Les famílies del cava brinden amb l’inversor internacional

S’acosta la campanya de Nadal i el sector del cava tem un nou boicot a Espanya. I amb el mercat estancat, els grans cellers catalans miren fora de les fronteres estatals per créixer i es plantegen l’entrada de socis industrials internacionals perquè els donin un cop de mà en la internacionalització. Fins i tot si això vol dir trencar amb la tradicional estructura de l’empresa familiar.

Les vendes de cava no pugen com l’escuma, l’any passat les vendes es van situar en 245,15 milions d'ampolles, només un 0,42% més. Internacionalització i apostar pel cava prèmium són els objectius del sector per remuntar les vendes i, alguns grups troben oportú obrir el seu accionariat per professionalitzar l’empresa i la clau de volta per salvar el negoci.

Juvé & Camps

La darrera i més sonada incorporació al sector del cava ha estat la multinacional farmacèutica catalana Grífols, a través de la seva societat holandesa Scranton Enterprises, que ha comprat part de l’accionariat de Juvé & Camps. Aquesta operació, tancada a final d'octubre, dota d'estabilitat Juvé i Camps, ja que garanteix l'actual presidència a Joan Juvé, assegura l'estabilitat accionarial -havien sorgit divergències de criteri amb els Rosal Juvé- i permetrà mantenir l'expansió de la firma.

Scranton Enterprises BV pertany a diversos directius de Grífols, entre els quals figura Víctor Grífols Roura, que era el president i conseller delegat del grup farmacèutic fins que va traspassar al gener les seves funcions de direcció al seu germà Raimon Grífols Roura i al seu fill Víctor Grífols Deu, si bé ocupa el càrrec de president no executiu del consell d'administració.

Les disputes familiars a Juvé & Camps, Freixenet, o Vallformosa afecten els resultats del sector del cava

El celler, fundat fa més de 200 anys, factura uns 25 milions a l’any i és una de les grans de la Denominació d’origen Cava. L’any 2016, des del celler es van elaborar 2,7 milions d’ampolles de cava i altres 600.000 de vi sota la Denominació d’Origen Penedès.

Amb seu a Sant Sadurní d’Anoia, el grup compta amb 450 ha de vinya, 270 d’elles destinades a la producció ecològica. Juvé & Camps exporta en aquests moments el 19% de la seva producció. El seu principal mercat són els Estats Units, però també ven a Suïssa, Noruega, Canadà i el Japó entre d’altres. La resta de producció es queda a Catalunya en un 41% i a Espanya amb un altre 41%.

Freixenet

Ha passat un any i mig des que es va començar a parlar de l’entrada d'Henkell a Freixenet. En aquest temps d’ofertes i contraofertes, el celler familiar ha reformulat el seu accionariat: Els Ferrer Noguer ostenten el 42% de l’empresa i són contraris a la venda de Freixenet. Josep Ferrer, president d’honor, i Pere Ferrer, conseller delegat van intentar negociar amb els bancs per poder comprar la majoria d’accions de l’empresa. La branca Bonet Ferrer, amb Pere Bonet, Pilar, Eduald i Josep Lluís Bonet, president del celler, són els que han estat més dividits amb l’oferta amb el seu 29% de l’accionariat. Finalment, els Hevia Ferrer, amb el director financer Enrique Hevia al capdavant i un 29% de les accions, són els qui van posar damunt la taula l’entrada de l’empresa alemanya. Ara, els Bonet i els Hevia intensificarien les converses per vendre el 58% del capital a Henkell.

L'aposta pel cava prèmium, les vendes internacionals i professionalitzar la gestió són la clau per remuntar les vendes del cava

La multinacional del vi i licors teutona valoraria la catalana per 550 milions d’euros. L’entrada del soci industrial propietat del gegant alemany Dr. Oetker ajudaria a l’impuls internacional de Freixenet, tot i que la cava exporta més del 80% de la seva producció. La cava va tancar el darrer exercici amb unes vendes de 529 milions d’euros, tan sols amb un increment del 5% de la facturació. I això amb un benefici de 2,35 milions d’euros, un 6,7% més.

Codorniu

El grup vitivinícola presidit per Mar Raventós ha passat un mal tràngol. Si bé ha deixat enrere les pèrdues de 5,4 milions d’euros que es va apuntar en l’exercici 2014-2015, el celler ha afrontat una reestructuració de la seva plantilla que ha retallat 93 treballadors. L’ERO anunciat per Codorniu ha acomiadat empleats de Nuviana a Osca, Lleida, Riudabella, a Poblet, i a Esplugues de Llobregat. Tot perquè la marca ha deixat de fabricar per a tercers.

