04
de Juny
de
2013
Act.
07
d'Abril
de
2014
El president de Foment mai aixeca la veu, però sempre se l'escolta. Prefereix la síntesi als grans escarafalls. Per això, en l'assemblea que l'entitat ha celebrat aquest dilluns va optar per dos missatges clars: més marge de dèficit per la Generalitat i canvi en els estatus de Foment. El primer per l'exterior i el segon de caràcter intern, amb l'objectiu de limitar els anys a la presidència i d'establir un codi ètic.
Que un president plantegi la limitació de càrrecs durant el seu mandat pot parlar de la seva discreció, però a Foment consideren que té més a veure amb el seu "perfil demòcrata". "Montellà ha entès que els mandats de llarga durada ja no tenen sentit i ho ha volgut explicitar als estatuts", asseguren a la patronal.
Encaminat a la presidència
Aquesta decisió arriba malgrat que el principal referent de Gay de Montellà, l'actual president de la patronal estatal CEOE, Joan Rosell, va estar 11 anys al capdavant de Foment. Montellà va arribar a la presidència de la patronal al 2011, després de ser considerat el dofí de Rosell, enfrontat al president de Cecot, Antoni Abad, que també aspirava a la direcció de Foment.
A l'entitat no neguen la vinculació entre Rosell i Montellà –"van entrar junts als anys 80 i també han compartit camí a la CEOE"-, però consideren que l'actual president ha creat un perfil propi. "És un directiu molt executiu, que no deixa tot el pes de la gestió en el seu secretari general, sinó que prefereix estar en el dia a dia de la institució.
Rosell no és l'únic referent a superar per Gay de Montellà. A Foment estan molt presents les figures de Josep Ferrer i Vidal i Lluís Ferrer-Vidal i Soler, rebesavi i besavi de Montellà i presidents de la institució a cavalls del segle XIX i XX. Potser aquesta tradició familiar li ha servit per ser un bon negociador. "Té una gran habilitat per buscar complicitats i evitar els conflictes, ja sigui amb altres patronals, centrals sindicals o partits polítics", expliquen des de Foment.
Projecte personal
Una de les obsessions de Gay de Montellà és la simplificació de l'àmbit burocràtic i del mapa d'entitats empresarials. Per això, des de l'inici del mandat es va marcar com objectiu la fusió amb Pimec. Un projecte que semblava encaminat però que, tal i com va reconèixer ahir, "està més complicat que fa un any". A Foment asseguren que Montellà considera que "si no s'assoleix serà un fracàs personal", però l'exculpen. "Ell ha posat tot per arribar al pacte, però això és cosa de dos i el país ha canviat molt en els últims vuit mesos".
Que un president plantegi la limitació de càrrecs durant el seu mandat pot parlar de la seva discreció, però a Foment consideren que té més a veure amb el seu "perfil demòcrata". "Montellà ha entès que els mandats de llarga durada ja no tenen sentit i ho ha volgut explicitar als estatuts", asseguren a la patronal.
Encaminat a la presidència
Aquesta decisió arriba malgrat que el principal referent de Gay de Montellà, l'actual president de la patronal estatal CEOE, Joan Rosell, va estar 11 anys al capdavant de Foment. Montellà va arribar a la presidència de la patronal al 2011, després de ser considerat el dofí de Rosell, enfrontat al president de Cecot, Antoni Abad, que també aspirava a la direcció de Foment.
A l'entitat no neguen la vinculació entre Rosell i Montellà –"van entrar junts als anys 80 i també han compartit camí a la CEOE"-, però consideren que l'actual president ha creat un perfil propi. "És un directiu molt executiu, que no deixa tot el pes de la gestió en el seu secretari general, sinó que prefereix estar en el dia a dia de la institució.
Rosell no és l'únic referent a superar per Gay de Montellà. A Foment estan molt presents les figures de Josep Ferrer i Vidal i Lluís Ferrer-Vidal i Soler, rebesavi i besavi de Montellà i presidents de la institució a cavalls del segle XIX i XX. Potser aquesta tradició familiar li ha servit per ser un bon negociador. "Té una gran habilitat per buscar complicitats i evitar els conflictes, ja sigui amb altres patronals, centrals sindicals o partits polítics", expliquen des de Foment.
Projecte personal
Una de les obsessions de Gay de Montellà és la simplificació de l'àmbit burocràtic i del mapa d'entitats empresarials. Per això, des de l'inici del mandat es va marcar com objectiu la fusió amb Pimec. Un projecte que semblava encaminat però que, tal i com va reconèixer ahir, "està més complicat que fa un any". A Foment asseguren que Montellà considera que "si no s'assoleix serà un fracàs personal", però l'exculpen. "Ell ha posat tot per arribar al pacte, però això és cosa de dos i el país ha canviat molt en els últims vuit mesos".