06
d'Agost
de
2016
Les 14.680 torxes olímpiques que han entrat aquest divendres a l'estadi de Maracaná tenen segell català i són obra deJordi Granados. Bé, d'ell i d'un conglomerat d'empreses i institucions que van sumar-se a la proposta de presentar-se al concurs per a la fabricació de la torxa dels Jocs Olímpics, la "idea radical" que va tenir Granados per salvar el seu negoci d'elaboració de medalles, premis i plaques, Awa Premis, de fer fallida.
En qüestió de tres anys, ha passar de ser un autònom amb més deutes que beneficis a constituir-se com a empresa i a pensar a tancar el 2016 amb una facturació de 700.000 euros. I tot és gràcies a l'adjudicació del projecte i a la sucosa xifra de 6,5 milions de dòlars que reporta, l'única sortida que va veure-hi en un context " de crisi i d'incertesa com el que es va viure a Espanya entre el 2012 i el 2013".
Com se li acudeix presentar-se a un projecte olímpic per salvar-se?
Era qüestió de supervivència, havia de replantejar la meva vida i la meva empresa. Hi vaig rumiar molt, però pensant en gran, i vaig veure que els Jocs Olímpics de Río de Janeiro eren una oportunitat per sobreviure. I vaig fer allò tan típic d'obrir l'ordinador, cercar i vaig anar a parar als concursos pel disseny i la fabricació de la torxa olímpica. Primer em vaig presentar al projecte de disseny, però em demanaven muntar una seu al Brasil perquè volien que el guanyador fos brasiler. Els vaig haver de trucar per dir que em sabia greu i que ens retiràvem perquè les nostres aspiracions empresarials no anaven cap a Sud Amèrica, sinó cap a Europa. Ho vaig haver de salvar així, com vaig poder, però realment no teníem diners ni per agafar un avió, com qui diu!
Malgrat els requisits, va insistir de nou amb l'adjudicació del projecte de fabricació?
Exacte, en la mateixa trucada vaig demanar que em passessin les especificacions i requeriments per a la fabricació. Llavors em van enviar un plec de 200 pàgines explicant com havia de ser una empresa per poder concursar. Havia de facturar més de 10 milions d'euros anuals, tenir una assegurança d'un milió d'euros per tot el que li pogués passar a la torxa, tenir un laboratori propi i un guarda jurat... Era massa!
I lluny de retirar-se, va buscar col·laboradors.
Un dels més importants va ser la Universitat Politècnica de Catalunya amb l'equip de Terrassa, crec que introduir les universitats aporta un valor afegit. A més a més, allà tenen un túnel de vent molt gran, i els seus enginyers i professionals van ser clau per desenvolupar la flama, la qual ha de tenir 25 centímetres d'alçada, no pot ser apagada ni amb un vent de 120 km/h i ha de ser visible a 200 metres, entre altres especificacions.
Què ha aportat cadascuna de les altres empreses?
Una és Kromschroeder, d'origen alemany però situada a l'Hospitalet, que va fabricar el sistema de combustió de la torxa dels JJOO de Barcelona el 1992. Ells són el referent que tenia i els vaig anar a buscar per fer un altre cop el sistema intern. També ens interessava tenir una seu al Brasil i per això vaig introduir l'empresa Recam Làser, que ja eren proveïdors meus de medalles, i han fet la part externa. Al final vaig contactar amb Taurus, per fer més fort el grup i perquè tenen una fàbrica molt gran al Brasil. El seu president, en Ramon Térmens, és una gran persona. En menys de 24 hores em va dir que faria el que fos per ajudar una empresa catalana a triomfar a l'estranger.
Les respostes a participar van ser positives des del principi?
Amb la universitat va ser molt fàcil, però amb les empreses no tant. Vaig sentir des de "estàs sonat" o "és impossible" fins a tòpics com "Brasil és molt nacionalista, no voldran una empresa estrangera guanyant un concurs d'aquesta magnitud". Però el que més recordo és una persona que em va recomanar un llibre que es diu Brasil no es para principiantes i que em va dir que me'l regalaria. Li vaig tornar després el llibre signat.
Quin ha estat el seu rol en tot el procés?
La meva figura s'ha centrat a detectar el negoci i crear l'estructura organitzativa de tot això en el sentit de dissenyar l'estratègia a seguir per l'adjudicació del contracte. Això vol dir aconseguir les empreses i convèncer-les. Així hem creat un grup molt fort.
Prou fort com les altres empreses que hi competien?
