L’empresariat unionista vol un càstig exemplar per a la Cecot

La cúpula de la patronal Foment del Treball, amb Joaquim Gay de Montellà al capdavant, vol culminar una operació que està en marxa, oficialment, des del 12 de desembre de 2016, quan el president de Foment va proposar per primera vegada l’expulsió de la Cecot. En l’ordre del dia del comitè executiu hi havia l’estudi sobre la relació entre Foment i la patronal vallesana, i proposava una suspensió de drets i obligacions de la Cecot durant tot l'any 2017. Aleshores, l’acusació formal era que els egarencs eren com una mena de Foment paral·lel, que ultrapassaven les seves competències i la seva àrea territorial d'actuació. Sobre el paper, res a veure amb la defensa del dret a decidir –que no de la independència- que va fer el president de la Cecot, Antoni Abad, com tampoc cap relació amb els rumors que apuntaven que Gay de Montellà podria aspirar a ser ministre de Foment del PP. La guerra de Foment contra un dels seus socis, però, havia començat un any abans amb l'obertura d'un expedient informatiu, i l'objectiu era l'expulsió abans de començar el 2017. En l'ambient hi havia, entre altres qüestions, que Antoni Abad havia mostrat la seva disposició a presentar candidatura a la direcció de Foment, que celebra eleccions la tardor del 2018. 

El president de la patronal Cecot, Antoni Abad | Jordi Borràs

Ha passat més d'un any i Gay de Montellà i els empresaris unionistes que li donen suport encara no se n'han sortit. Però aquest dilluns a les 17h, el nucli de poder de la patronal confia a poder fer un pas definitiu en la seva guerra contra la patronal vallesana. Hi ha programada una reunió ordinària -es fan amb caràcter mensual- de la Junta directiva de Foment. Sobre la taula, amb tota probabilitat es trobarà una proposta d'expulsió de la Cecot, que prèviament haurà d'haver validat el comitè executiu. En aquest comitè no hi ha cap representat de la Cecot, perquè és un òrgan de gestió amb representats de patronals de la màxima confiança de Gay de Montellà. En canvi, la patronal liderada per Abad sí que té representació a la Junta directiva, on hi ha una cinquantena de persones.

De fet, va ser en la darrera Junta on es va produir una votació per obrir un expedient a la Cecot per dues raons. La primera, la carta que va enviar al ministre de Luis de Guindos en què li recriminava el decret perquè les empreses poguessin canviar la seva seu social i fiscal en poques hores i sense seguir els procediments estatutaris. I el segon motiu, la participació de la Cecot a la Taula per la Democràcia, una plataforma en defensa del dret a decidir i per un referèdum acordat amb l'Estat que va aplegar també els sindicats UGT i CCOO i la patronal Pimec, entre altres. "Abans d'integrar-nos a la Taula per la democràcia, vam demanar a la Taula que preguntés si Foment s'hi integraria, perquè aleshores ja quedaríem representants. Com que no s'hi va integrar, des de la Cecot teníem clar que hi havíem de ser d'una manera o altra i ens hi vam sumar, com moltes altres patronals", expliquen a El Món fonts de la patronal vallesana.

Sobre aquests dos punts que conté l'informe d'expulsió que va emetre el comitè executiu a principis de gener, la Cecot va presentar la setmana passada al·legacions, i confien que la comissió de codi de règim intern que les ha d'estudiar els doni la raó. Ara bé, la patronal vallesana és conscient que la seva expulsió és un objectiu que la direcció de Foment té des de fa molt de temps, i el fet que en la Junta directiva del gener passat es donés tràmit a l'expedient no fa preveure grans canvis. En aquella Junta, 9 persones van votar en contra de l'expulsió, però es desconeix quantes persones favorables estaven presents en la votació. El Món ha pogut saber que no es van produir els 42 vots que assegura que hi va haver Foment, perquè algunes persones van marxar i de fet, només es van demanar els vots contraris.

En qualsevol cas, si s'acaba produint l'expulsió de la Cecot no serà fins al mes d'abril o maig, quan se celebri l'assemblea general anual de la patronal Foment. És l'asssemblea qui té la darrera paraula, però sempre que la Junta directiva ha pres una decisió, ha estat ratificada per l'assemblea, amb representació majoritària de la línia política defensada per Gay de Montellà.