Fins el passat mes de juny parlar de Jenaro García i de Gowex era sinònim d'èxit i triomf emprenedor. Una empresa que proporcionava wifi gratuït cotitzava a borsa a Espanya, França i els Estats Units; rebia premis habitualment i el seu fundador era l'encarnació de l'emprenedor ideal. Tot va canviar l'1 de juliol de 2014, quan un informe d'una pràcticament desconeguda agència nord-americana, Gotham City Research, deixava al descobert que tot era una gran mentida. Comptes, clients i èxits falsejats que Jenaro García va admetre al cap de pocs dies.
Un dels periodistes que més de prop va seguir el cas és Pedro Calvo, cap d'Economia i Mercats d'El Confidencial. Ara ha reunit en el llibre Gowex, la gran estafa (Deusto, 2014) el relat d'un engany que ja ha passat a la història del món empresarial espanyol. En aquesta entrevista amb VIAempresa, Calvo repassa la personalitat de Jenaro García, i lamenta l'impacte que la seva estafa pot tenir al sistema financer espanyol.
Jenaro García s'ha aprofitat d'un tema de moda com el de l'emprenedoria?
Ha encarnat la figura del que havia de ser l'emprenedor: una persona jove, amb decisió, que perseguia un somni i muntava la seva pròpia empresa. El problema és que precisament ho feia tot a través de mentides. Més que tenir a veure la moda de l'emprenedor, ha intentat treure partit de la societat de la informació. Ha procurat propagar la idea del wifi gratuït, i a partir d'aquí ha articulat la seva estratègia.
Al llibre el descriu com un gran seductor, bon comunicador i megalòman. Buscava més la fama personal que els diners?
No respon al perfil d'una persona que només pensa a enganyar per guanyar diners. El seu gran propòsit era ser empresari, però no un qualsevol. Volia ser un empresari d'èxit, la seva gran història era intentar aconseguir la glòria. Crea una empresa el 1999, la rellança com el que ha estat fins ara Gowex el 2004 i el 2010 surt a borsa. A partir d'aquí el seu escenari és el món. Però hem descobert que és un gran venedor, una persona intel·ligent i amb qualitats, però que sobretot no ha acceptat la realitat que tenia. Podia tenir molts somnis però la realitat no li arribava per complir el que ell volia.
Malgrat tot, li pot haver sortit rendible l'estafa a Jenaro García?
Li ha pogut sortir rendible en determinades circumstàncies. Ara està bastant arraconat, va confessar pocs dies després de l'escàndol i semblava que estava contra les cordes. Però no podem oblidar que ha estat ell el que ha portat la iniciativa. És a dir, ha confessat, s'ha ofert a col·laborar amb la justícia i ha carregat amb les culpes. Per tant, d'alguna manera ja té atenuants i la condemna que tingui ja serà rebaixada perquè ha col·laborat.
I hi ha el tema dels diners...
Sí, des que va esclatar l'escàndol hem descobert que a Luxemburg tenia almenys cinc milions d'euros en un compte de la societat Arcole Venture. D'aquí ha tret part de la fiança i el jutge ha paralitzat aquest compte. Per tant, una de les claus del cas ara és veure els diners que s'han mogut i on són. Una cosa és que el seu principal propòsit hagi estat la glòria, i l'altra és que no s'hagi endut diners pel camí. Se sap que també té societats a Panamà, i cal veure si només eren societats fantasma o si s'han utilitzat per fer un trànsit de diners des d'Espanya.
Cal endurir les lleis perquè no surti a compte estafar tot i que t'enxampin?
Estem davant d'una gran oportunitat de donar exemple contra l'estafa. Si el jutge i la fiscalia troben culpabilitat, han de donar exemple. També sabem que part de l'estratègia de Jenaro García de col·laborar amb la justícia espanyola és perquè temia que el reclamés la dels Estats Units, que és molt més severa. Gowex cotitzava a tres mercats: Espanya, França i els Estats Units. I allà ja va tenir alguns problemes al ser conseller d'una empresa que va ser suspesa per tenir algun aspecte que no encaixava amb la llei.
En el llibre deixa clar que ell no es dóna per vençut...
El que està clar és que no serà un derrotat. Té una gran força interior des de l'accident on va morir la seva família quan era adolescent. Està molt contra les cordes, però està portant la iniciativa. Un exemple, és molt actiu a Twitter, i allà deixa entreveure que segueix atent al tema del wifi. Per tant, no se'l pot menystenir per tot el que ja ha aconseguit. Una personalitat com la seva difícilment s'enfonsa d'un dia per l'altre.
Però amb aquest historial, realment pot tornar a aparèixer a l'escena empresarial?
Més que tornar a aparèixer cal veure quina pena rep, i veurem si li ha sortit car o barat el que ha fet. Després, un dels dubtes que tenen els que han treballat amb ell és saber si podrà dominar la seva ambició i el seu ego i no tornar al món empresarial. Tampoc descarten que torni com un redemptor per explicar la seva història, com si fos una espècie de El Lobo de Wall Street en versió espanyola.
El cas de Gowex afecta la Marca España?
Sí que és cert que Gowex era una empresa que va arribar a valdre molts milions d'euros i l'escàndol ha tingut ressò internacional. A més, en els últims mesos se'ns han acumulat dos casos, amb el de Pescanova. Això està clar que no és bo per a la Marca España, però no tinc tan clar que l'afecti.
I quin impacte ha tingut en el sistema empresarial espanyol?
Més que l'empresarial, ha quedat en evidència el sistema financer, que no ha estat capaç de descobrir el que era realment Gowex. I aquí les culpes estan molt repartides: els supervisors, els reguladors, les auditores, els assessors registrats, els bancs d'inversió, i també els mitjans de comunicació. Ens va enganyar a tots, que ens vam creure la seva història sense profunditzar-hi.
A qui ha afectat de ple és al Mercat Alternatiu Borsari (MAB), del qual Gowex n'era la insígnia...
Aquest és el principal problema. Com pot afectar al MAB i a les empreses que estan creixent. Aquest mercat complia una funció fonamental: està destinat a les empreses petites o en expansió, que són les que més necessiten finançament. Ara els bancs tenen tancada l'aixeta i el MAB era una gran alternativa. Ha quedat molt tocat, per desgràcia.
Podrà recuperar-se d'aquest cop?
Ho té complicat perquè ha deixat una capa de sospita bastant grossa. El MAB és una bona idea, posava un nou carril a la carrera del finançament més enllà del bancari. Però calen reformes en la regulació, en la supervisió o en la figura de l'assessor registrat. Sense millores serà molt difícil recuperar la credibilitat dels grans inversors. Tot i que hi hagi menys empreses de les que s'esperava (actualment 24), tancar aquest conducte seria contraproduent pel teixit empresarial espanyol. La desgràcia és que molta gent ha considerat que el MAB era el lloc on fer el pelotazo, i això no pot ser. Ha de ser un mercat alternatiu de finançament.