Com promoure la salut mental a les empreses? Estratègies clau per a líders i equips
Gairebé 1 de cada 10 persones ha estat diagnosticada amb depressió moderada o severa, segons Acció
Per què les persones amb burnout o estrès temen fer públic el seu malestar laboral? La salut mental és un factor fonamental per a la competitivitat de les economies i les organitzacions, ja que afecta directament la capacitat dels individus per treballar de manera productiva i contribuir al seu entorn. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), a escala mundial es perden 12.000 milions de dies de treball cada any a causa de l'ansietat i la depressió. A Espanya, aquestes baixes laborals generen un cost superior a 17.000 milions d'euros anuals, el que representa aproximadament l'1,4% del PIB del país. Davant d’aquest panorama, quina seria la fórmula ideal per promoure la salut mental en les empreses?
“En un primer moment, és fonamental optar per la prevenció primària, implementant mesures de promoció de la salut mental abans que es manifesti el risc. Aquestes mesures poden incloure des de formació fins a l’elaboració de protocols per prevenir la violència laboral, així com una descripció clara de les funcions, tasques i responsabilitats de cada lloc de treball”, afirma Marta Sánchez Bret, directora del Clúster Salut Mental Catalunya a VIA Empresa. A Catalunya, hi ha 772 empreses dedicades a la salut mental i l'autonomia personal, que representen aproximadament el 4% del PIB. No obstant això, una dada preocupant per al món laboral és que, segons un estudi de Vitaance, un 94,7% dels treballadors creuen que les seves empreses no inverteixen suficient en el seu benestar.
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), a escala mundial es perden 12.000 milions de dies de treball cada any a causa de l'ansietat i la depressió
Aquesta problemàtica queda reflectida en l'informe La salut mental i l'autonomia personal a Catalunya, elaborat per Acció en col·laboració amb el Clúster de la Salut Mental. Segons aquest informe, aproximadament 1 de cada 4 persones experimenta malestar emocional, i gairebé 1 de cada 10 ha estat diagnosticada amb depressió moderada o severa. “Formar els líders per identificar els signes d’esgotament és fonamental per prevenir el burnout abans que s’esdevingui un problema greu. A més, igual que amb altres problemàtiques, és essencial implementar psicoeducació per a tots els equips, així com oferir formació específica per als comandaments intermedis. La creació de protocols i l'activació de programes com els de formació i atenció a l’empleat (PAE) són estratègies indispensables”, afirmen des d’Affor Health, la primera consultora espanyola especialitzada en la gestió de la prevenció psicosocial, en declaracions a VIA Empresa.
“Els problemes de salut mental seran la principal causa de discapacitat l'any 2030”
Aquesta situació es tradueix en una vulnerabilitat que es fa evident en l'entorn laboral. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) va publicar l'informe L'ocupació de les persones amb discapacitat (EPD) de l'any 2022, en el qual s'assenyala que la taxa d'ocupació de les persones amb problemes de salut mental va ser del 18,9%. Aquesta xifra representa un increment d'1,2 punts en comparació amb el 17,7% registrat el 2021.
En relació amb aquesta realitat, el director general de la Fundació Salut i Persona, Joan Piñol, ha destacat que “l'estrès provoca el 30% de les baixes laborals” i ha estimat en 30.000 milions d'euros les pèrdues de les empreses a causa d'aquestes baixes per problemes de salut mental. Piñol ha qualificat la situació de “preocupant” en relació amb l'elevada incidència de trastorns com l'estrès, l'ansietat i la depressió. A més, ha advertit que “els problemes de salut mental seran la principal causa de discapacitat l'any 2030”.
Aquesta complicada situació repercuteix directament en la productivitat i el benestar laboral, que afecta la capacitat d'innovació i la retenció del talent. Això col·loca moltes persones amb problemes de salut mental davant d'un dilema crucial: decidir si compartir la seva situació o no. En aquest context, han emergit iniciatives com WeMind Cluster, del Clúster Salut Mental Catalunya, que ofereix a les empreses accés a una xarxa d'experts en salut mental, programes de formació especialitzats i eines digitals de salut, així com contactes amb empreses especialitzades en l'avaluació de riscos psicosocials, com Affor Health o ITAE.
Joan Piñol ha destacat que “l'estrès provoca el 30% de les baixes laborals” i ha estimat en 30.000 milions d'euros les pèrdues de les empreses degudes a aquestes baixes per problemes de salut mental
Per millorar la inclusió de la salut mental en els llocs de treball, s’han fet avanços significatius a Espanya i Catalunya. Joan Piñol ha subratllat la importància de la col·laboració entre la Fundació Pimec, la Fundació Salut i Persona i l’Ajuntament de Barcelona: “Oferim suport psicològic gratuït i confidencial a empresaris, empresàries i autònoms. El programa es fonamenta en l’atenció telefònica, gestionada directament per psicòlegs i psicòlogues col·legiades”. A més, aquest servei està disponible les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, garantint l'anonimat de les persones que truquen.
Les 6 claus del president de feliciCat
- Establir límits clars: el treballador ha de saber separar el temps de treball de la vida personal.
- Cuidar el cos: les empreses han de proporcionar espais i tallers que fomentin el benestar físic, com activitats i consells saludables.
- Gestió de l’estrès: cal prevenir el burnout implementant tècniques de relaxació i promovent la delegació de tasques.
- Fomentar les relacions socials: es recomana estimular la interacció entre treballadors, no només dins del seu departament, sinó també amb altres àrees de l’empresa.
- Flexibilitzar el teletreball: oferir opcions flexibles de teletreball pot millorar el benestar dels empleats.
- Potenciar l’escolta activa: els treballadors han de sentir que les seves opinions són valorades i que l’empresa s’empeny a actuar segons les seves necessitats, generant així un ambient més agradable.
Per concloure, Alcaraz és ferm en la seva convicció que a llarg termini, les empreses que no inverteixen en salut mental poden patir una disminució significativa de la productivitat, un augment de la rotació de personal i majors costos relacionats amb la gestió de baixes laborals.