31
de Desembre
de
2015
Act.
31
de Desembre
de
2015
El 31 de desembre de 2014, en complir-se exactament 20 anys de l'aprovació de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), es produirà l'extinció d'alguns contractes de lloguer de localscomercials. La fi de la moratòria que permetia al comerç mantenir lloguers per sota del mercat obliga a milers de botigues a renegociar la renda abans de final d'any o enfrontar-se al tancament.
Un de cada deu locals en règim de lloguer, segons la Confederació Espanyola de Comerç, està afectat per la fi de la moratòria establerta per la llei de 1994 perquè els espais arrendats abans de 1985 mantinguessin la renda antiga per un termini de 20 anys, un tipus de contracte a llarg termini que solament els permetia pujar la renda segons l'IPC. Hi ha algunes excepcions, però en general tots aquests contractes han de renegociar-se abans de l'1 de gener.
La majoria dels comerciants reconeixen que es paga poc, però demanen que es freni l'especulació. Els propietaris, en canvi, defensen el seu dret a treure un major rendiment, tot i que alguns locals pertanyen a entitats bancàries, fons voltor o grans corporacions i per tant no hi ha una cara amb qui negociar.
"El 2015 serà un degoteig de tancaments", diu Josep María Roig, secretari de l'Associació d'Establiments Emblemàtics de Barcelona. "A partir d'ara vindran la resta, els propietaris que tenen arrendaments antics es jubilaran aquest any", afegeix. Joan Piera és el propietari d'una de les botigues afectades per la LAU: "Tant que parlem d'Alemanya, allà hi ha regulació; un propietari no pot dir de cop i volta que val cinc vegades més; no hi pot haver una llibertat total, el llogater no té cap dret", conclou.
L'Ajuntament de Barcelona ha elaborat un pla per donar suport a les botiguesviables. Té una llista amb comerços emblemàtics, per intervenir en la negociació per a la renovació del lloguer o ajudar-los a buscar un altre local. Tanquin, es mudin o es quedin, repassem alguns dels locals emblemàtics amb més solera que es veuen afectats per aquesta nova situació:
El Indio: Aquesta botiga de teles de Barcelona situada al carrer del Carme 24 està abocada al tancament. És una de les botigues emblemàtiques del barri del Raval.
La Colmena (1849): Roig regenta la pastisseria La Colmena, un negoci que existeix des de 1849 i que és al local de la plaça de l'Àngel des de 1872. El seu és un dels casos que ha acabat amb acord. Pagava poc més de mil euros i en passarà a desembutxacar 7.500 per quedar-se. Els propietaris han optat per cobrar-li una mica menys però mantenir a Roig com a llogater.
Musical Emporium (1900): Aquest emblemàtic local de la Rambla de Canaletes 29 fundada a principis del segle passat diu adéu a un segle de música. L'avi de Lluís Castelló i Llobet, José Llobet Gardella, un català que un dia va emigrar a Argentina a la recerca de fortuna, i de la qual va tornar casat amb una italiana i amb dues filles. Va tenir la idea de fundar una editorial destinada a l'edició de partitures, especialment religioses, i també música popular catalana. Va ser així com Musical Emporium va obrir les seves portes el 1900, en un petit local gairebé a tocar d'una plaça de Catalunya que encara no havia començat a urbanitzar-se. Feia amb prou feines una dècada que s'havia instal·lat l'actual Font de Canaletes, i la ciutat recentment començava a ramificar-se cap al naixent Eixample.
Colmado Quilez: El Colmado, que és una institució a la capital catalana, va obrir a l'Eixample el 1940. Té dinou aparadors i una llarguíssima llista de productes que distribueixen amb la seva etiqueta. Ara els demanen un 700% més del que paguen i la propietat de l'immoble està disposada a llogar-ho al millor postor.
Deulofeu (1918): Qui del tot tanca les portes aquest desembre és la botiga de roba Deulofeu, de plaça Sant Jaume. Aquests últims dies de l'any ha estat plena, i propietari i treballadors atenien atrafegats els clients, mentre als aparadors en català i en anglès s'anunciava liquidació per tancament.
Tirsa (L'Hospitalet): Des que, a l'octubre, van anunciar que el Tirsa tancaria pels volts de Nadal, Manel Tirvió, el propietari, no ha deixat d'atendre grups de clients habituals i curiosos que s'apropen a fer l'última a la cocteleria de l'Hospitalet. Quan baixi la persiana, Tirvió es jubilarà.
Kowasa (Mallorca, 235): Una de les millors botigues dedicada a la fotografia de la ciutat de Barcelona. El comiat d'aquest establiment serà més progressiu, a l'estiu van posar fi als divuit anys de trajectòria de la galeria i al llarg del primer trimestre de 2015 tancaran la llibreria.
