19
de Desembre
de
2013
Ha precisat llargues jornades de discussió. Sense anar més lluny, dotze hores de reunió aquest dimecres al vespre, però finalment, Europa ha acordat un dels pilars claus de la unió bancària. El Consell d'Assumptes Econòmics i Financers (Ecofin) ha celebrat, a la fi, l'entesa per a un mecanisme únic de resolució i liquidació dels bancs en crisi.
Amb tot i malgrat que començarà a caminar el 2016, l'execució completa de l'acord no arribarà fins deu anys més tard, al 2026, per quan està previst que es completi el fons de recursos comuns.
Un fons únic de 55.000 milions
El camí passa per acabar creant un fons únic a la Unió dels 28 per a finançar futures fallides i reestructuracions bàncaries. Un fons que s'elevarà fins els 55.000 milions en deu anys –amb contribucions anuals de 5.500 milions– i que serà finançat per les pròpies entitats financeres. A l'Estat espanyol li correspondran al voltant de 8.500 milions (un 15% del total).
La finalitat, que els ciutadans contribuents no hagin d'assumir el cost de futures crisis, com, per exemple, ha patit aquests darrers anys l'Estat espanyol amb la injecció de diners per a la reestructuració bancària.
Un acord a l'alemanya
És un acord de forta influència d'Alemanya. Els representants germànics han rebaixat les ambicions de la Comissió Europea (CE), que hi pretenia tenir més pes. De fet, la CE i el Banc Central Europeu han criticat l'acord, ja que al seu parer consta de mecanismes massa complexos que eviten agilitat en la presa de decisions. Però com manava Alemanya, els estats membres, i no la CE, seran finalment els qui tinguin la última paraula a l'hora de resoldre i liquidar els bancseuropeus en problemes.
Amb tot i malgrat que començarà a caminar el 2016, l'execució completa de l'acord no arribarà fins deu anys més tard, al 2026, per quan està previst que es completi el fons de recursos comuns.
Un fons únic de 55.000 milions
El camí passa per acabar creant un fons únic a la Unió dels 28 per a finançar futures fallides i reestructuracions bàncaries. Un fons que s'elevarà fins els 55.000 milions en deu anys –amb contribucions anuals de 5.500 milions– i que serà finançat per les pròpies entitats financeres. A l'Estat espanyol li correspondran al voltant de 8.500 milions (un 15% del total).
La finalitat, que els ciutadans contribuents no hagin d'assumir el cost de futures crisis, com, per exemple, ha patit aquests darrers anys l'Estat espanyol amb la injecció de diners per a la reestructuració bancària.
Un acord a l'alemanya
És un acord de forta influència d'Alemanya. Els representants germànics han rebaixat les ambicions de la Comissió Europea (CE), que hi pretenia tenir més pes. De fet, la CE i el Banc Central Europeu han criticat l'acord, ja que al seu parer consta de mecanismes massa complexos que eviten agilitat en la presa de decisions. Però com manava Alemanya, els estats membres, i no la CE, seran finalment els qui tinguin la última paraula a l'hora de resoldre i liquidar els bancseuropeus en problemes.