Quantes dones i quants homes hi ha a la jornada Guanyem talent i productivitat a través de l’equitat’? “Dels 130 inscrits només hi ha 20 homes; estem parlant d’un tema social, la igualtat de gènere, però el col·lectiu masculí no se sent interpel·lat”, avança la directora de la Fundació Factor Humà, AnnaFornés, entitat a favor d’una millora en la gestió de les persones a les organitzacions.
Estaríem treballant la diversitat si la igualtat d’oportunitats fos real i efectiva? Segons Mar Gaya, consultora especialitzada en igualtat de gènere si no tenim diversitat a les organitzacions és perquè no hi ha una igualtat d’oportunitats. “No ens quedem amb aquells conceptes més macos i estètics, ja que a l’hora de la veritat no estem dient les coses pel seu nom”, adverteix.
Com estem?
El 67% de les empreses catalanes no té cap dona en posicions directives. La bretxa salarial a Catalunya és del 24%. La taxa d’activitat masculina i femenina va de la mà fins als 30 anys. La jornada reduïda no és gratis, qui s’hi acull són les dones. “I així fins a reconèixer que hi ha una pèrdua de talent brutal”, sentència Gaya.
Gaya: “No suporto la paraula conciliació; conciliar és posar d’acord aparentment dues figures contradictòries”
A Suara, una de les primeres cooperatives del sector social de Catalunya i que el 2016 va facturar més de 75,9 milions d’euros, estan molt orgullosos d’haver trencat els gràfics. “Tenim una presidenta, una directora general, un 90% dels treballadors de la companyia són dones i un 90% dels membres del consell rector també. Tenim molt clares les polítiques de promoció interna”, exemplifica Tomàs Llompart, director de l'Àrea de Desenvolupament de Servei de Suara.
Agbar, empresa amb 11.000 treballadors té un objectiu: Incrementar un 50% el nombre de dones als llocs de direcció. “Ara mateix, si parlem dels dos primers nivells de direcció, només són un 20%”, reconeix Victòria-Eugènia Martínez Fraile, directora de l’Àrea d’Equitat a Agbar.
Conciliació, equilibri o corresponsabilitat?
“No suporto la paraula conciliació; conciliar és posar d’acord aparentment dues figures contradictòries”, argumenta Gaya, qui afegeix “conciliem o equilibrem les diferents esferes de la vida? Qui està conciliant són les dones”.
El redactor de VIA Empresa, Víctor Costa, moderant una de les ponències de la sessió | L. Corbella
És a dir, encara no ens movem en el paradigma de l’equilibri, ja que les dones inverteixen gairebé el doble de temps en la cura i el treball productiu i això té conseqüències en la carrera professional.
La fuga del talent femení
Segons Sara Berbel, directora general de Barcelona Activa, la perspectiva de gènere es bàsica per tenir una organització que tingui talent i èxit: “Necessitem canvis reals i no només canvis d’aparadors, hi ha molt poques empreses que hagin adoptat plans d’igualtat”.
Mercadé: “Ja és hora de fer un pas endavant, però l’hem de donar juntes, creant xarxes i ajudant-nos mútuament”
Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, afirma que des de fa quatre anys hi ha més dones en càrrecs d’execució però no de comandament. “Ja és hora de fer un pas endavant, però l’hem de donar juntes, creant xarxes i ajudant-nos mútuament”, anima. Mercadé ha recordat que fa 15 anys ens deien no estàvem preparades, després que no volien quotes i ara ens diuen que no tenim experiència en manar. “No en tindrem mai si no ens deixen la cadira!”, adverteix.
La impulsora de l’associació 50a50, la iniciativa per fer paritàries empreses i institucions, ha posat de manifest la importància de sumar per aconseguir un únic objectiu: “El punt número 5 de l'agenda 2030 de les Nacions Unides, que diu que hi ha d'haver el 50% de dones a tots els llocs de decisió”, conclou.