09
de Febrer
de
2016
Act.
09
de Febrer
de
2016
"Si el creixement et fa perdre el que t'ha fet autèntic, si t'està fent perdre el que t'ha fet arribar a aquest punt, és que alguna cosa no estàs fent bé", assegura Clemente Cebrián, cofundador –juntament amb el seu germà Álvaro- de la firma El Ganso. La seva empresa ha protagonitzat una de les més rellevants operacions del sector de la moda del 2015 després que el grup L Capital (integrat a LVMH, el conglomerat francès propietari de vora 60 marques de moda arreu del món) hagi entrat al seu accionariat.
Amb 120 botigues i 600 treballadors, només 10 anys després de la seva creació com a empresa familiar, la madrilenya El Ganso ha passat a ser cigne i comença a jugar en primera divisió sense renunciar a la seva essència.
El seu és un dels casos empresarials explicats durant l'edició 2016 del Barcelona Fashion Summit (BFS) celebrat recentment. Sota el títol "De pime a gran empresa: el pas endavant", diversos empresaris del sector de la moda han argumentat per què han decidit créixer, destacant què arriscaven en aquesta operació, una decisió a la qual en algun moment s'enfronten moltes altres petites i mitjanes empreses –no necessàriament del món de la moda.
Quan estàs preparat per saltar
"Et prepares per a créixer però mai estàs preparat", apunta Sergio Ros, soci i conseller de la il·licitana MTNG Experience, un dels principals grups de calçat espanyols i qui gestiona la firma Mustang, entre d'altres. Ros assegura que en aquell moment en què l'empresa evidencia un creixement tangible, "comença a créixer la preocupació per no perdre la proximitat i després l'agilitat, que és un tret característic de l'empresa. És el peix ràpid el que es menja al lent; moltes empreses es desorienten en aquesta fase de creixement", considera.
Les marques de MTNG Experience, com Sixtyseven, MariaMare, Estefanía Marco, Cheiw i WAU, a més de la divisió de calçat i bosses de mà del dissenyador Hannibal Laguna, treballen arreu del món a través de les divisions MTNG USA, Europe i Global.
Per la seva part, Borja Vázquez, director general i soci fundador de Scalpers, no considera imprescindible preparar-se per un futur creixement. "Si vols preparar la teva estructura, es corre un risc; però tinc amics que van muntar empreses amb molt poca estructura i quan han començat a créixer, ha estat menys interessant. Crec que l'interessant d'una companyia en creixement és que és molt flexible a la presa de decisions", explica el responsable d'una firma que va crear el 2007 juntament amb el popular empresari -habitual del paper cuixé-, Rafael Medina.
Buscar socis pel viatge
Amb 18 botigues a territori espanyol (una d'elles a l'Illa Diagonal de Barcelona), segons ha publicat el diari especialitzat Modaes.es, Scalpers ha començat a créixer amb botiga a Portugal i recentment es van sumar al projecte l'empresari Jaime Bergel, director a Espanya del fons HIG, i el grup veneçolà Phoenix World Trade, propietari de les botigues de Zara a Veneçuela. Segons el responsable de Scalpers el que més l'interessava és que aquest no és només un soci financer, sinó que tenia la intenció d'aportar recursos. "Ajuda molt tenir gent al teu costat amb la capacitat de decisió semblant a la teva", ha explicat Vázquez, qui considera que és bona idea tenir socis en nous mercats perquè et permet "organitzar la teva companyia".
Una teoria en la qual és coincident Javier de Rivera, director general de la marca madrilenya de moda infantil Gocco, creada l'any 2000. "Tenir socis, en si mateix, no és ni bo ni dolent. Però recomanaria que les regles amb ells estiguessin clares, perquè les crisis arriben en algun moment", recorda. "El festeig amb el soci és molt important, però sí que és molt interessant conèixer-nos fins que ens casem, perquè hi ha qui vol casar-se durant un temps i uns altres construir una catedral que ens sobreviurà", apunta.
Amb 625 treballadors i una facturació (dades de 2013) aproximada de 38 milions d'euros, Gocco també treballa internacionalment. Rivera considera que no és obligat créixer però que "les empreses poden nàixer, perviure, però que han de buscar el model de flexibilitat que els ajudi a desenvolupar-se".
Creix només qui té diners?
Eva Abans, cinquena ponent de la taula organitzada al BFS´2016, és sòcia directora d'EY a Catalunya, companyia global de serveis d'auditoria, fiscalitat i assessorament en operacions corporatives. Per a Abans, els recursos financers són importants, però el principal és "pensar bé on vas a créixer i com ho faràs tenint present l'equip. Sempre que es pensa a créixer es passa per l'equip humà".
En opinió de Rivera l'equip també és fonamental. "Avui dia els contextos canvien molt ràpidament i s'han de tenir els equips que sàpiguen adaptar-se als nous contextos. Va abans l'estructura que l'estratègia". També Vázquez remarca la importància de l'equip, tot i que recorda que "les estructures no es creen del no-res, s'han de pagar".
