El pas dels anys obre i tanca cicles a tot arreu, també a les empreses. Els últims mesos, algunes de les grans companyies espanyoles de marcada petjada familiar, han hagut d'afrontar un relleu en la seva direcció per la mort del seu màxim dirigent. El darrer, el grup Planeta amb el traspàs de José Manuel Lara Bosch aquest dissabte. Uns mesos abans, l'adéu d'Emilio Botín i d'Isidoro Álvarez també sacsejava el Santander i El Corte Inglés. És l'hora dels hereus a les grans empreses familiars espanyoles.
La vida de les empreses no s'atura i el relleu de Lara Bosch s'haurà de fer efectiu els propers dies. De moment, l'actual vicepresident José Creuheras es postula com un dels favorits per ser el nou home fort d'Atresmedia, de la qual ja és vocal en el consell. A més, Creuheras també té una presència destacada a Planeta on representa al seu consell als fills de Fernando Lara Bosch, germà de José Manuel, mort en accident de trànsit el 1995; i que ostenten el 25% del grup editorial.
Una figura transitòria
A més a més, Creuheras també podria ser la figura de transició en la presidència del grup Planeta fins a elegir el successor de José Manuel Lara. Dos dels seus quatre fills, José i Pablo, ja formen part de l'estructura de la companyia, i serien els principals candidats al càrrec.
Sigui com sigui, "la mort del propietari és un dels grans problemes del relleu generacional", assegura a VIAempresaVicenç Bosch, director de l'Associació Catalana d'Empresa Familiar (ASCEF). Com s'apunta que podria passar a Planeta, Bosch explica que en aquests casos "normalment una persona de l'empresa pot assumir transitòriament el comandament mentre es busca la persona adient i consensuada pels membres de la família".
El dirigent d'ASCEF, però, destaca que el relleu generacional a l'empresa "és un procés que dura aproximadament de tres a sis anys". Adverteix que "s'ha de planificar i consensuar entre els membres de la família, i l'escollit ha d'encaixar amb la cultura i els valors de l'empresa".
Un nou estil de lideratge
Sigui qui sigui el que agafi les regnes de Planeta, el que està clar és que l'empresa viurà un canvi en l'estil de lideratge. Tal com ja viuen el Santander d'Ana Patrícia Botín, o El Corte Inglés de Dimas Gimeno, "els nous directius estan molt més preparats que els d'anys enrere", assegura el director d'ASCEF.
"La formació és bàsica, i l'experiència assolida en altres empreses els permet arribar amb un bagatge i una cultura diferent per gestionar millor el canvi i el relleu generacional modernitzant la gestió i l'estructura empresarial", destaca. Aquests nous directius també s'han de fer el seu equip a mida, per la qual cosa el relleu generacional "sovint comporta també un relleu dels professionals de l'estructura de l'empresa", assegura.
A El Corte Inglés, la figura clàssica del gran empresari, Isidoro Álvarez, l'ocupa el seu nebot Dimas Gimeno. Ratllant la quarantena, Gimeno representa el nou directiu, amb formació universitària i MBA a l'IESE. Abans d'enfilar-se a la màxima direcció, es va foguejar com a venedor als grans magatzems mentre estudiava, assumint responsabilitats executives més tard per liderar l'expansió a Portugal i la direcció de vendes.
Al Santander, dels recordats esforços amb l'anglès d'Emilio Botín s'ha passat a la formació anglosaxona de la seva filla, graduada en Economia a Filadèlfia. Als Estats UnitsAna Patrícia Botín també va treballar durant set anys a JP Morgan abans d'aterrar a Londres. Allà va dirigir la filial del Santander fins a heretar el càrrec del seu pare.
A Catalunya, la mort fa un parell de mesos de Sita Murt ha situat al capdavant de la marca homònima la seva filla, Isabel Esteve. Amb una obligada reestructuració per superar el concurs de creditors en el que es va veure immersa la firma, la segona generació recull l'essència de la creadora per afrontar el futur amb armes pròpies. Tots plegats, exemples de noves batutes per dirigir l'orquestra.
Propietat diluïda, més maldecaps en el relleu
El procés de relleu generacional canvia molt en funció de la mida de l'empresa. Els casos del Santander, El Corte Inglés o Planeta inclouen conflictes d'interessos molt més variats que els d'una pime familiar. Malgrat tot, Bosch destaca que la complexitat en el relleu prové sobretot "del nombre de persones que poden aspirar a liderar aquest relleu".
Si hi ha diversos membres amb possibilitats, Bosch assenyala que "caldrà fer una valoració de quina és la persona més escaient per aquest lloc". Fins i tot, Vicenç Bosch destaca la possibilitat que com més diluïda queda la propietat, "el més habitual és que aquestes persones deixin de treballar en la gestió de l'empresa, que està absolutament professionalitzada, i la família es quedi al consell d'administració". D'aquesta manera, els professionals gestionen l'empresa d'acord amb les directrius que el consell de família hagi dictat o s'hagi pactat a través del protocol familiar.
Els diners són els que uneixen
Molt sovint la propietat es divideix i dilueix amb el pas de les generacions, fet que dificulta cada cop més un dels pilars de l'empresa familiar: mantenir la unitat a la feina i a casa. Pel director de l'Associació Catalana de l'Empresa Familiar, l'element bàsic per conservar-la són els ingressos. "Mentre hi hagi dividends que es puguin repartir i els membres de la família puguin mantenir un lloc al consell d'administració, la família preserva la unitat", sentencia.