Espanya abandona l'R+D

El sector privat no estira el carro de la inversió en recerca com aconsellen els organismes internacional i, per tant, la situació complica la viabilitat en un moment en què el Govern espanyol ha retallat també els pressupostos dedicats a l’R+D. Es tracta d’una de les conclusions de l’estudi La recerca a Espanya: les actituds de les empreses, els governs i els ciutadans, que s’inclou a Recerca i innovació: què ens hi juguem?, el tercer dossier que ha publicat l’Observatori Social de ”la Caixa”. L'estudi ha estat presentat pel director general de la Fundació Bancària "la Caixa", Jaume Giró, aquest dimecres a CaixaForum Madrid.

El professor d’investigació i la investigadora de l’Institut de Polítiques i Béns Públics del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Luis Sanz Menéndez i Laura Cruz Castro, signen aquest informe, que xifra en un 1,22 % la inversió espanyola del PIB en R+D, molt per sota de la mitjana de la Unió Europea, que s’eleva fins al 2,02 %, i de la mitjana de l’OCDE, del 2,40 %. Tant Espanya com la Unió Europea estan lluny de les recomanacions internacionals i dels compromisos que van adquirir els Governs d’invertir-hi el 2 % i el 3 %, respectivament.

Jaume Giró, director general de Fundació Bancària la Caixa, presenta el dossier amb els autors

La crisi ha perjudicat la inversió en recerca, ja que la diferència amb la UE-28 és, a més, molt més gran el 2015 ―última dada publicada― que el 2008: mentre que abans de la crisi la diferència se situava en el 0,44 % del PIB, ara ha pujat al 0,73 %.

En aquest descens, hi han tingut a veure la manca de compromís de les empreses envers l’R+D i la reducció del pressupost de l’Estat i de les comunitats autònomes en aquesta matèria. Pel que fa al sector privat, les empreses espanyoles van invertir el 0,57 % del PIB en R+D el 2014, per un valor de més de 6.000 milions d’euros, de nou gairebé la meitat que la mitjana de la Unió Europea (1,07 %). Es tracta d’una situació que desatén les obligacions i els compromisos de la Unió Europea, que havia assumit el Govern espanyol i que pretenien que les empreses fossin el finançador principal de la recerca, amb la qual cosa havien assolit el 66 % del pes total, i ara aquest és el 46 %.

L'estudi alerta que el Govern espanyol ha desatés els compromisos adquirits amb la Unió Europea 

Les administracions públiques competents ―Govern central i comunitats autònomes― negligeixen el pressupost en R+D, i amb això contradiuen estudis econòmics sobre la importància de l’R+D per al creixement i l’experiència positiva de països que han seguit patrons contracíclics, és a dir, que han augmentat o com a mínim han mantingut la despesa en recerca en èpoques de crisi. En el cas d’Espanya, ha liderat la retallada dels pressupostos públics en R+D arreu d’Europa, que han passat de representar un 0,51 % del PIB enfront del 0,64 % de la mitjana de la Unió Europea.

Els autors assenyalen, a més, que el comportament d’empreses i del Govern davant de l’R+D està allunyat, també, de les expectatives socials, ja que la societat espanyola percep la ciència d’una manera molt favorable. De fet, segons dades de l’Eurobaròmetre Especial del 2013, el 80 % dels espanyols creu que la ciència fa que la nostra vida sigui més fàcil, confortable i saludable, un percentatge 12 punts superior a la mitjana europea.

Tal com confirma l’Encuesta de Percepción Social de la Ciencia y la Tecnología que ha fet la FECYT, el 20 % dels ciutadans atorga prioritat a l’augment de les inversions públiques en recerca, per sobre del turisme, entre altres sectors d’inversió. A l’hora de tractar els assumptes relacionats amb la ciència, els ciutadans, en una escala de 0 a 100, desconfien de les administracions (44,6 punts) i de les empreses (56,8). I, en canvi, donen més confiança a les universitats i als hospitals (80,3).

Espanya, amenaçada per l’avenç dels països emergents

El segon article del dossier, ¿Está perdiendo España inversión internacional en I+D?, a càrrec de Paloma Miravitlles, Fariza Achcaoucaou, Ana Núñez-Carballosa i Laura Guitart-Tarrés, de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, analitza, amb dades del World Economic Forum i entrevistes amb representants de vuit multinacionals estrangeres amb centres de R+D consolidats a Espanya, la pèrdua dels avantatges competitius dels països que es consideren innovadors intermedis.

Espanya només avantatja els països líders en recerca en el cost del personal científic qualificat

Economies emergents, com el Brasil, Rússia, l’Índia i, sobretot, la Xina estan guanyant terreny en el mapa de la localització internacional de l’R+D, i ocupen part de l’espai que abans dominaven indiscutiblement països capdavanters com els Estats Units, el Japó o Alemanya. Aquest nou escenari està deixant en una situació complicada països com Espanya, ja que està sent superada no només en relació amb factors de demanda de mercat, sinó també en aspectes que es vinculen a l’oferta tecnològica.

Espanya només avantatja els països líders en recerca en el cost del personal científic qualificat, i els països BRIC pel que fa a factors que es relacionen amb l’entorn institucional. Tampoc no disposa de cap factor que representi un avantatge absolut respecte als dos grups de països. Per això, es manté a gran distància dels països líders en innovació, alhora que està sent superada pels BRIC, no només en relació amb el mercat, sinó també en factors d’oferta tecnològica com la política de R+D, la disponibilitat de talent científic a cost competitiu i la presència d’institucions científiques capdavanteres.