Per a Cebrián, d'El Ganso, "si es fan les coses bé, el pas endavant pot tenir la repercussió adequada", però en resum el que més importa a l'empresari és que la seva gent, la que ha fet possible el creixement, continuï sentint com a seva l'empresa. En resum, l'actitud de millora constant de la companyia és el que els ha espentat a fer-se més grans, com defensa Ros des de Mustang. Ah, "i no perdre la il·lusió", matisa.
Amb 120 botigues i 600 treballadors, només 10 anys després de la seva creació com a empresa familiar, la madrilenya El Ganso ha passat a ser cigne i comença a jugar en primera divisió sense renunciar a la seva essència.
El seu és un dels casos empresarials explicats durant l'edició 2016 del Barcelona Fashion Summit (BFS) celebrat recentment. Sota el títol "De pime a gran empresa: el pas endavant", diversos empresaris del sector de la moda han argumentat per què han decidit créixer, destacant què arriscaven en aquesta operació, una decisió a la qual en algun moment s'enfronten moltes altres petites i mitjanes empreses –no necessàriament del món de la moda.
Quan estàs preparat per saltar
"Et prepares per a créixer però mai estàs preparat", apunta Sergio Ros, soci i conseller de la il·licitana MTNG Experience, un dels principals grups de calçat espanyols i qui gestiona la firma Mustang, entre d'altres. Ros assegura que en aquell moment en què l'empresa evidencia un creixement tangible, "comença a créixer la preocupació per no perdre la proximitat i després l'agilitat, que és un tret característic de l'empresa. És el peix ràpid el que es menja al lent; moltes empreses es desorienten en aquesta fase de creixement", considera.
Les marques de MTNG Experience, com Sixtyseven, MariaMare, Estefanía Marco, Cheiw i WAU, a més de la divisió de calçat i bosses de mà del dissenyador Hannibal Laguna, treballen arreu del món a través de les divisions MTNG USA, Europe i Global.
Per la seva part, Borja Vázquez, director general i soci fundador de Scalpers, no considera imprescindible preparar-se per un futur creixement. "Si vols preparar la teva estructura, es corre un risc; però tinc amics que van muntar empreses amb molt poca estructura i quan han començat a créixer, ha estat menys interessant. Crec que l'interessant d'una companyia en creixement és que és molt flexible a la presa de decisions", explica el responsable d'una firma que va crear el 2007 juntament amb el popular empresari -habitual del paper cuixé-, Rafael Medina.
Buscar socis pel viatge
Amb 18 botigues a territori espanyol (una d'elles a l'Illa Diagonal de Barcelona), segons ha publicat el diari especialitzat Modaes.es, Scalpers ha començat a créixer amb botiga a Portugal i recentment es van sumar al projecte l'empresari Jaime Bergel, director a Espanya del fons HIG, i el grup veneçolà Phoenix World Trade, propietari de les botigues de Zara a Veneçuela. Segons el responsable de Scalpers el que més l'interessava és que aquest no és només un soci financer, sinó que tenia la intenció d'aportar recursos. "Ajuda molt tenir gent al teu costat amb la capacitat de decisió semblant a la teva", ha explicat Vázquez, qui considera que és bona idea tenir socis en nous mercats perquè et permet "organitzar la teva companyia".
 |
| Ponents de la taula rodona "De pime a gran empresa". Modaes.es |
Una teoria en la qual és coincident Javier de Rivera, director general de la marca madrilenya de moda infantil Gocco, creada l'any 2000. "Tenir socis, en si mateix, no és ni bo ni dolent. Però recomanaria que les regles amb ells estiguessin clares, perquè les crisis arriben en algun moment", recorda. "El festeig amb el soci és molt important, però sí que és molt interessant conèixer-nos fins que ens casem, perquè hi ha qui vol casar-se durant un temps i uns altres construir una catedral que ens sobreviurà", apunta.
Amb 625 treballadors i una facturació (dades de 2013) aproximada de 38 milions d'euros, Gocco també treballa internacionalment. Rivera considera que no és obligat créixer però que "les empreses poden nàixer, perviure, però que han de buscar el model de flexibilitat que els ajudi a desenvolupar-se".
Creix només qui té diners?
Eva Abans, cinquena ponent de la taula organitzada al BFS´2016, és sòcia directora d'EY a Catalunya, companyia global de serveis d'auditoria, fiscalitat i assessorament en operacions corporatives. Per a Abans, els recursos financers són importants, però el principal és "pensar bé on vas a créixer i com ho faràs tenint present l'equip. Sempre que es pensa a créixer es passa per l'equip humà".
En opinió de Rivera l'equip també és fonamental. "Avui dia els contextos canvien molt ràpidament i s'han de tenir els equips que sàpiguen adaptar-se als nous contextos. Va abans l'estructura que l'estratègia". També Vázquez remarca la importància de l'equip, tot i que recorda que "les estructures no es creen del no-res, s'han de pagar".
Per a Cebrián, d'El Ganso, "si es fan les coses bé, el pas endavant pot tenir la repercussió adequada", però en resum el que més importa a l'empresari és que la seva gent, la que ha fet possible el creixement, continuï sentint com a seva l'empresa. En resum, l'actitud de millora constant de la companyia és el que els ha espentat a fer-se més grans, com defensa Ros des de Mustang. Ah, "i no perdre la il·lusió", matisa.