Hem de pensar que són 15.000 torxes i un negoci de 6,5 milions de dòlars, és la joia de la corona. Hi havia una empres que es dedicava a fer components de míssils, una altra gasística... Eren 5 o 6 companyies que el seu negoci no és fer torxes, però que per a elles això és un prestigi i entren dins d'aquest concursos. Eren poques empreses, però de les més potents que hi ha en el món. I jo entrant des de casa, amb el meu ordinador i anar fent. Si ho hem aconseguit és perquè ho hem fet bé, i se'n beneficiaran també Catalunya i Barcelona.
Estem parlant, doncs, d'un èxit per a la seva empresa i pel sector?
Per descomptat. Totes les televisions del món parlen de la torxa, del seu dissenyador, de la fabricació, de Barcelona i de Catalunya. Mil milions de persones han vist en directe la torxa a l'estadi de Maracaná i veuen Barcelona no només com un lloc turístic, sinó com un lloc de fabricació de materials complexos.
En tot el procés també heu patentat un sistema de combustió química.
Em vaig adonar dels problemes que sorgien en una torxa. Es tracta d'un sistema molt car de fabricar i hi ha un factor ecològic important, perquè el gas ve del petroli. Hi hem estat treballant molt i hem aconseguit un sistema nou que garanteix el mateix que una torxa convencional però ecològic, s'usa etanol, que prové de la canya de sucre, i no és tan perillós introduir-hi components elèctrics, cosa que ara no es pot fer.
Aquest sistema serà la proposta pel concurs dels pròxims Jocs Olímpics?
Nosaltres apostarem per fer-nos forts amb aquest sistema ecològic. Volem anar a Corea del Sud pels Jocs d'Hivern del 2018 i a Tokyo pels JJOO del 2020. En definitiva, m'agradaria crear una indústria nova que es dediqués a garantir que la flama olímpica tingui una millora contínua. Hem d'anar a totes i posicionar Barcelona com un centre de fabricació. He ajuntat empreses i he creat xarxa perquè passin coses importants.
Invertir en R D i i apostar per la col·laboració empresarial és la fórmula guanyadora?
Sí, de fet, diria que és bàsic. Ara tinc un acord amb la universitat La Salle per crear una medalla que l'enfoques amb el mòbil i pren vida. Es barreja realitat amb ficció. Si tu corres la marató de Nova York, per exemple, i guanyes una medalla de participació, te la pots posar i fer que una persona l'enfoqui amb el mòbil i vegi com creuaves la línia de meta o les classificacions dels concursants. Et dóna més informació i s'entén més com un record; i a més, es pot portar com si fos una joia.
En qüestió de tres anys, ha passar de ser un autònom amb més deutes que beneficis a constituir-se com a empresa i a pensar a tancar el 2016 amb una facturació de 700.000 euros. I tot és gràcies a l'adjudicació del projecte i a la sucosa xifra de 6,5 milions de dòlars que reporta, l'única sortida que va veure-hi en un context " de crisi i d'incertesa com el que es va viure a Espanya entre el 2012 i el 2013".
Com se li acudeix presentar-se a un projecte olímpic per salvar-se?
Era qüestió de supervivència, havia de replantejar la meva vida i la meva empresa. Hi vaig rumiar molt, però pensant en gran, i vaig veure que els Jocs Olímpics de Río de Janeiro eren una oportunitat per sobreviure. I vaig fer allò tan típic d'obrir l'ordinador, cercar i vaig anar a parar als concursos pel disseny i la fabricació de la torxa olímpica. Primer em vaig presentar al projecte de disseny, però em demanaven muntar una seu al Brasil perquè volien que el guanyador fos brasiler. Els vaig haver de trucar per dir que em sabia greu i que ens retiràvem perquè les nostres aspiracions empresarials no anaven cap a Sud Amèrica, sinó cap a Europa. Ho vaig haver de salvar així, com vaig poder, però realment no teníem diners ni per agafar un avió, com qui diu!
Malgrat els requisits, va insistir de nou amb l'adjudicació del projecte de fabricació?
Exacte, en la mateixa trucada vaig demanar que em passessin les especificacions i requeriments per a la fabricació. Llavors em van enviar un plec de 200 pàgines explicant com havia de ser una empresa per poder concursar. Havia de facturar més de 10 milions d'euros anuals, tenir una assegurança d'un milió d'euros per tot el que li pogués passar a la torxa, tenir un laboratori propi i un guarda jurat... Era massa!
I lluny de retirar-se, va buscar col·laboradors.
