• Empresa
  • Ilerda Serveis neteja la crisi

Ilerda Serveis neteja la crisi

Líder en la distribució de productes de neteja a Lleida, la firma ha ampliat el seu negoci a la restauració després de perdre el Prat, el seu client principal

Marc Cerón ha gestionat la crisi de l'empresa | Santi Iglesias
Marc Cerón ha gestionat la crisi de l'empresa | Santi Iglesias
23 d'Octubre de 2017

D’escuradents fins a productes pel cotxe. Dins d’aquest ventall ampli d’objectes s’emmarca l’activitat de l’empresa lleidatana Ilerda Serveis. Com a proveïdora global de productes de neteja mitjançant la seva distribució, s’ha convertit en la firma líder a Ponent i la sisena per volum a Catalunya. Diversificar l’oferta seria el fil invisible que mou la trajectòria de la companyia. Aquest concepte és el que va impulsar el Fulgenci Cerón, el seu fundador, ara fa 29 anys. Conegut per ser ‘l’home de l’empresa de sabons Camp a Lleida, en crear Ilerda Serveis va tenir clar que la varietat de productes garantiria la supervivència.

Avui dia, la companyia la gestiona el Marc Cerón, el fill del Fulgenci i que forma part de segona generació. L’esperit aventurer continua sent el mateix. “Acabem de comprar una nau per ampliar les nostres instal·lacions. Ens agrada arriscar per tirar endavant, ajustant els marges comercials i reinvertint constantment els beneficis”, comenta Marc Cerón. Aquestes decisions es prenen només un any després que Ilerda Serveis perdés el seu principal client, Rentokil, l’empresa encarregada de la neteja de l’aeroport del Prat, i que suposava el 5% de la seva facturació.

Reorientació i proximitat

Davant d’aquest escenari incert, Ilerda Serveis va optar per l’estratègia de diversificar i reorientar l’oferta en un entorn de proximitat. Cerón detalla el nou rumb. “Ens vam adreçar a altres sectors, com l’hostaleria, la indústria, les bugaderies o l’àmbit alimentari. Ens hem posicionat a Tarragona i ara també som els principals subministradors de productes de neteja a la demarcació”. Per fer-ho, Ilerda no ha abandonat el seu model de negoci basat en la proximitat.

Marc Cerón és la segona generació de la firma | Santi Iglesias

“La nostra àrea d’influència se situa a Lleida i a 300 quilòmetres a la rodona”, explica Cerón. Aquestes decisions han permès que la facturació d’Ilerda Serveis arribi als 3,5 milions d’euros amb la previsió de què enguany superin els 4. “El nostre objectiu és arribar als 5 milions l’any 2020”. Aprofitant el seu tarannà innovador, ja que Ilerda va ser al final dels anys 80 una de les primeres empreses del sector de la higiene personal en l’àmbit estatal, la companyia pertany al grup de compres espanyol Dino i DHYS, aquest últim de caràcter europeu, on el Marc Cerón és el vicepresident.

Més de 20 referències de paper higiènic

Cerón reflexiona sobre els canvis que ha experimentat el concepte d’higiene durant el temps. “Ara forma part de la cultura i és una preocupació, el que fa que a Ilerda tinguem més d’una vintena de referències de paper higiènic”. Malgrat això, segons afegeix, l’Estat espanyol es troba 15 anys per darrere respecte els països nòrdics, autèntics reis d’aquest sector. Allà, la moda actual en neteja i perfums  són els productes ecològics i concentrats, aquells que s’impregnen a l’ambient. “A Espanya, s’abusa del lleixiu, que no neteja, sinó que només desinfecta”. A més, la tecnologia s’ha adaptat als costums. “Els lavabos públics han ideat sistemes de seguretat antirobatoris perquè la gent se n’emporta fins i tot el paper higiènic”.

Posen el paper higiènic als establiments de la Costa Daurada i als resorts de Baqueira Beret

Ilerda va rebre l’any 2013 el premi com a millor empresa espanyola del seu sector. Aquesta distinció li va obrir les portes per esdevenir en la proveïdora de companyies com Accor Hotels, Rodi, la Corporació Alimentària de Guissona (CAG), la Diputació de Lleida o Baqueira Beret. Darrerament, s’ha convertit en la subministradora del paper higiènic dels turistes que a l’estiu visiten la Costa Daurada. Uns estiuejants que identificaran uns productes que han servit per netejar la crisi.