Els 7 vicis del líder empresarial
El lideratge a l'empresa pot acabar sent contraproduent pels interessos de la companyia si el màxim responsable cau en alguns d'aquests paranys
Gómez adverteix d'entrada que "les decisions que en molts moments han de prendre els responsables d'una empresa tenen un impacte enorme". Cal ser-ne conscients perquè actualment "l'empresa canalitza la major part de l'activitat de les persones, i el seu desenvolupament econòmic i social", assegura.
De fet, l'empresa actual no s'assembla gens a la de fa 20 anys. "Han canviat aspectes tecnològics, organitzatius... i les persones i les seves inquietuds", constata Gómez. En aquesta realitat apareix el líder, amb tot el valor que tenen les seves decisions. "Ningú tindrà mai totes les virtuts i cap vici, però cal ser conscients de la realitat per corregir el màxim possible", recomana.
Sandalio Gómez defineix el líder ideal com aquell que conjuga "el lideratge formal, el que ve per una designació o la possessió d'unes accions, i el lideratge informal, el que els altres reconeixen perquè se l'ha guanyat". Ara bé, sigui quin sigui el grau que assoleixi en cadascun d'ells, el professor enumera els vicis que cal evitar en tots els casos.
1 – La imprudència
Un líder imprudent "no accepta la realitat tal com és, que és una de les coses que més ens costen a tots els mortals". De la mateixa manera que assegurem que hem sortit malament en una fotografia, "intentem que la realitat s'acobli al que ens agradaria, però és com és i en el món de l'empresa és la base per actuar amb sensatesa", diu Gómez.
Un líder que no veu les coses tal com són no durà a bon port l'empresa perquè, a més a més, "no considera els pros i contres, enamorant-se de les seves decisions", explica. El professor deixa clar que "no hi ha una decisió perfecta, però si la valores estaràs molt més segur de la situació". La imprudència en el lideratge també provoca que no es mesurin bé les pròpies forces i les de l'organització, perdent de vista els recursos disponibles.
Pel professor d'Iese, el líder imprudent també és aquell que "no accepta els consells dels demés i tampoc aplica els coneixements a les accions concretes". Per acabar-ho d'adobar, també li costa "prendre decisions, té por i dubtes a l'hora de fer-ho".
2 – La supèrbia
"És una persona que és incapaç de ser sincera amb ella o els demés, té enveja de la gent i veu enemics a tot arreu", diu Sandalio Gómez sobre els líders superbs. Són gent que acostuma a aïllar-se i a pensar només en ella. "Parlen de la solitud del líder, però és la solitud del líder superb. Ni escolta ni aprèn a delegar perquè pensa que ningú té el seu criteri, se sent un elegit", assegura.
El líder superb "acostuma a assumir tasques per les quals no està capacitat, de tal manera que queda en evidència i és infeliç", afegeix. Es tracta d'algú que utilitza el poder de forma autoritària, sense intentar convèncer. "Es rodeja de persones mediocres perquè no li facin ombra i per no descobrir que no és tan bo com es pensa", diu Gómez. L'oposat del líder superb és el líder humil. "Ser humil no significa ser dèbil", adverteix el professor; que acaba confessant que no coneix cap líder autènticament humil: "en el moment que som conscients de la nostra humilitat, ja l'hem perduda".
3 – Impaciència i debilitat
Tot i que "l'empresari nat per essència és impacient", cal saber controlar aquest impuls. El líder impacient "pretén aconseguir les coses amb la mateixa rapidesa amb què les veu al seu cap", explica Gómez. Ara bé, també remarca que "quan l'empresari té una mica d'experiència ja se n'adona d'aquest error".
Altres símptomes per identificar aquest vici es troben quan el líder "renuncia massa ràpid a les dificultats i no valora com tocaria l'esforç i la constància", relata el professor. I és que les coses volen el seu temps. A més a més, aquest tipus de líders també "traslladen la tensió a l'organització en els moments difícils, i no la mantenen en els moments fàcils". Per Sandalio Gómez, és fonamental que "quan hi ha dificultats el líder transmeti seguretat i tranquil·litat".
4 – Falta d'equilibri i sobrietat
"És exagerat en els bons i mals moments, li manca equilibri en situacions complexes", diu Sandalio Gómez del líder que pateix aquest mal vici. Una mala actitud que "normalment va acompanyada de falta de sentit de l'humor", apunta. Aquest tipus de líder "no sap utilitzar adequadament els béns materials ni els humans. Descuida i no controla els detalls petits, que no els valora", explica.
Es tracta d'algú que "no sap gestionar bé l'austeritat, i per tant tampoc sap eliminar despeses supèrflues", avisa. Gómez deixa clar que "les despeses d'estructura proliferen si no s'hi està a sobre".
5 – Falta de valentia
Quan un líder no és valent, "no reconeix els mèrits de cadascú i no és equànime en les avaluacions". És a dir, li manca la virtut de la justícia. El professor explica que es tracta d'algú que "prefereix no complicar-se la vida, donar a cadascú el que li correspon és més complicat".
Es pot identificar un líder amb falta de valentia quan "no defineix criteris ni polítiques perquè vol fer el que li doni la gana", assegura Gómez. Pel professor, "l'esforç que es dedica a l'empresa a buscar els culpables dels problemes és enorme i es podria dedicar a altres coses".
6 – Ambició/utopia
Patir el vici de l'ambició o la utopia es caracteritza per "fugir endavant generant un cercle viciós que acaba explotant", diu Gómez. Una situació que ha passat en milers d'empreses, que han anat creant "una situació fictícia i buida que les ha dut al desastre".
Aquest tipus de líder no disposa de cautela ni previsió, i "condueix a la frustració personal i col·lectiva". El professor d'Iese també adverteix el perill de "confondre audàcia amb utopia". I és que audàcia és "demanar alguna cosa més del que s'està donant, però sempre dins d'un sentit de la realitat i uns límits raonables", defineix.
7 – Incoherència
El líder incoherent "no posa en pràctica el que predica, guanyant-se la desconfiança dels demés". Es tracta d'algú que "no viu els valors dels que presumeix, i ho transmet amb les seves decisions", assegura Gómez.
Parlant de valors, concepte del qual moltes empreses n'han fet bandera, Sandalio Gómez adverteix que "els trobes en el comportament de la gent, no són en un passadís. Amb aquests valors es va construint la cultura de l'empresa". Un líder incoherent oblida que "l'exemple val més que 1.000 paraules. L'impacte que té l'exemple d'un directiu és enorme", conclou.