Un dels més importants va ser la Universitat Politècnica de Catalunya amb l'equip de Terrassa, crec que introduir les universitats aporta un valor afegit. A més a més, allà tenen un túnel de vent molt gran, i els seus enginyers i professionals van ser clau per desenvolupar la flama, la qual ha de tenir 25 centímetres d'alçada, no pot ser apagada ni amb un vent de 120 km/h i ha de ser visible a 200 metres, entre altres especificacions.
Què ha aportat cadascuna de les altres empreses?
Una és Kromschroeder, d'origen alemany però situada a l'Hospitalet, que va fabricar el sistema de combustió de la torxa dels JJOO de Barcelona el 1992. Ells són el referent que tenia i els vaig anar a buscar per fer un altre cop el sistema intern. També ens interessava tenir una seu al Brasil i per això vaig introduir l'empresa Recam Làser, que ja eren proveïdors meus de medalles, i han fet la part externa. Al final vaig contactar amb Taurus, per fer més fort el grup i perquè tenen una fàbrica molt gran al Brasil. El seu president, en Ramon Térmens, és una gran persona. En menys de 24 hores em va dir que faria el que fos per ajudar una empresa catalana a triomfar a l'estranger.
Les respostes a participar van ser positives des del principi?
Amb la universitat va ser molt fàcil, però amb les empreses no tant. Vaig sentir des de "estàs sonat" o "és impossible" fins a tòpics com "Brasil és molt nacionalista, no voldran una empresa estrangera guanyant un concurs d'aquesta magnitud". Però el que més recordo és una persona que em va recomanar un llibre que es diu Brasil no es para principiantes i que em va dir que me'l regalaria. Li vaig tornar després el llibre signat.
Quin ha estat el seu rol en tot el procés?
La meva figura s'ha centrat a detectar el negoci i crear l'estructura organitzativa de tot això en el sentit de dissenyar l'estratègia a seguir per l'adjudicació del contracte. Això vol dir aconseguir les empreses i convèncer-les. Així hem creat un grup molt fort.
Prou fort com les altres empreses que hi competien?
Hem de pensar que són 15.000 torxes i un negoci de 6,5 milions de dòlars, és la joia de la corona. Hi havia una empres que es dedicava a fer components de míssils, una altra gasística... Eren 5 o 6 companyies que el seu negoci no és fer torxes, però que per a elles això és un prestigi i entren dins d'aquest concursos. Eren poques empreses, però de les més potents que hi ha en el món. I jo entrant des de casa, amb el meu ordinador i anar fent. Si ho hem aconseguit és perquè ho hem fet bé, i se'n beneficiaran també Catalunya i Barcelona.
Estem parlant, doncs, d'un èxit per a la seva empresa i pel sector?
Per descomptat. Totes les televisions del món parlen de la torxa, del seu dissenyador, de la fabricació, de Barcelona i de Catalunya. Mil milions de persones han vist en directe la torxa a l'estadi de Maracaná i veuen Barcelona no només com un lloc turístic, sinó com un lloc de fabricació de materials complexos.
En tot el procés també heu patentat un sistema de combustió química.
Em vaig adonar dels problemes que sorgien en una torxa. Es tracta d'un sistema molt car de fabricar i hi ha un factor ecològic important, perquè el gas ve del petroli. Hi hem estat treballant molt i hem aconseguit un sistema nou que garanteix el mateix que una torxa convencional però ecològic, s'usa etanol, que prové de la canya de sucre, i no és tan perillós introduir-hi components elèctrics, cosa que ara no es pot fer.
Aquest sistema serà la proposta pel concurs dels pròxims Jocs Olímpics?
Nosaltres apostarem per fer-nos forts amb aquest sistema ecològic. Volem anar a Corea del Sud pels Jocs d'Hivern del 2018 i a Tokyo pels JJOO del 2020. En definitiva, m'agradaria crear una indústria nova que es dediqués a garantir que la flama olímpica tingui una millora contínua. Hem d'anar a totes i posicionar Barcelona com un centre de fabricació. He ajuntat empreses i he creat xarxa perquè passin coses importants.
Invertir en R D i i apostar per la col·laboració empresarial és la fórmula guanyadora?
Sí, de fet, diria que és bàsic. Ara tinc un acord amb la universitat La Salle per crear una medalla que l'enfoques amb el mòbil i pren vida. Es barreja realitat amb ficció. Si tu corres la marató de Nova York, per exemple, i guanyes una medalla de participació, te la pots posar i fer que una persona l'enfoqui amb el mòbil i vegi com creuaves la línia de meta o les classificacions dels concursants. Et dóna més informació i s'entén més com un record; i a més, es pot portar com si fos una joia.