Llibreria Documenta: Al carrer de Cardenal Castañas 4 hi ha aquest racó de món i literatura. El 1975, a les portes de la Transició, Josep Cots va fundar aquesta llibreria amb el propòsit que Barcelona tingués un espai especialitzat en novel·la, poesia, art, antropologia, filosofia i una llarga llista de disciplines.
Casa Piera: Joan Piera, de 62 anys, regenta la botiga especialitzada en belles arts del carrer Cardenyal Casañas. La van obrir els seus pares el 1941, en plena post-guerra, per vendre pintures, pinzells i teles, importades de França i Alemanya, a grans noms de la pintura com Miró i Dalí, recorda. A falta de poc temps de jubilar-se, el contracte s'acaba d'aquí a dos anys i de moment manté el local històric amb la persiana a mig aire. Ell ha optat per canviar el negoci de local. De fet, va començar a buscar un espai fa més de vint anys i va vendre's la casa per comprar-ne un al carrer Pintor Fortuny. En el seu cas, l'administrador de la finca tampoc ha volgut ni tan sols plantejar el diàleg i per tant no té l'opció de seguir al negoci al local que van llogar els seus pares fa setanta anys. Tenia 50 metres quadrats i n'hi podrien demanar més de 6.000 euros. El nou espai Piera en té 650, i de lloguer ni demanaven poc més de 5.000. Amb la compra de l'espai es deslliuren de la LAU i el fill de Joan Piera seguirà el negoci dels seus avis. Això sí, en un local nou.
Galeries Senda i Taché: la galeria del Consell de Cent 337 seguirà el mateix camí que la Taché, la primera reprendrà l'activitat al carrer Trafalgar i la segona es muda al peu de Montjuïc.
Llibreria Sant Jordi (Ferran, 41): aquesta llibreria ha rebut assessorament i suport de l'Ajuntament a l'hora de negociar el seu lloguer i de moment seguirà oberta. És el mateix cas que la botiga La Torre Géneros de Punto (Ronda Sant Antoni, 63).
Aquests establiments potser s'afegiran a la llista dels que ja han tancat, com la Filatelia el Monge (1904), una joia modernista de principis de segle, o La cava de los faros, a la cantonada de plaça d'Universitat i Tallers, que va ser fins a l'octubre un magnífic aparador de whisky, rom, orujo, anisos i altres destil·lats. Els locals de Guantes Victoriano, Granja Gavà, Joan Prats, Queviures Jordi Forcada, Perfumeria Prat, Nivell 10 o l'emblemàtica Llibreria la Canuda (que es convertirà en un Mango) seran ocupats per grans marques que es poden permetre pagar els nous lloguers, convertint el centre de Barcelona en el centre de qualsevol altra ciutat.
Un de cada deu locals en règim de lloguer, segons la Confederació Espanyola de Comerç, està afectat per la fi de la moratòria establerta per la llei de 1994 perquè els espais arrendats abans de 1985 mantinguessin la renda antiga per un termini de 20 anys, un tipus de contracte a llarg termini que solament els permetia pujar la renda segons l'IPC. Hi ha algunes excepcions, però en general tots aquests contractes han de renegociar-se abans de l'1 de gener.
La majoria dels comerciants reconeixen que es paga poc, però demanen que es freni l'especulació. Els propietaris, en canvi, defensen el seu dret a treure un major rendiment, tot i que alguns locals pertanyen a entitats bancàries, fons voltor o grans corporacions i per tant no hi ha una cara amb qui negociar.
"El 2015 serà un degoteig de tancaments", diu Josep María Roig, secretari de l'Associació d'Establiments Emblemàtics de Barcelona. "A partir d'ara vindran la resta, els propietaris que tenen arrendaments antics es jubilaran aquest any", afegeix. Joan Piera és el propietari d'una de les botigues afectades per la LAU: "Tant que parlem d'Alemanya, allà hi ha regulació; un propietari no pot dir de cop i volta que val cinc vegades més; no hi pot haver una llibertat total, el llogater no té cap dret", conclou.
L'Ajuntament de Barcelona ha elaborat un pla per donar suport a les botiguesviables. Té una llista amb comerços emblemàtics, per intervenir en la negociació per a la renovació del lloguer o ajudar-los a buscar un altre local. Tanquin, es mudin o es quedin, repassem alguns dels locals emblemàtics amb més solera que es veuen afectats per aquesta nova situació:
El Indio: Aquesta botiga de teles de Barcelona situada al carrer del Carme 24 està abocada al tancament. És una de les botigues emblemàtiques del barri del Raval.
La Colmena (1849): Roig regenta la pastisseria La Colmena, un negoci que existeix des de 1849 i que és al local de la plaça de l'Àngel des de 1872. El seu és un dels casos que ha acabat amb acord. Pagava poc més de mil euros i en passarà a desembutxacar 7.500 per quedar-se. Els propietaris han optat per cobrar-li una mica menys però mantenir a Roig com a llogater.
