ImmunoGen, la nova esperança de les teràpies immunitàries

A principis d’aquest mes, el dia 3 de maig, vam assistir a l’espectacle de veure com una empresa nord-americana es disparava en borsa un 135%, en una única jornada. Una companyia, ImmunoGen, que acostumava a viure instal·lada entre els 4 i els 5 dòlars per acció, de sobte va saltar fins a situar-se per sobre dels 12 dòlars. En els següents dies no va patir cap mena de ressaca, el contrari, va consolidar la pujada fins a la ratlla dels 14 dòlars. Com aquestes revaloritzacions no són gens habituals als mercats, resulta interessant posar-hi la lupa per saber a què es dedica aquesta firma i el perquè del seu salt a la cotització borsària.

En primer lloc, cal dir que ImmunoGen és una companyia molt petita amb seu a Massachusetts, que factura al voltant dels 100 milions de dòlars i que té només 277 treballadors. Podríem pensar que es tracta d’un negoci de dimensions reduïdes, però molt rendible, però no és pas així, perquè aquesta empresa perd diners de manera sistemàtica. I aleshores, quina és la causa de la sorprenent apreciació del valor de les seves accions? Ara ho esbrinarem, però abans una petita presentació de la companyia.

Una companyia que acostumava a viure instal·lada entre els 4 i els 5 dòlars per acció, de sobte va saltar fins a situar-se per sobre dels 12 dòlars

ImmunoGen va néixer el 1980 a partir d’una idea i 3 milions de dòlars. La idea era del cap del Dana Farber Cancer Institute, el veneçolà Baruj Benacerraf (1920-2011), que va convèncer un grup d’inversors per finançar la recerca de noves teràpies per a la cura del càncer que fossin menys agressives que les que existien en aquell moment. L’objectiu era aprofitar les capacitats del sistema immunitari per a inocular els fàrmacs directament a les cèl·lules tumorals. Aquell mateix any, Benacerraf va guanyar el Premi Nobel de Medicina pels seus descobriments al voltant de les estructures cel·lulars que regulen les reaccions immunològiques. Nou anys després d’aquelles passes inicials va arribar el primer fàrmac prometedor, l’Oncolycin B, que va servir de palanca perquè la companyia sortís a borsa aquell mateix 1989. Durant els anys posteriors van aconseguir llicenciar diversos productes a alguns dels principals laboratoris del món com SmithKline Beecham o Aventis.

I així arribem al 3 de maig passat, la data amb què obríem aquest text. La notícia que va fer disparar el valor en borsa de la companyia deia que la firma havia anunciat resultats positius en un fàrmac anomenat Elahere -candidat a esdevenir un tractament pel càncer d’ovaris- a la fase III clínica dels assajos, la darrera de les que s’han de superar abans de sortir al mercat. Segons la nota publicada, el fàrmac va oferir una millora significativa en la supervivència de les pacients respecte de la quimioteràpia tradicional. La possibilitat de treure al mercat un producte que millori els resultats dels quals hi ha en funcionament no només és una bona notícia des del punt de vista sanitari, sinó que pot suposar un gran negoci per aquesta petita empresa. És per això que els analistes es van afanyar a apujar el valor objectiu de la companyia a les seves recomanacions. No és cap secret que, d’uns anys ençà, la ciència busca maneres alternatives de curar el càncer que s’allunyin de la quimioteràpia i la resposta immune del mateix organisme és un d’aquests camins.

Empreses com aquesta fan de l’estat de Massachusetts un pol d’inversió en l’àmbit biotecnològic

A hores d'ara, l’empresa està dirigida per Mark Joseph Enyedy, amb passat en altres firmes del sector de la salut com Genzyme Corp, Proteostasis Therapeutics o Shire Plc. És llicenciat en Dret per la Universitat de Harvard. També forma part del consell d’administració de l’empresa. Dins de l’àmbit tècnic, la persona amb un càrrec més rellevant és la doctora Anna Berkenblit, oncòloga. Pel que fa al consell d’administració, la presidència de la companyia recau en Stephen C. McCluski, de formació financera i que simultanieja el càrrec amb la direcció d’operacions de DeltaPoint Capital Management, així com amb la presència en altres cinc consells d’administració. El principal accionista, amb el 10% del capital, és RA Capital Management, una firma financera de Boston. Entre els titulars de participacions de més del 3% del capital trobem a vells coneguts com State Street, Vanguard o Capital Research.

Empreses com aquesta fan de l’estat de Massachusetts un pol d’inversió en l’àmbit biotecnològic, un dels sectors de més valor afegit de l’economia i que, a més, permet salvar vides.