El celler dirigit per Javier Pagès va facturar l’any passat 235 milions d’euros i eleva el volum de negoci dos milions d’euros respecte de l’exercici anterior, que tan sols està recolzat en l'exportació en el 43%. La nova direcció del grup és que el cava prèmium sigui el puntal del negoci.

García Carrión

García Carrión, l'empresa propietària de Don Simón i del cava Jaume Serra, controlada per José García Carrión i Rafaela Corujo suma ja tres anys consecutius amb caiguda de vendes. Des del 2013 ha perdut un 11% de tot el seu volum de negoci. La seva facturació en l'últim exercici es va elevar a 671,5 milions d'euros, un 3,8% menys que un any abans.

La internacionalització és l’assignatura pendent del primer venedor de vi de l’Estat espanyol, perquè el 60% de les seves vendes són dins les fronteres espanyoles. Però els seus problemes no es queden aquí, perquè l’únic fill dels amos de la societat, Luciano García Carrión, que era director general comercial, ha abandonat l’empresa, deixat el tema de la successió enlaire.

Vallformosa

La quarta cavista de Catalunya presidida per Queta Domènec i dirigida per Vicenç Vidal va facturar 29,3 milions d’euros l’any passat. L’ebitda de la companyia s’ha vist tocat fins als 1,7 milions d’euros per les indemnitzacions que l’empresa ha hagut de pagar per acomiadar dos germans de la direcció familiar per professionalitzar la gestió.

Vallformosa és una empresa familiar amb 150 anys d’història i exporta el 90% de la seva producció de cava, que representa, alhora, el 90% de la seva facturació. Segons indiquen, l’objectiu a cinc anys vista és facturar 50 milions d’euros.

Un mercat estancat

En els darrers deu anys, el consum de cava a Espanya ha caigut gairebé un 12% i no sembla la tendència es reverteixi. La vocació exportadora de la indústria ha aconseguit compensar els resultats en els anys de la crisi. Però mentre la corba de vendes en l'exterior puja, la interna segueix plana.

El mercat està estancat. El minso increment de vendes d’ampolles és gràcies al bon comportament de països de fora de la Unió que van registrar un increment del 9,11% fins als 47,17 milions d'ampolles i que va compensar la caiguda del mercat europeu, el qual s’ha disminuït en un 1,94% fins als 111,79 milions d'ampolles venudes.

El mercat de la Unió Europea és el més important pel cava, amb un pes del 46% -un punt menys que el 2015-, seguit del mercat interior, que representa un 35% i els països tercers els quals tenen un pes del 19% -un punt més que un any abans-.

Produir per marques blanques ara passa factura al sector del cava: s'associa a un producte barat

Així mateix, el fantasma del boicot encara planeja sobre el sector des de les negociacions de l’Estatut de Catalunya del 2006. De fet, el president de Freixenet i de la Cambra de comerç d'Espanya, ha reconegut, en declaracions a la cadena Cope, que s'estan produint "reaccions" que perjudiquen les vendes del cava i de vins catalans arran del referèndum de l’1 d’octubre i el procés independentista, perquè el cava és un dels "productes emblemàtics" del Principat.

Internacionalització i apujar preus són l’última esperança del cava. El segment prèmium va créixer el 2016 un 0,66% i arriba als 29,5 milions d'ampolles venudes, les quals representen el 12% del total. Aquesta línia, a més, té una penetració a escala internacional important on a Dinamarca té un pes del 40,5%, a Alemanya del 31% i a Suècia del 33,5%, entre d'altres.

El cava barat enfonsa els beneficis. Només creixen els embenis en el sector del cava selecte: "La penetració més gran del cava prèmium és vital per a la consolidació", el president de Freixenet. I en aquest marc és on Codorniu insereix la decisió de deixar de produir per a tercers, tal com ho feia per la cadena Tesco o Sainsbury’s.

Totes les empreses ho fan. Freixenet ven en Marks & Spencer i Morrisons, el grup Perelada a Waitrose i García Carrión a Asda. I aquesta ara els passa factura. El President del Consell regulador del Cava, Pere Bonet, ho ratificava: "Ens toca prestigiar el cava perquè s’associa massa sovint amb producte barat".