Diari de Confinament
Dia 33: Les startups ens pregunten què volem ser de grans
L'ecosistema startup es reuneix amb la Generalitat per consensuar una estratègia conjunta i continuar sent un país capdavanter en innovació
Reunió convocada per l’Hble. Sra. Àngels Chacón, consellera d’Empresa i Coneixement, ahir dijous 16 d’abril a les 16.30h a Microsoft TEAMS. Per part del Govern, a la reunió hi assisteixen la Sra. Matilde Villarroya, directora general d’Indústria i el Sr. Joan Romero, conseller delegat d’ACCIÓ. La reunió és per potenciar el diàleg i conèixer les necessitats de l’ecosistema startup català davant la crisi de la covid-19 per estudiar la posada en marxa de mesures concretes. És el seguiment a la primera que va tenir lloc —presencialment— al gener a la seu d’ACCIÓ.
Hi ha convocats els actors principals (falten actrius com ens farà notar la Consellera més tard): emprenedors, associacions d’emprenedors, inversors, empreses de capital risc, acceleradores. Les startups són fràgils per definició i davant d’una situació de triple crisi com l’actual —sanitària, de demanda i financera— són les més sensibles de tot el teixit productiu. El Govern creu que el que s’ha aconseguit en els darrers 10-15 anys té un valor que no es pot perdre i que l’escenari post-covid-19 pot obrir moltes oportunitats en les PIMES i grans empreses que sàpiguen capitalitzar el coneixement que ha acumulat l’ecosistema startup, especialment en l’àmbit ditigal.
Aquest coneixement és el que l’ecosistema va posar al servei de la crisi provocada per la cancel·lació del MWC i del 4YFN; n’hi vam dir BCN Tech Spirit. La visió d’uns quants, l’esperit emprenedor de molts i les tecnologies digitals per tots van permetre la creació d’un esdeveniment a partir del no res. Un projecte de creació d’una startup en sí mateix. Això és el que es pretén preservar: l’esperit, els valors i el coneixement. Coneixement, d’altra banda, que no sabem que tenim fins que el necessitem. I ara el necessitem de veritat.
"Les converses dins el sector apunten que un 30% de les startups no sobreviurà a l'aturada"
Els números no són oficials ni surten de cap estudi sinó de les converses dins el sector i tots semblen apuntar cap a la xifra de què un 30% de les startups no sobreviurà a l’aturada. Una xifra amb la que coincideixen fons d’inversió i acceleradores. La bona notícia són les startups de matriu industrial (les que fabriquen ferro per entendre’ns), on un 60% tenen recursos financers per aguantar els propers mesos i d’aquestes un 27% per aguantar més d’un any.
Les tendències (amb les poques dades de les que disposem fins ara) indiquen que les grans empreses, que eventualment es nodreixen del capital innovador de les startups, canviaran el focus del seu R+D a curt termini, amb els seus departaments d’innovació buscant solucions per ara, la incertesa del que passarà més endavant és massa gran per fer planificacions a llarg. Coincideixen en això els fons d’inversió que reformulen les seves estratègies en base a un escenari post-Covid-19 que s’assemblarà molt poc al pre: diferents regles, startups que no necessitin tant de cash d’entrada, rondes més grans de finançament, inversions en sectors immunes a la crisi de la Covid-19 i en empreses més resilients.
El que sí que són dades reals és el nombre de nous llocs de feina creats al 22@. Mentre que el primer trimestre de l’any passat s’hi van crear 5.200 nous llocs al període equivalent actual se n’hi han creat només 810. Projectes que s’hi havien d’iniciar s’han congelat mentre les empreses establertes fan números de si realment necessiten tants m2, ara que tenen a tothom teletreballant des de casa. A això s’hi ha d’afegir que els 800 milions d’inversió de l’any passat es van destinar majoritàriament a finançar empreses que ja funcionaven i no a les startups de nova creació.
A mesura que avança la conversa sorgeixen tres idees-força: 1) la necessitat de la co-inversió, 2) el rol de la Generalitat com a primer comprador d’innovació del país i 3) l’oportunitat de crear alguna cosa nova.
"Tres idees-força: 1) la necessitat de la co-inversió, 2) el rol de la Generalitat com a primer comprador d’innovació del país i 3) l’oportunitat de crear alguna cosa nova"
En la situació política actual i en la situació d’estat d’alarma el Govern té poca llibertat d’acció però el que sí que pot fer és comprar. El govern francès, per exemple, i dins de la lliure competència de la UE, fomenta la innovació local adquirint productes i serveis del seu ecosistema d’innovació. El Govern hauria de fer-ho i d’aquí la referència inicial a la utilització de Microsoft MEET com a plataforma de videoconferència; tampoc no donava tanta qualitat. Desconec si alguna startup o empresa catalana té una plataforma prou solvent com per proveïr el Govern amb els seus serveis però se m’acuden molts petits pivotatges de l’administració cap a proveïdors d’innovació catalans.
L’altre gran eix és el de la co-inversió. Per motivar els inversors a continuar venint a Catalunya el Govern hauria d’acompanyar-los en el seu risc. Les startups que viuen de les seves vendes es poden comptar amb els dits d’una mà; la paradoxa és que quan en poden viure deixen de ser-ho. El risc d’invertir-hi és gran i si el Govern pot destinar un fons de 100 milions públics a igualar les inversions privades hi podríem guanyar tots. No és donacions a fons perdut, no és diners-helicòpter és co-inversió. Allò de l’estat emprenedor de la Mariana Mazzucato.
"El risc d’invertir-hi és gran i si el Govern pot destinar un fons de 100 milions públics a igualar les inversions privades hi podríem guanyar tots"
El que ens porta a l’eix final: què volem ser quan siguem grans. Cal definir quin és l’objectiu de país; si hi ha bons projectes hi haurà inversions. La pregunta que ens hem de fer és si volem continuar essent un país de serveis o un país competitiu amb serveis d’alt valor afegit. I per marcar una visió de futur, el moment ideal és ara. Potser és que no podem fer res més o potser és el que no vam fer quan tocava; la pregunta és si volem recuperar-nos i tornar on érem o si volem ser Dinamarca, Holanda o Finlàndia.