• Empresa
  • El qui és qui de les patronals catalanes

El qui és qui de les patronals catalanes

Les empreses catalanes s'alien per mida, sector o territori en múltiples associacions sota el paraigua de les dues patronals amb més representativitat: Pimec i Foment del Treball

Els presidents de les patronals Pimec, Foment i Fepime, Josep Gonzàlez, Joaquim Gay de Montellà i Eusebi Cima, respectivament
Els presidents de les patronals Pimec, Foment i Fepime, Josep Gonzàlez, Joaquim Gay de Montellà i Eusebi Cima, respectivament
Pau Garcia Fuster
09 de Novembre de 2015
Act. 09 de Novembre de 2015
Qualsevol empresa catalana té múltiples opcions a l'hora d'associar-se. Hi ha associacions empresarials territorials, ja siguin locals o comarcals; sectorials o en funció de la seva mida. Antoni Cañete, secretari general de Pimec, adverteix a VIA Empresa que "hi ha molta gent que parla de les patronals, però poca que en sap". Cañete pretén aclarir així que "a Catalunya hi ha moltes associacions empresarials, però que les que participen en el diàleg social a tenor de la seva representativitat en són dues: Pimec i Foment del Treball".

Què significa això? Que dins de Pimec i Foment del Treball s'hi agrupen associacions de tot tipus. Per exemple, Pimec té 110.000 associats amb 30 associacions sectorials. Forma part de 300 taules de representativitat. O, tal com ho resumeix Cañete, "el lloc on ens reunim amb administracions i sindicats".

Al seu torn, Foment del Treball ha declinat que cap dels seus màxims representants respongués les preguntes de VIA Empresa per a l'elaboració d'aquest reportatge. Per contra, sí que ho ha fet una de les patronals més destacades d'entre les seves associades: Cecot.

Tradicionalment vinculada al Vallès, Cecot celebra aquest dilluns la seva Nit Empresarial a Barcelona enmig de la controvèrsia per l'expedient que li ha obert Foment del Treball. El seu president, Antoni Abad, lamentava una decisió que, tot i així, cap de les dues entitats vol entrar a valorar obertament.

El secretari general de Cecot, David Garrofé, recorda a VIA Empresa que "Cecot des del 1996 té àmbit català". Defuig així la principal controvèrsia amb Foment, i especifica que "som una associació que té associacions, no té socis directes". D'aquesta manera, explica, "quan una empresa es fa associada de Girona, Lleida o Tarragona, no és Cecot qui l'associa, és l'associació del gremi qui ho fa. Aquest gremi utilitza una estructura comuna de gestió amb la marca de Cecot". Garrofé reivindica que la seva entitat "està al servei dels sectors, i la seva funció és fer-los créixer. Defensa les empreses des del punt de vista sectorial, no territorial".

El focus patronal
Amb 6.000 socis directes i representant 50.000 empreses, Cecot manté la idea de "servir l'empresa i defensar-la davant de les administracions públiques, els sindicats i qualsevol institució o entitat que puguin generar actuacions en contra dels interessos de les empreses". David Garrofé insisteix que "acompanyem les empreses i associacions a millorar el seu desenvolupament i adaptar-les als nous contextos actuals de més competència, sostenibilitat, igualtat de gènere o seguretat".

Antoni Cañete, de Pimec, evidencia que el focus d'aquesta patronal "són les pimes i autònoms, i les nostres polítiques van en aquesta direcció". Qüestions com el preu de l'energia o la fiscalitat, on les pimes es veuen proporcionalment més perjudicades, centren els esforços de Pimec. No en va, el teixit empresarial català el formen en un 99,8% les 470.000 pimes i més de 500.000 autònoms.

Igualment, la morositat és una de les seves grans batalles, on han incidit decisivament perquè sigui obligatori per llei que l'administració pagui a 30 dies i les empreses a 60. "Una altra cosa és que es compleixi. Però de moment ja tenim la llei", diu Cañete. Afegeix que "seguim reivindicant posar ordre en el tema dels pagaments, i volem un règim sancionador perquè les grans empreses estan cobrant però no estan pagant a les pimes". En un tema així, exposa, "queda clar per què no podem anar sempre juntes les grans empreses i les pimes".

La diferència entre patronal de gran i petita empresa
"Pimec no vol reproduir un esquema patronal com el que hi ha a Espanya amb la CEOE i Cepyme", afirma rotundament Cañete. Pel dirigent de Pimec, "hi ha d'haver una organització independent de la petita i mitjana empresa que pugui defensar els seus interessos". Per descomptat, això no vol dir que "no hi pugui haver una relació i una unitat d'acció amb l'altra patronal perquè en el 90% dels casos tindrem problemes en comú. Però quan parlem de morositat, costos elèctrics, etc.; ens hem de poder defensar des de la independència", argumenta.

