08
d'Abril
de
2016
Act.
08
d'Abril
de
2016
Un jutjat de Madrid ha anul·lat les clàusules sòl de les hipoteques de quaranta entitats financers i les obliga a retornar als seus clients els interessos de més que han pagat per aquesta raó des del juny del 2013, quan el Tribunal Suprem va emetre una sentència que anul·lava aquesta clàusula de les hipoteques signades amb el BBVA. Una reclamació massiva d'Adicae, l'associació de defensa de clients de la banca, ha aconseguit el que s'ha titllat de sentència històrica.
Però no tothom considera que sigui una sentència històrica. El conseller del Banc d'Espanya Guillem López Casasnovas alerta en declaracions a El Món que "en un país normal no ens hauríem d'alegrar de una sentència com aquesta, perquè els jutges estan equiparant situacions diferents de reclamants, un paquet en què no només hi ha els veritables perjudicats, sinó també els llestos i aprofitats que en surten ben parats, no distingeixen justos de pecadors".
En aquest sentit, López Casasnovas posa de manifest que "hi ha gent que segur que sabia perfectament què signava, i durant molt de temps es va beneficiar d'unes condicions que molts altres clients no han tingut", explica el conseller del BdE en relació al fet que molts dels clients amb clàusula terra tenien un diferencial més baix que d'altes clients, i mentre el peu del diner va estar alt, van pagar menys que d'altres. És, segons Casasnovas, "com en la història del Fòrum Filatèlic, molts sabien a què jugaven i quan va caure tot, van voler beneficiar-se'n".
Guillem López Casasnovas considera que és difícil de creure que tanta gent "es veiés abduïda a signar aquesta clàusula i fos enganyada, i aquesta sentència massiva s'explica possiblement pel fet que els jutges s'alineen contra el pecador principal de la crisi, que es considera que són els bancs". En aquest punt, el conseller del BdE remarca que l'aplicació de la sentència "farà un nou forat en els comptes dels bancs, plou sobre mullat, un deteriorament més a la solvència d'una entitat". Sobre "els pecats dels bancs", Casasnovas remarca que "hi ha hagut bancs de tota mena. I en mitjana el seu comportament amb aquesta clàusula, l'actitud no ha estat la desitjable, però no podem jutjar-los a tots igual".
Malauradament, conclou Casasnovas, aquesta sentència "torna a donar un plus als llestos que ara surten indemnes i protegits, amagats entre els confosos. Una mica més de finor en les sentències, si us plau", conclou.
Les entitats financeres feia temps que sabien que aquesta sentència podia arribar, i havien fet provisions de fons en els seus comptes. De fet, el Banc d'Espanya ja va demanar als bancs i caixes que fessin una previsió de quin seria l'impacte en el marge d'interessos si finalment la justícia els condemnava a retirar aquestes clàusules, i quin volum de diners els caldria destinar a provisions per cobrir aquesta contingència.
Els càlculs del Banc d'Espanya el 2013, quan el Suprem va emetre la primera sentència, parlaven d'una caiguda d'ingressos d'uns 1.000 milions anuals per interessos en el conjunt del sistema financer, però a més, cal sumar-hi els costos de retornar amb caràcter retroactiu des del junt de 2013 els diners cobrats, segons la justícia, indegudament. Aquí la xifra s'eleva a una forquilla d'entre 8.000 i 10.000 milions extra.
Però no tothom considera que sigui una sentència històrica. El conseller del Banc d'Espanya Guillem López Casasnovas alerta en declaracions a El Món que "en un país normal no ens hauríem d'alegrar de una sentència com aquesta, perquè els jutges estan equiparant situacions diferents de reclamants, un paquet en què no només hi ha els veritables perjudicats, sinó també els llestos i aprofitats que en surten ben parats, no distingeixen justos de pecadors".
En aquest sentit, López Casasnovas posa de manifest que "hi ha gent que segur que sabia perfectament què signava, i durant molt de temps es va beneficiar d'unes condicions que molts altres clients no han tingut", explica el conseller del BdE en relació al fet que molts dels clients amb clàusula terra tenien un diferencial més baix que d'altes clients, i mentre el peu del diner va estar alt, van pagar menys que d'altres. És, segons Casasnovas, "com en la història del Fòrum Filatèlic, molts sabien a què jugaven i quan va caure tot, van voler beneficiar-se'n".
Guillem López Casasnovas considera que és difícil de creure que tanta gent "es veiés abduïda a signar aquesta clàusula i fos enganyada, i aquesta sentència massiva s'explica possiblement pel fet que els jutges s'alineen contra el pecador principal de la crisi, que es considera que són els bancs". En aquest punt, el conseller del BdE remarca que l'aplicació de la sentència "farà un nou forat en els comptes dels bancs, plou sobre mullat, un deteriorament més a la solvència d'una entitat". Sobre "els pecats dels bancs", Casasnovas remarca que "hi ha hagut bancs de tota mena. I en mitjana el seu comportament amb aquesta clàusula, l'actitud no ha estat la desitjable, però no podem jutjar-los a tots igual".
Malauradament, conclou Casasnovas, aquesta sentència "torna a donar un plus als llestos que ara surten indemnes i protegits, amagats entre els confosos. Una mica més de finor en les sentències, si us plau", conclou.
Les entitats financeres feia temps que sabien que aquesta sentència podia arribar, i havien fet provisions de fons en els seus comptes. De fet, el Banc d'Espanya ja va demanar als bancs i caixes que fessin una previsió de quin seria l'impacte en el marge d'interessos si finalment la justícia els condemnava a retirar aquestes clàusules, i quin volum de diners els caldria destinar a provisions per cobrir aquesta contingència.
Els càlculs del Banc d'Espanya el 2013, quan el Suprem va emetre la primera sentència, parlaven d'una caiguda d'ingressos d'uns 1.000 milions anuals per interessos en el conjunt del sistema financer, però a més, cal sumar-hi els costos de retornar amb caràcter retroactiu des del junt de 2013 els diners cobrats, segons la justícia, indegudament. Aquí la xifra s'eleva a una forquilla d'entre 8.000 i 10.000 milions extra.