarar el dia amb energia.
8.00h – Després d'una dutxa ràpida, esmorzo en família. Pa, fruita i iogurt amb mel, i una tassa de te.
8.45h – Acompanyo les meves dues filles a l'escola a peu i el petit es queda a casa (només té 1 any).
9.15h – Arribo al despatx, reviso l'agenda i contesto les trucades i els correus més urgents.
10.15h – Assisteixo, juntament amb la meva germana Mireia i el meu pare, al tast setmanal que organitza el departament de Producció-Tècnic. Una cita que procuro no saltar-me mai, a menys que estigui de viatge. Per a nosaltres és clau realitzar un seguiment exhaustiu dels vins així com dels cupatges finals.
11.30h – Comença la ronda de reunions del dia amb els directors dels diferents departaments. Els primers són els directors d'exportació i nacional per revisar les vendes i analitzar mercats.
12.30h – Reunió telefònica de seguiment amb l'empresa filial de la Xina o de Suècia. Parlem de com van les coses respecte als objectius que ens hem marcat.
14.00h – Dinar de cigrons. Com a mínim una vegada al mes dino amb companys de feina, a cada dinar hi ha persones diferents i de diferents departaments. És un dinar informal on els explico com va l'empresa i ells em diuen coses que s'haurien de millorar o què els preocupa.
15.30h – Després de dinar, reprenc les reunions. Em veig sovint amb l'equip de màrqueting per estudiar propostes de nous dissenys i valorar nous projectes.
17.30h – Reunió telefònica de seguiment amb l'empresa de Xile o Brasil. Per la diferència horària els hem de trucar sempre a la tarda.
18.30h – A mesura que les oficines van quedant buides i no hi ha perill d'interrupcions, aprofito per contestar correus, fer algunes trucades, etc. És una bona hora per treballar els temes que em requereixen més concentració i fins i tot per tractar temes amb la família. Sovint em reuneixo amb el meu pare per tractar temes concrets.
20.00h – Surto finalment del despatx i vaig ràpid cap a casa per poder gaudir dels fills. Sempre que puc, els banyo, els poso el pijama i els poso a dormir. La meva dona és una excel·lent cuinera, sopem tots junts amb una bona copa de vi i parlem de les coses que hem fet aquell dia. Si hi ha temps mirem les notícies.
22.00h – Amb la casa en silenci, aprofito per parlar tranquil·lament amb la meva dona, llegir el diari o rellegir algun article que m'ha semblat interessant i acabar de contestar algun correu que m'ha quedat pendent.
23.30h – Em poso al llit i, si la son m'ho permet, llegeixo quatre pàgines del llibre que tinc a la tauleta Els móns d'Isidre Mata del Racó, la història d'un pagès del Penedès durant la guerra del francès.