Empreses (des)enganxades del CO2

20 empreses generen el 80% de les emissions de CO2 del país. En canvi n’hi ha d’altres que s’esforcen per retallar al màxim les seves emissions. La consciència pel medi ambient ja ha arrelat prou en la societat perquè les companyies també siguin partícips dels esforços per lluitar contra el canvi climàtic. Les accions per reduir l’impacte ecològic són infinites i els beneficis van més enllà de salvar el planeta, també eleven productivitat i redueixen costos. Mitjançant tecnologia –que aquests dies es presenta al Smart City World Congress- o, simplement, plantant arbres, companyies com Bodegas Torres, LC Paper, Caixabank o Eurofred són exemples d’empreses desenganxades del diòxid de carboni.

La normativa no és suficientment estricta en temes d’emissions, per això la sostenibilitat és, normalment, una aposta personal del management de les empreses

Des de la Generalitat fa anys que es va prendre consciència del paper de les empreses en la lluita contra l’efecte hivernacle. L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic n’és un exemple. Aquest òrgan proposa un Programa d’Acords Voluntaris per la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle per aquelles empreses que busquen un compromís voluntari per reduir les seves emissions, més enllà del que obliga la normativa, oferint un marc tècnic i institucional. Caixabank, La Fageda, Fruits de ponent, Mango, Seat i més de 150 organitzacions, tant empreses (70%) com entitats públiques (19%) o organitzacions sense afany de lucre (11%) s’hi han adscrit. I totes duen a terme accions per disminuir o compensar el CO2 que envien a l’atmosfera.

La veritat és, però, que els compromisos amb el medi ambient des d’aquesta perspectiva s’emmarquen més aviat en el compromís personal que no pas en cap tipus de regulació. Exemple d’això són les direccions de Bodegas Torres i LC Paper, que a títol personal han empès les seves companyies a –intentar- tenir un impacte ambiental nul.

La sostenibilitat com a palanca de negoci

L’estratègia de la paperera LC Paper és antiga i profunda. La indústria amb seu a Besalú i Sarrià de Ter va començar com una “obsessió” de la direcció de l’empresa cap als anys 90. L’empresa genera la seva pròpia electricitat des del 1993, “inicialment via central de cogeneració i recentment mitjançant caldera de biomassa”, expliquen des de l’empresa. A aquest inici s’hi van afegir moltes altres accions concretes, com ara “modificació del disseny de la maquinària de fabricació per tal de disminuir el consum elèctric de les diverses etapes del procés, i reaprofitar el vapor de la cogeneració per l'assecatge del paper”. Això ha fet que el consum hagi passat de 3.100 kWh/t, un consum “típic utilitzant enginyeria estàndard del sector”, fins a 1.100 kWh/t. També s’ha efectuat un “redisseny del packaging per aconseguir major densitat i major aprofitament d'espai, minimitzant la necessitat de transport” i s’ha apostat per impulsar un parc fotovoltaic de 3MW al costat de la fàbrica i la instal·lació de carregadors de cotxe elèctric “que han motivat a diversos treballadors a fer el canvi a elèctric”, expliquen des de la companyia.

LC Paper produeix la seva electricitat des del 1993, compta amb una caldera de biomassa i ara aixeca un parc fotovoltaic

LC Paper va fundar, juntament amb altres empreses garrotxines, una iniciativa anomenada Locomotora Energètica de la Garrotxa que té l'objectiu de fer acció conjunta i divulgar en termes de reducció d'emissions de CO2.

Bodegas Torres sense gasos

El celler Bodegas Torres és un altre exemple de companyia en què la direcció ha apostat molt fort per reduir l’impacte ambiental de l’empresa. Sobretot perquè el canvi climàtic afecta de manera directa el sector agrari. Des de l'engegada d’un programa concret el 2008, Cellers Torres ha invertit més de 12 milions d'euros en actuacions relacionades amb la lluita contra el canvi climàtic i ha reduït les seves emissions de CO2 per ampolla en un 15,6% fins a 2016.

L’empresa vol reduir un 30% les emissions de CO2 dels seus productes de cara al 2020 mitjançant projectes de reducció de gasos, energia renovable, petjada hídrica, mobilitat i edificació sostenible, biodiversitat, gestió de residus i R+D. A més d’un pla per tal que els proveïdors redueixin les emissions, Torres ha instal·lat una caldera de biomassa, aposta pel transport eco-eficient –amb una flota de vehicles elèctrics i híbrids-, ha reduït el pes de les ampolles, efectuat un pla d’eficiència energètica a les tines, magatzems, edificis i cellers, reforestació i instal·lant plaques solars i fotovoltaiques.

La planta fotovoltaica de Bodegas Torres encara troba traves burocràtiques, mentre a Xile i Califòrnia no ha trobat problemes

Aquestes plaques, precisament, representen un maldecap pel president de Cellers Torres, Miguel A. Torres, qui lamenta les dificultats i traves legals i burocràtiques a les quals s'enfronten els empresaris que decideixen instal·lar plaques fotovoltaiques d’autoconsum. Aquesta empresa va invertir gairebé mig milió d’euros al celler de Pacs del Penedès en una instal·lació d’autoconsum el 2016, però les diverses interpretacions de la llei fan que segueixi pendent de connexió després d'un any d'iniciar els tràmits administratius. Aquesta situació contrasta amb la situació a Xile i Califòrnia, on l’empresa no ha tingut dificultats per abastir-se d’energia amb plaques.

Compensació, la tercera via

Si bé no en totes les activitats empresarials és possible o viable ser 100% sostenible i tenir un impacte nul en el medi ambient, l’alternativa per què opten altres companyies com Eurofred és compensar les seves emissions de CO2. El gegant català referent al canal horeca, és la primera empresa de l’Estat espanyol en calcular i compensar totes les seves emissions.

Eurofred i CaixaBank són companyies que compensen les seves emisions de CO2 plantant arbres

Per compensar les 632 tones de CO2 que la companyia va emetre el 2015 es van plantar 16.000 arbres en una zona calcinada a Alacant. Aquests arbres que s'afegeixen als 16.000 que l'empresa va plantar un any abans a Montserrat, en una àrea de 30.000 m2, devastada per incendis forestals, per compensar les 500 tonelades de CO2 que l'empresa va produir el 2014. Una tasca que, a més, va donar ocupació a treballadors de la zona en risc d'exclusió social.

Una altra empresa que compensa la seva producció de diòxid de carboni és CaixaBank, que va generar l’any passat 22.949 tones de CO2. El banc té com a objectiu esdevenir de cara a finals de l’any 2018 en la primera entitat financera carbon neutral. Per assolir la neutralitat de les emissions i compensar-les, el grup ha començat accions com ara aixecar una planta de biomassa per produir energia i també s’ha apuntat a la replantació de zones forestals improductives a Burgos. Aquestes accions, de moment, compensen al voltant del 60% del total calculat. Per assolir la totalitat, l’empresa dirigida per Gonzalo Gortázar té com a compromís que el 100% del seu consum elèctric provingui d’energies renovables.