És difícil imaginar, des de la curiositat que desperta un cognom com Grífols,com seran aquestes reunions de família en què pares, fills, nebots i néts comparteixen els seus interessos empresarials de tan alt nivell. Parlem d'una companyia que té seus als Estats Units, la República Txeca, l'Alemanya... i fins a l'Argentina, i que fins al setembre ha registrat un benefici net de 406,1 milions d'euros, un 1,1% més que el mateix període de l'any anterior. Ara, la curiositat es duplica, ja que l'empresa, i per tant la família, estrenarà el 2017 amb nova direcció, fent del relleu generacional una convicció plena.
I és que, al cap i a la fi, Grífols també és una família. De fet, l'actual president i conseller delegat, Víctor Grífols Roura, va començar en l'empresa família ajudant el seu pare a traslladar mobiliari i arxius a la fàbrica de Parets del Vallès que la firma va inaugurar el 1972 i que manté oberta des d'aleshores. "Quan va acabar la seva construcció em van semblar unes instal·lacions infinites. Costava imaginar que algun dia ompliríem aquells grans magatzems, però es van quedar petits en nou anys!", explica Grífols Roura al llibre digital Cuando un sueño se cumple (Grifols, S.A., 2015) que repassa la trajectòria empresarial d'aquesta família profusament emprenedora.
La família, que ha de despertar curiositats i enveges a parts iguals (sobretot pel gran patrimoni construït, ja que l'actual president és el tercer català i desè espanyol de la llista Forbes, amb 2.600 milions d'euros), viurà el pròxim gener un important canvi, ja que -tal com ha confirmat l'empresa aquest dilluns- es produirà un nou relleu generacional. Les responsabilitats executives passaran a mans de Raimon Grífols Roura (germà de l'actual president) i Víctor Grífols Deu (fill), en qualitat de consellers delegats solidaris, a partir de l'1 de gener de 2017. En conseqüència, Víctor Grífols Roura conservarà la seva permanència com a president no executiu del consell d'administració. Poc procliu a parlar amb els mitjans, l'actual màxim dirigent ha explicat els motius de la seva marxa en un acte celebrat recentment al Cercle d'Economia de Barcelona: "Crec que ja toca, la gent jove està molt ben preparada i avui dia, tal com està el món, l'experiència ja no sé si és un grau o no. No em sento cansat però crec que ja no em toca seguir", ha declarat.
Acostumats al relleu
El directiu ha explicat també com el seu pare va delegar en ell la responsabilitat empresarial als 67 anys. "M'ho va deixar, però la seva darrera patent és de quan tenia 90 anys i jo penso seguir fent el mateix. Molestaré el menys possible però no tinc ganes de perpetuar-me, la gent jove ha de tenir la seva oportunitat", insisteix. Havia succeït al seu pare, Víctor Grífols Lucas, en 2001, convertint-se en la tercera generació de la família al capdavant de la companyia.
Ara seran el seu germà i fill els que es convertiran en co-CEOs, una nova figura per dirigir a quatre mans el projecte. Tot i que Raimon Grífols Roura ha assegurat -al mateix acte del Cercle d'Economia- que "ens passa una patata calenta", des del dia que el seu germà el va comunicar la seva decisió, "vam dir que estem disposats a assumir el repte". Per la seva part, Víctor Grífols Deu se sincera i reconeix que el traspàs arriba "un pèl més d'hora del que m'esperava però l'agafo encantant, però no sense por". El seu fill està convençut que "el Victor no marxarà el dia 2 de gener, segur que estarà per allí i ens ajudarà".
Una vida d'empresa
Els pares i alhora avis de l'actual president van fundar l'any 1923 l'originari laboratori, denominat Institut Central d'Anàlisis Clíniques, Bacteriològics i Químics, que feia tant d'habitatge familiar com d'espai de treball. De fet, la companyia explica que al seu pati, el doctor Grífols Roig i la seva dona, Magdalena Lucas, criaven conills i cobais per experimentar.
Evidentment, la successora natural d'aquests laboratoris és l'actual Grífols que van fundar el doctor Grífols Roig i els seus fills, José Antonio i Víctor, al novembre de 1958, en plena postguerra, a la ciutat de Barcelona. Inicialment només es dedicava a l'anàlisi clínica, la fabricació i la pràctica de transfusions sanguínies, però la investigació va ser el revulsiu que els va fer créixer.
La primera penicil·lina espanyola
La recerca és una constant en la història de la companyia. De fet, van crear el primer liofilitzador de plasma el 1943 i el 1946, Grífols Lucas va viatjar a Londres per estudiar els treballs del doctor Fleming sobre la penicil·lina per convertir la seva empresa en la productora de la primera penicil·lina espanyola.
Seguint aquest esperit emprenedor, per exemple, el 1945 van fundar el primer banc privat de sang i plasma de l'Estat espanyol, l'Hemobanc, que sis anys després registrava 1.300 donants.
13.000 treballadors arreu del món
Les empreses que en els anys seixanta constituïen Grifols, Laboratoris Grifols, Gri-Cel i Dade-Grifols, sumaven 145 empleats. En 1975, tres anys després de l'arrencada de la nova fàbrica de Parets del Vallès, el personal ascendia a més de 300 treballadors i, entre 1979 i 1987, la plantilla es va mantenir estable després d'haver aconseguit els 455 empleats. El 1987, la plantilla ja havia superat el nombre dels 400 treballadors, i el 1997 ja eren 1.155 empleats arran la compra de les filials Alpha –empresa nord-americana líder al sector dels derivats del plasma que havia passat a mans japoneses- a Alemanya, Regne Unit i Itàlia, i la creació de Grifols International, la porta als mercats internacionals.
Al llibre editat per la companyia, on es fa un exhaustiu repàs de les peculiaritats de la firma, s'autodenominen com rara avis: "Aquesta és una companyia que cotitza en borsa, té presència a 25 països i dóna feina a 13.000 persones, però continua sent percebuda com una empresa familiar amb personalitat".