Fincen Leaks. El gran escàndol de la banca i el diner negre

Bona part dels catalans hauran sentit a parlar del temible FinCen (Financial Crimes Enforcement Network) per primer cop arran del documental titulat La estafa de Andorra on s’explica, des del punt de vista de la família Cierco, el procés de fallida de la Banca Privada d’Andorra (BPA). Alguns altres -pocs- ja n’havien tingut notícia a partir d’un parell d’articles que un servidor va penjar al seu blog ja fa cinc anys. Doncs bé, ara ja no hi ha excusa per no conèixer aquesta agència nord-americana que pertany al Departament del Tresor perquè el portal BuzzFeed (no confondre amb els simpàtics Bucks Fizz, guanyadors del Festival d’Eurovisió l’any 1981) ha desvelat una macrofiltració de documents procedents de l’agència, que està dedicada a combatre l’emblanquiment de capitals.

Segons explica el portal ressenyat, en un reportatge titulat Diners bruts que ragen sobre els principals bancs del món, les estrictes mesures de prevenció de l’emblanquiment de capitals que tots els membres de l’ecosistema financer han de complir no són del tot respectades per alguns dels grans bancs d’arreu del món. Els documents filtrats consisteixen en milers d’informes sobre activitats sospitoses que el mateix FinCen ha anat acumulant al llarg dels darrers anys. El portal que els ha desvelat -l’esmentat BuzzFeed- els ha compartit amb el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació i amb altres 100 organitzacions a 88 països per tal de poder analitzar-los amb detall i fer-los públics. Els documents en qüestió són més de 2.000 (superen les 22.000 pàgines) i s’anomenen SARs -casualment com el virus que està canviant la configuració del món- unes sigles que signifiquen “Suspicious Activity Report”, o sigui, informe d’activitat sospitosa.

"El més preocupant és que un bon grapat d’entitats que ja han estat investigades i sancionades pel mateix FinCen han continuat amb les activitats delictives davant de la impotència de l’agència nord-americana"

Sens dubte, el més preocupant de tot és que un bon grapat d’entitats que ja han estat investigades i sancionades pel mateix FinCen han continuat amb les activitats delictives davant de la impotència de l’agència nord-americana, que cada cop té més informes a revisar, però menys personal en nòmina. D’aquesta manera, entitats com JP Morgan Chase, HSBC o Deutsche Bank han operat amb total impunitat amb diners d’origen més que dubtós.

No són bancs qualsevol: JP Morgan Chase és la primera entitat financera dels Estats Units, fruit de la fusió l’any 2000 del banc fundat per John Pierpont Morgan a finals del segle XIX i del Chase Manhattan Bank vinculat a la família Rockefeller. L’HSBC és el nom abreviat del The Hong Kong and Shanghai Banking Corporation, fundat el 1865, amb seu Londres i vinculat a la família Rothschild. Des dels seus inicis va estar implicat al negoci de la droga gràcies al comerç de l’opi a la Xina de finals del segle XIX. Finalment, el Deutsche Bank és el gegant alemany de les finances, molt actiu a la banca d’inversió i de negocis (i del que, anys enrere “la Caixa” va ser un dels màxims accionistes, però això és una altra història).

Per posar alguns exemples dels que aquests dies s’ha parlat a bastament, podem esmentar el cas de JP Morgan Chase, que va permetre a una empresa transferir 1.000 milions de dòlars a través d’un compte a Londres sense saber-ne el titular. Això contravé del tot els controls bàsics de prevenció d’emblanquiment que, entre d’altres filtres, obliga les entitats a emplenar una fitxa anomenada KYC (“Know Your Client” o “conegui el seu client”) que és una radiografia completa del titular del compte.

Els més buscats per l'FBI (i altres estafadors)

Fet i fet, l’empresa va resultar pertànyer a un mafiós que estava a llista dels més buscats per l’FBI, però això el banc ho va descobrir quan ja havia autoritzat el moviment de capitals. Per la seva banda, l’HSBC va permetre a uns estafadors moure milions de dòlars de diners robats, fins i tot després de saber que l’estructura que havien muntat era fraudulenta. El Deutsche Bank va estar operant amb diners procedents de negocis d’emblanquiment que es fornien amb capitals del crim organitzat, del terrorisme i de narcotraficants.

Les activitats sospitoses esquitxen fins a 90 entitats financeres, i a qui trobem liderant el rànquing d’incidències és al ja esmentat Deutsche Bank, amb prop de mil SARs i un valor agregat en aquestes operacions d’1,3 bilions de dòlars. El segon lloc del rànquing l’ocupa el Bank of New York Mellon, amb més de tres-cents SARs i un volum de 64.000 milions de dòlars en operacions sospitoses. Al darrere venen Standard Chartered, JP Morgan Chase, Barclays, HSBC, Bank of China, Bank of America, Wells Fargo i Citibank.

"Deutsche Bank, Bank of New York Mellon o Standard Chartered lideren el rànquing d'incidències"

Per operacions, el paquet més gros detectat són les cent mil transferències entre JP Morgan Chase i la companyia de metalls preciosos establerta a Suïssa MKS. El valor total d’aquestes operacions sospitoses entre el banc americà i els suïssos d’MKS va ascendir ni més ni menys que a 335.000 milions de dòlars, distribuïts al llarg de més de deu anys de relació de negocis. Per darrere d’aquest cas hi ha dos paquets d’operacions del Deutsche Bank, un purament financer per valor de 111.000 milions de dòlars i l’altre vinculat a metalls preciosos per un valor agregat de 94.000 milions.

Petroli, multes i drogues il·legals 

La part alta del llistat de les operacions més voluminoses se la reparteixen entre les dues entitats esmentades on, a banda de les ja comentades, també hi ha operacions amb petroli, matèries primeres i indústria electrònica. Pel que fa a les empreses que apareixen més cops a les llistes, la que encapçala el rànquing és Mayzus Financial Services Ltd, una companyia amb seu a Londres dedicada als serveis financers. En segon lloc hi apareix Kaloti Jewellery International, una firma amb seu a Dubai (Emirats Àrabs) que passa per ser un dels líders de la regió en la indústria de l’or. En tercer lloc, hi ha la companyia de Singapur Trafigura, que opera com a seu d’un mercat de matèries primeres.

"La gran banca executa transaccions per valor de bilions d’euros en operacions que són clarament sospitoses i, fins i tot, ignorant les recomanacions dels seus propis departaments de prevenció de diner negre"

La conclusió de tot plegat és que la gran banca executa transaccions per valor de bilions d’euros en operacions que són clarament sospitoses i, fins i tot, ignorant les recomanacions dels seus propis departaments de prevenció de diner negre. Un dels principals problemes és que molts processos judicials oberts per aquestes causes s’acaben tancant amb acords que impliquen una multa per al banc que en realitat suposa una petita part dels seus beneficis, de manera que no existeix l’incentiu a no repetir la il·legalitat comesa.

I una reflexió per acabar: segons una estimació de l’ONU realitzada el 2005, el mercat mundial de les drogues il·legals movia anualment uns 320.000 milions de dòlars, prop del doble que el PIB de Catalunya i per sobre del PIB del 90% de països de tot el món. A aquesta xifra caldria afegir el volum d’altres activitats completament il·legals com el tràfic d’armes o les xarxes de prostitució, i també les operacions no declarades d’activitats legals. Per tant, les bosses de diners que circulen pel món amb origen opac són d’un volum tan gran, que pensar que poden passar al circuit del diner legal sense el concurs de la banca mundial resulta una hipòtesi massa ingènua.