30
de Desembre
de
2015
Act.
30
de Desembre
de
2015
La salsa Espinaler és una convidada habitual a les despenses de bona part de les llars catalanes. Per a molts, unes patates o unes escopinyes sense ella són un pecat. La centenària firma de Vilassar de Mar (Maresme) Espinaler, que també elabora productes gurmet com ara conserves de peix, marisc i vegetals, patates fregides o licors de vi, s'associa directament al plaer relaxat del vermut del diumenge. Moltes marques farien l'impossible per vincular-se a una imatge com aquesta.
Però darrere d'aquesta façana tan familiar per als amants de picar quelcom abans del dinar, s'hi amaga una estructura que sorprèn per la seva inesperada robustesa. Poca gent sap que Espinaler és avui dia una de les empreses alimentàries catalanes que creix amb més força. Actualment compta amb 80 treballadors, 25 dels quals han estat contractats en els darrers dos anys.
Aquest 2014 preveu facturar 12 milions d'euros, certificant així un espectacular creixement del 50% en els darrers de cinc anys. Un període en què ha apostat per la internacionalització, primer al mercat europeu i després a l'asiàtic i el llatinoamericà. Aquest salt ha culminat amb l'obertura del primer local d'Espinaler fora del territori espanyol. Ha estat ben lluny, a Tòquio, amb un establiment a imatge i semblança de la taverna original de Vilassar de Mar, en actiu des de 1896.
"Som una empresa valenta i amb empenta. Ens va la marxa", explica Miquel Tapias, propietari d'Espinaler i la quarta generació al capdavant de l'empresa. Ell i els seus dos fills, David i Miquel, són els responsables de l'expansió que viu la firma. "Els nanos acaben d'arribar del Japó, han tornat il·lusionadíssims amb les perspectives d'expandir-nos-hi", explica amb orgull. Espinaler és de totes una empresa familiar. El negoci, el coneixement i el llegat s'hi transmeten de generació en generació. Malgrat que l'actual és la que està portant l'empresa a cotes fins ara mai vistes, el vigent propietari assegura que el veritable revolucionari va ser el seu pare, Joan Tapias. "Ell sí que era tot un innovador" constata.
La qualitat com a bandera
A la dècada dels 50, Joan Tapias va convertir la taverneta de poble que era Espinaler en un referent de les conserves de qualitat. "En un moment on molta gent encara passava gana al país, apostar pels productes gurmet semblava forassenyat, però ell sempre va tenir clar que la qualitat havia de ser la nostra bandera" apunta avui el seu fill. Es va dedicar a seleccionar de manera molt meticulosa les millors conserves de peix i de marisc provinents de Galícia per etiquetar-les amb el nom d'Espinaler. De conservera en conservera, provant els seus productes i quedant-se només amb el millor de cada casa. "Ell notava si una remesa d'escopinyes tenia un regust final una mica massa amarg perquè s'havien menjat una alga que no tocava", apunta Tapias.
Ha estat amb els gestors actuals, però, que Espinaler ha adquirit dimensions impensables quan es va fundar. La taverna del Camí Ral de Vilassar de Mar, que avui segueix oberta, va quedar petita a finals dels anys 90. Va ser llavors quan van decidir fer el salt a un local molt més gran, al polígon industrial dels Garrofers del mateix municipi; una taverna-botiga amb 1.300 metres quadrats, on es pot trobar tota la varietat de productes Espinaler (més de 300 referències de marca pròpia) i una selecció de productes per l'aperitiu, cava, vins i licors.
La nau industrial no té l'antiguitat ni la solera de la taverneta original, però transmet caliu gràcies a la decoració i a l'exuberant disposició dels centenars de productes. L'any 2012, l'establiment va guanyar el premi a la Millor Botiga Gurmet Especialitzada d'Espanya. Recentment, Espinaler ha obert un local similar a Badalona.
Un cop de mà d'Anthony Bourdain
Amb el canvi de segle, l'empresa va iniciar el seu procés d'expansió, començant a vendre els seus productes a la resta de l'Estat espanyol. Però el gran punt d'inflexió per a la companyia no es va produir fins al 2008, i va arribar de la mà del prestigiós xef nord-americà Anthony Bourdain (@Bourdain) i el seu popular programa al canal Discovery. En un dels capítols, Bourdain visitava Catalunya per descobrir les seves perles gastronòmiques. A més de gaudir d'una calçotada a Valls o de les postres d'Albert Adrià, feia parada a l'Espinaler de Vilassar per regalar-se un banquet de delícies del mar. "Són les millors conserves del món", deia el xef, literalment, al programa.