Musical Emporium (1900): Aquest emblemàtic local de la Rambla de Canaletes 29 fundada a principis del segle passat diu adéu a un segle de música. L'avi de Lluís Castelló i Llobet, José Llobet Gardella, un català que un dia va emigrar a Argentina a la recerca de fortuna, i de la qual va tornar casat amb una italiana i amb dues filles. Va tenir la idea de fundar una editorial destinada a l'edició de partitures, especialment religioses, i també música popular catalana. Va ser així com Musical Emporium va obrir les seves portes el 1900, en un petit local gairebé a tocar d'una plaça de Catalunya que encara no havia començat a urbanitzar-se. Feia amb prou feines una dècada que s'havia instal·lat l'actual Font de Canaletes, i la ciutat recentment començava a ramificar-se cap al naixent Eixample.
Colmado Quilez: El Colmado, que és una institució a la capital catalana, va obrir a l'Eixample el 1940. Té dinou aparadors i una llarguíssima llista de productes que distribueixen amb la seva etiqueta. Ara els demanen un 700% més del que paguen i la propietat de l'immoble està disposada a llogar-ho al millor postor.
Deulofeu (1918): Qui del tot tanca les portes aquest desembre és la botiga de roba Deulofeu, de plaça Sant Jaume. Aquests últims dies de l'any ha estat plena, i propietari i treballadors atenien atrafegats els clients, mentre als aparadors en català i en anglès s'anunciava liquidació per tancament.
Tirsa (L'Hospitalet): Des que, a l'octubre, van anunciar que el Tirsa tancaria pels volts de Nadal, Manel Tirvió, el propietari, no ha deixat d'atendre grups de clients habituals i curiosos que s'apropen a fer l'última a la cocteleria de l'Hospitalet. Quan baixi la persiana, Tirvió es jubilarà.
Kowasa (Mallorca, 235): Una de les millors botigues dedicada a la fotografia de la ciutat de Barcelona. El comiat d'aquest establiment serà més progressiu, a l'estiu van posar fi als divuit anys de trajectòria de la galeria i al llarg del primer trimestre de 2015 tancaran la llibreria.
Llibreria Documenta: Al carrer de Cardenal Castañas 4 hi ha aquest racó de món i literatura. El 1975, a les portes de la Transició, Josep Cots va fundar aquesta llibreria amb el propòsit que Barcelona tingués un espai especialitzat en novel·la, poesia, art, antropologia, filosofia i una llarga llista de disciplines.
Casa Piera: Joan Piera, de 62 anys, regenta la botiga especialitzada en belles arts del carrer Cardenyal Casañas. La van obrir els seus pares el 1941, en plena post-guerra, per vendre pintures, pinzells i teles, importades de França i Alemanya, a grans noms de la pintura com Miró i Dalí, recorda. A falta de poc temps de jubilar-se, el contracte s'acaba d'aquí a dos anys i de moment manté el local històric amb la persiana a mig aire. Ell ha optat per canviar el negoci de local. De fet, va començar a buscar un espai fa més de vint anys i va vendre's la casa per comprar-ne un al carrer Pintor Fortuny. En el seu cas, l'administrador de la finca tampoc ha volgut ni tan sols plantejar el diàleg i per tant no té l'opció de seguir al negoci al local que van llogar els seus pares fa setanta anys. Tenia 50 metres quadrats i n'hi podrien demanar més de 6.000 euros. El nou espai Piera en té 650, i de lloguer ni demanaven poc més de 5.000. Amb la compra de l'espai es deslliuren de la LAU i el fill de Joan Piera seguirà el negoci dels seus avis. Això sí, en un local nou.
Galeries Senda i Taché: la galeria del Consell de Cent 337 seguirà el mateix camí que la Taché, la primera reprendrà l'activitat al carrer Trafalgar i la segona es muda al peu de Montjuïc.
Llibreria Sant Jordi (Ferran, 41): aquesta llibreria ha rebut assessorament i suport de l'Ajuntament a l'hora de negociar el seu lloguer i de moment seguirà oberta. És el mateix cas que la botiga La Torre Géneros de Punto (Ronda Sant Antoni, 63).
Aquests establiments potser s'afegiran a la llista dels que ja han tancat, com la Filatelia el Monge (1904), una joia modernista de principis de segle, o La cava de los faros, a la cantonada de plaça d'Universitat i Tallers, que va ser fins a l'octubre un magnífic aparador de whisky, rom, orujo, anisos i altres destil·lats. Els locals de Guantes Victoriano, Granja Gavà, Joan Prats, Queviures Jordi Forcada, Perfumeria Prat, Nivell 10 o l'emblemàtica Llibreria la Canuda (que es convertirà en un Mango) seran ocupats per grans marques que es poden permetre pagar els nous lloguers, convertint el centre de Barcelona en el centre de qualsevol altra ciutat.