• Empresa
  • "Els bancs han d'assessorar més i vendre menys"

"Els bancs han d'assessorar més i vendre menys"

La reestructuració bancària arran de la crisi i el rescat del sector planteja la necessitat de millorar les seves actuacions i recuperar la confiança dels clients

Els productes financers resulten massa complexos per a la majoria de clients
Els productes financers resulten massa complexos per a la majoria de clients
Pau Garcia Fuster
07 de Setembre de 2015
"En aquests moments hi ha una distància enorme entre entitats financeres i clientela. Cap sector econòmic pot aguantar gaire temps aquesta distància tan gran". Ho advertia Josep Soler, director general de l'Institut d'Estudis Financers (IEF), en una taula rodona organitzada a Esade per l'Asociación para la Búsqueda de la Excelencia (ABE). Soler insistia que "els bancs han d'assessorar més i vendre menys, encara estem venent massa"; i reclama que la societat posi èmfasi a fomentar la cultura financera des de tots els seus àmbits.

I és que ja fa temps que el sector bancari viu sota la lupa d'una societat molt sensible a tot el que envolta la gestió dels diners. Casos com el de la Banca Privada Andorrana (BPA), acusada per les autoritats nord-americanes de blanquejar diners, no hi ajuden. Precisament aquest diumenge, els principals accionistes de la banca andorrana, els germans Higini i Ramon Cierco, han revelat que un any abans de la intervenció del FinCEN, BPA havia advertit l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF)"de tots els processos judicials que, potencialment, podien contribuir a afectar la reputació del sistema financer del Principat".

Asseguren ara que "ni l'INAF ni cap altra autoritat administrativa andorrana va informar d'aquest fet a l'agència dependent del departament del Tresor americà"; segons ha informat l'Agència EFE.

Per mirar de recuperar un camí de credibilitat cap al sector, la taula rodona organitzada per l'ABE a Esade pretenia debatre com són de socialment necessàries les entitats financeres. "La banca és diferent a qualsevol altre sector. Per necessitats lògiques dels dipositants i el risc específic, ha tingut un tractament diferent que altres sectors", justifica Soler. Ara bé, deixa clar que aquest tracte distintiu "requereix a l'altre cantó de la balança majors exigències. Ja en té de reguladores, però també n'hauria de tenir de fiduciàries".

La pèrdua de la reputació i la confiança és un inconvenient que cal revertir. "Si no s'aconsegueix pot repercutir greument en la seva viabilitat. S'han de millorar incentius, transparència, responsabilitat social, més professionalitat, millors codis de conducta i participant a millorar l'equilibri entre oferta i demanda en el sector", enumera Soler.

"Hi ha coses que podem fer millor"
Jordi Gual, economista en cap de CaixaBank, admet que "hi ha diverses coses que podem fer millor, algunes per mutu propi i altres perquè ens hi incentiva el regulador". Gual justifica que no és una tasca senzilla ja que "el producte financer és complex. Això requereix millorar la formació dels nostres treballadors i també de la nostra clientela".


CaixaBank, Banc Sabadell, ICF i IEF van debatre sobre el sector financer. PGF

I és que amb els tipus d'interès actuals, pràcticament aferrats a zero, "a la clientela li hem d'oferir cada cop més productes allunyats dels dipòsits estàndards. Els hem d'ajudar a entendre la seva planificació financera", anuncia el responsable de CaixaBank. "Això no sé si és màrqueting, però és atendre la clientela i vetllar per la seva futura situació financera". Gual destaca que les entitats financeres "hem d'assegurar que el que fem a l'entitat és en benefici de tots els stake holders, incloent-hi la societat".

Carlos Ventura, director de banca comercial i director general adjunt del Banc Sabadell, concorda que "hem de tenir un enfocament més de client i no de producte. A més, han sortit unes entitats molt més reforçades en capital, regulació i forma de procedir. Això ha de garantir que tinguin una actuació responsable".

Pel dirigent del Sabadell, el més interessant de tot aquest procés és que "la banca hagi fet una reflexió sobre la millor manera de tenir un negoci a llarg termini, que és tenir una relació amb els clients que també ho sigui".

Ventura afegeix que "el portfoli de productes que ofereixes al client ha de ser coherent i adequat al seu perfil de risc". Un aspecte que "avui és molt important en un moment on els tipus dels dipòsits són molt baixos. La gent es pregunta què ha de fer i pots caure a la temptació de fer coses que no toquen", alerta. L'únic objectiu, assegura, "és obtenir la màxima rendibilitat dels recursos dels clients".

"Els estalvis dels clients han augmentat el seu risc"
Justament la situació dels tipus d'interès està provocant una major aposta per productes de més risc que els tradicionals dipòsits. Els fons d'inversió o els plans de pensions estan guanyant quota. Un moviment que Josep Soler qualifica de "positiu perquè teníem una actitud massa conservadora en dipòsits".

Malgrat tot, el director general de l'IEF, adverteix que "en alguns casos pot haver-hi un excés de risc en aquesta entrada tan forta en fons mixtos amb rendibilitats molt elevades". Un risc que sobretot passa per la manca d'absoluta comprensió d'aquests productes per part del client.

"La regulació ha de ser igual per a tots"
Un dels elements que ha d'ajudar a evitar que es tornin a cometre excessos, especialment en l'anàlisi de riscos, és la regulació. "Les normes de bon govern s'espera que tinguin impacte en la presa de decisions per no prendre riscos excessius", afirma Jordi Gual. El directiu de CaixaBank apunta que "els directius i els consells d'administració, quan hi ha diner fàcil, no hauran de tenir un comportament tan alegre en l'anàlisi del risc".

Josep Ramon Sanromà, president de l'Institut Català de Finances (ICF), reclama que "la regulació ha de ser igual per a tots. Tenir-ne una per a la banca privada i una per a la pública s'ha acabat". Al seu entendre, les entitats financeres públiques, com l'ICF, "han d'assumir riscos per aportar valor. Ara ja no poden limitar-se només a aportar liquiditat". Aquesta nova visió s'ha de traduir a "compartir risc amb les privades per canalitzar major crèdit a les pimes, que són les que han tingut més dificultats", destaca.

Precisament millorar el finançament de les pimes, que conformen el gruix empresarial del país, és un dels reptes on el sector financer ha d'ajudar. "El 80% del finançament de les pimes ve del crèdit bancari. A Europa és més baix, i als Estats Units arriba al 40%", recorda Sanromà; que reclama que "fan falta productes alternatius de recursos de finançament. Si mirem als pròxims 10 anys els instruments híbrids aniran creixent".

Jordi Gual, de CaixaBank, admet que "a la banca li interessa que hi hagi disponibles aquests sistemes alternatius, però cal advertir sobre la seva estabilitat". Assegura que "estan més o menys organitzats, i en moments de crisi també tanquen. L'accés a aquest tipus de finançament també pot desaparèixer en moments de terratrèmol". Per tot plegat, conclou que "la banca privada s'ha basat a conèixer molt bé el client i ser molt a prop seu en els bons i en els mals moments. En canvi un mercat és una operació, és fred i pot desaparèixer quan el necessites".