Cañete reconeix que "ens encantaria que hi pogués haver un nivell més alt de complicitat amb Foment. Sempre estem oberts al diàleg en l'àmbit empresarial". Ara bé, lamenta que en més d'una ocasió hagin hagut de solucionar les seves diferències als jutjats. "Hi ha la qüestió de Fepime, que era dins de Foment i van voler que agafés una representativitat per silenci administratiu que s'ha dictaminat que era nul·la. Seria millor que aquestes accions poguessin no dur-se a terme", diu Cañete.

També el Tribunal Suprem es va haver de pronunciar per permetre participar Pimec en l'Acord Interprofessional de Catalunya. "Ens agradaria que no calgués que els jutjats ens donin constantment la raó, i que s'accepti que a Catalunya hi ha dues organitzacions empresarials més representatives", reivindica.

Darrerament, la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa un mecanisme per mesurar la representació entre Foment i Pimec. "Segurament ens emportarem una sorpresa", pronostica Cañete, que es mostra satisfet del "creixement molt important que ha tingut Pimec els darrers anys tant en socis col·lectius com individuals".

L'evolució de la negociació col·lectiva
L'objectiu primordial de les patronals és defensar els interessos empresarials en tots els àmbits. Un d'ells és la negociació col·lectiva, on segons David Garrofé, de Cecot, "cada vegada més tenim els sindicats al costat i no al davant, on hi tenim les administracions públiques". Explica que als anys 70 i 80 la relació amb els sindicats era molt complicada. "Als 90, però, hi va haver un canvi de mentalitat i els sindicats van entendre que l'objectiu no era tombar empreses, sinó col·laborar-hi".

Segons Garrofé, "els mateixos sindicats expliquen que als 70 l'objectiu era tancar les empreses, als 80 era col·lectivitzar-les i fer-les cooperatives; i als 90 preservar-les perquè vagin bé i treure'n rèdit". Aquesta evolució ha fet que cada cop més els sindicats i les patronals siguin "aliats naturals".

Una qüestió, la de la relació amb els altres agents socials, on Antoni Cañete creu que Pimec s'ha guanyat el respecte i la credibilitat "pel rigor amb el que treballem, els estudis i les propostes importants que hem fet".

La tasca de les patronals territorials
La riquesa patronal catalana també es tradueix en nombroses associacions d'àmbit local, ja siguin municipals o comarcals. Una d'elles és la Unió Empresarial de l'Anoia (UEA), que "té objectius molt semblants als de les altres patronals", segons reconeix a VIA Empresa el seu president, Blai Paco.

"El principal objectiu és jugar el paper de lobby per defensar les nostres empreses i afavorir el networking entre els nostres socis", aprofundeix el dirigent de la UEA. En l'àmbit comarcal, destaca el seu compromís amb la millora de l'economia local. "Volem jugar un paper molt adaptat a les seves necessitats. L'especialització que podem tenir nosaltres en la problemàtica de la nostra comarca és molt difícil que la tingui cap altra patronal", assegura Blai Paco. Per això, reivindica que "conèixer quin és el màrqueting per promocionar les nostres problemàtiques i captar inversions s'ha de fer des del territori".

Actualment la UEA està centrada a definir les necessitats de les empreses per "poder fer una oferta comarcal en consonància". El president de la UEA afirma que "ens estem trobant que podem tenir l'oferta desenfocada. Tenim clar el que volem, però no estem preparats per assolir-ho". Blai Paco indica que "tenim clar els sectors on som forts. Si juguem el paper de clúster sectorial sabent que som forts en el metall, el paper o el packaging, és molt més fàcil atreure inversions en aquests sectors que en d'altres sense lligam amb la comarca".

De totes maneres, la Unió Empresarial de l'Anoia és una entitat associada a Foment del Treball. "Ens havíem d'associar a alguna patronal i només podia ser Foment per mantenir l'especialització territorial que tenim actualment", assegura Blai Paco. Una vinculació que, al seu entendre, els aporta "lobby, capacitat de pressió i un fòrum per posar les nostres problemàtiques davant d'empreses que tenen un abast territorial molt més gran". El dirigent de la UEA, doncs, conclou que "a Foment coincidim amb les grans empreses, i ens permet sensibilitzar-les sobre les necessitats de les pimes de l'Anoia".