Goldman Sachs, l'Espai Barça i l'esquivament de la recessió econòmica

Goldman Sachs és la banca d'inversió que té a les seves mans el finançament del qual depèn el futur del FC Barcelona i l'Espai Barça. Opera a Espanya des del 1984 i ha tingut un paper fonamental en la història de l'economia estatal i autonòmica: va participar en els processos de privatització de grans companyies com Repsol i Telefònica i també en la reestructuració del sistema financer espanyol, al voltant de l'any 2012. I encara que mai ha deixat de ser notícia, l'actualitat culer dels últims mesos l'ha fet protagonista d'un llarg llistat de portades i butlletins. Però qui hi ha darrere del banc d'inversió nord-americà? Quin és el seu posicionament respecte a la situació actual macroeconòmica?

David Salomon és qui està al capdavant del que és considerat un dels grups de banca d'inversió i valors més grans del món. Presideix i dirigeix una companyia amb més de 43.900 treballadors, que gestiona 2,5 bilions de dòlars anuals a tot el món i assessora financerament companyies, governs i famílies riques d'arreu del món.

Pels seus despatxos han passat personalitats destacades de l'economia mundial, com Mario Draghi, actual president del Consell de Ministres italià, expresident del Banc Central Europeu i exgovernador del Banc d'Itàlia, que va ser vicepresident de Goldman Sachs a Europa. També hi han passat Henry Paulson, exsecretari del Tresor dels Estats Units, Fischer Black - un dels autors de la famosa equació de Black-Scholes i Romano Prodi-, dues vegades primer ministre d'Itàlia i expresident de la Comissió Europea.

El mercat espanyol i català els capitaneja Álvaro del Castaño, responsable de banca privada de l'entitat per al Sud d'Europa, Francisco Cabeza, Gloria Carrerño i Lucía Catalán com a manager directors des del 2019 i, des del maig del 2021, Regis Molowny -agafat directament del principal competidor (Morgan)- per dirigir el negoci de family office.

Qui s'allibera de la recessió?

Des de fa mesos Goldman Sachs alerta d'una recessió imminent a Europa, que no afectarà a tots els països per igual. Espanya, per exemple, és un dels que es veurà menys afectat juntament amb França. Alemanya i Itàlia, al contrari, no podran evitar la recessió. Així ho reflexa també l'indicador d'activitat mensual que elabora la firma nord-americana, que situa a Espanya amb un creixement del 2,3% a l'agost, França del 0,5%, i Alemanya i Itàlia amb retrocessos de l'1,9% i el 0,8% respectivament. De fet, seran Espanya i França, els menys afectats per la crisi energètica segons el banc d'inversió i, per tant, els que aconseguiran equilibrar el percentatge a escala europea.

En aquesta previsió té molt a veure el topall del preu del gas establert a Espanya: si a la Unió Europa aquest hivern, la facturà podrà assolir un import mitjà de 500 euros mensuals -el triple que en 2021-, aquí preveuen que se situï en els 250 euros. Sobre la inflació, el banc assegura que aquesta "no ha assolit el seu punt màxim a la zona euro” i, per tant, preveu que continuï incrementant-se, tant la subjacent com la general.