"Això va marcar un abans i un després per a nosaltres, sens dubte", explica Miquel Tapias. Espinaler va esdevenir de sobte una referència mundial. Sembla una exageració, però la realitat és que, des de llavors, un bon grapat de turistes s'acosten cada any a la taverna a degustar els productes de la marca. Sobretot americans. I això que Vilassar de Mar mai ha format part dels circuits turístics habituals a Catalunya. Tot plegat va esperonar Espinaler a iniciar la seva expansió internacional, ratificada per la bona rebuda dels seus productes a diferents països de la Unió Europea.
Escopinyes entre 'sushi' i fideus
Però la influència de Bourdain en el devanir de l'empresa no acaba aquí. El documental també es va emetre al Japó, i va picar la curiositat d'un grup d'inversors, que hi van veure oportunitat de negoci. Volien aquelles conserves i aquella salsa al seu país. L'any 2012 van visitar Vilassar de Mar per conèixer-les de primera mà. Després de diverses reunions i viatges, l'acord es va tancar enguany.
I aquest mes de novembre ha obert la "Taberna Espinaler" a Tòquio. Ubicada al turístic barri d'Akasaka, i decorada a l'estil de la taverna original vilassarenca, ofereix escopinyes de les ries gallegues, navalles i musclos, calamars, conserves vegetals i la imprescindible salsa Espinaler, a un públic més acostumat al sushi i als fideus però cada cop més obert a nous sabors i cultures gastronòmiques. "Els mateixos inversors ja pensen a obrir més locals arreu del Japó, però de moment prefereixo tocar de peus a terra", explica Tapias.
La internacionalització ha estat la clau del creixement d'Espinaler, i si vol continuar fent-ho, l'únic camí és seguir explorant nous mercats. Ara té el nord-americà en ment. Els seus productes gurmet, de gamma alta i preus força elevats, topen amb un mercat espanyol estancat per la caiguda del poder adquisitiu. "Però el món és ple de sibarites", apunta el propietari de la firma. I Tapias i els seus fills tenen claríssim que han de donar a conèixer els seus productes. "Podran dir que no a les nostres llaunetes de sardines? O a la ventresca de bonítol que és com mel i es desfà a la boca?". A veure qui és el valent que s'hi resisteix.
Però darrere d'aquesta façana tan familiar per als amants de picar quelcom abans del dinar, s'hi amaga una estructura que sorprèn per la seva inesperada robustesa. Poca gent sap que Espinaler és avui dia una de les empreses alimentàries catalanes que creix amb més força. Actualment compta amb 80 treballadors, 25 dels quals han estat contractats en els darrers dos anys.
Aquest 2014 preveu facturar 12 milions d'euros, certificant així un espectacular creixement del 50% en els darrers de cinc anys. Un període en què ha apostat per la internacionalització, primer al mercat europeu i després a l'asiàtic i el llatinoamericà. Aquest salt ha culminat amb l'obertura del primer local d'Espinaler fora del territori espanyol. Ha estat ben lluny, a Tòquio, amb un establiment a imatge i semblança de la taverna original de Vilassar de Mar, en actiu des de 1896.
"Som una empresa valenta i amb empenta. Ens va la marxa", explica Miquel Tapias, propietari d'Espinaler i la quarta generació al capdavant de l'empresa. Ell i els seus dos fills, David i Miquel, són els responsables de l'expansió que viu la firma. "Els nanos acaben d'arribar del Japó, han tornat il·lusionadíssims amb les perspectives d'expandir-nos-hi", explica amb orgull. Espinaler és de totes una empresa familiar. El negoci, el coneixement i el llegat s'hi transmeten de generació en generació. Malgrat que l'actual és la que està portant l'empresa a cotes fins ara mai vistes, el vigent propietari assegura que el veritable revolucionari va ser el seu pare, Joan Tapias. "Ell sí que era tot un innovador" constata.
La qualitat com a bandera
A la dècada dels 50, Joan Tapias va convertir la taverneta de poble que era Espinaler en un referent de les conserves de qualitat. "En un moment on molta gent encara passava gana al país, apostar pels productes gurmet semblava forassenyat, però ell sempre va tenir clar que la qualitat havia de ser la nostra bandera" apunta avui el seu fill. Es va dedicar a seleccionar de manera molt meticulosa les millors conserves de peix i de marisc provinents de Galícia per etiquetar-les amb el nom d'Espinaler. De conservera en conservera, provant els seus productes i quedant-se només amb el millor de cada casa. "Ell notava si una remesa d'escopinyes tenia un regust final una mica massa amarg perquè s'havien menjat una alga que no tocava", apunta Tapias.
Ha estat amb els gestors actuals, però, que Espinaler ha adquirit dimensions impensables quan es va fundar. La taverna del Camí Ral de Vilassar de Mar, que avui segueix oberta, va quedar petita a finals dels anys 90. Va ser llavors quan van decidir fer el salt a un local molt més gran, al polígon industrial dels Garrofers del mateix municipi; una taverna-botiga amb 1.300 metres quadrats, on es pot trobar tota la varietat de productes Espinaler (més de 300 referències de marca pròpia) i una selecció de productes per l'aperitiu, cava, vins i licors.
La nau industrial no té l'antiguitat ni la solera de la taverneta original, però transmet caliu gràcies a la decoració i a l'exuberant disposició dels centenars de productes. L'any 2012, l'establiment va guanyar el premi a la Millor Botiga Gurmet Especialitzada d'Espanya. Recentment, Espinaler ha obert un local similar a Badalona.
Un cop de mà d'Anthony Bourdain
Amb el canvi de segle, l'empresa va iniciar el seu procés d'expansió, començant a vendre els seus productes a la resta de l'Estat espanyol. Però el gran punt d'inflexió per a la companyia no es va produir fins al 2008, i va arribar de la mà del prestigiós xef nord-americà Anthony Bourdain (@Bourdain) i el seu popular programa al canal Discovery. En un dels capítols, Bourdain visitava Catalunya per descobrir les seves perles gastronòmiques. A més de gaudir d'una calçotada a Valls o de les postres d'Albert Adrià, feia parada a l'Espinaler de Vilassar per regalar-se un banquet de delícies del mar. "Són les millors conserves del món", deia el xef, literalment, al programa.
"Això va marcar un abans i un després per a nosaltres, sens dubte", explica Miquel Tapias. Espinaler va esdevenir de sobte una referència mundial. Sembla una exageració, però la realitat és que, des de llavors, un bon grapat de turistes s'acosten cada any a la taverna a degustar els productes de la marca. Sobretot americans. I això que Vilassar de Mar mai ha format part dels circuits turístics habituals a Catalunya. Tot plegat va esperonar Espinaler a iniciar la seva expansió internacional, ratificada per la bona rebuda dels seus productes a diferents països de la Unió Europea.
Escopinyes entre 'sushi' i fideus
Però la influència de Bourdain en el devanir de l'empresa no acaba aquí. El documental també es va emetre al Japó, i va picar la curiositat d'un grup d'inversors, que hi van veure oportunitat de negoci. Volien aquelles conserves i aquella salsa al seu país. L'any 2012 van visitar Vilassar de Mar per conèixer-les de primera mà. Després de diverses reunions i viatges, l'acord es va tancar enguany.
I aquest mes de novembre ha obert la "Taberna Espinaler" a Tòquio. Ubicada al turístic barri d'Akasaka, i decorada a l'estil de la taverna original vilassarenca, ofereix escopinyes de les ries gallegues, navalles i musclos, calamars, conserves vegetals i la imprescindible salsa Espinaler, a un públic més acostumat al sushi i als fideus però cada cop més obert a nous sabors i cultures gastronòmiques. "Els mateixos inversors ja pensen a obrir més locals arreu del Japó, però de moment prefereixo tocar de peus a terra", explica Tapias.
La internacionalització ha estat la clau del creixement d'Espinaler, i si vol continuar fent-ho, l'únic camí és seguir explorant nous mercats. Ara té el nord-americà en ment. Els seus productes gurmet, de gamma alta i preus força elevats, topen amb un mercat espanyol estancat per la caiguda del poder adquisitiu. "Però el món és ple de sibarites", apunta el propietari de la firma. I Tapias i els seus fills tenen claríssim que han de donar a conèixer els seus productes. "Podran dir que no a les nostres llaunetes de sardines? O a la ventresca de bonítol que és com mel i es desfà a la boca?". A veure qui és el valent que s'hi resisteix.