La innovació, més filosofia que tecnologia

Catalunya va ser la pionera en la industrialització a l’Estat espanyol, després van venir el País Basc, País Valencià i altres zones de Castella. Ara, el Principat també vol liderar la nova indústria i per això vol ser la punta de llança de la revolució 4.0. Amb aquest propòsit aquests dies se celebra a la Fira de Barcelona la Barcelona Industry Week, amb l’IoT World Congress com a saló específic que fa de porta entre la digitalització i la indústria per transformar-la.

En una trobada en aquesta fira, Foment del Treball ha celebrat per primer cop fora de la seva seu, la jornada Industrial Meeting per parlar sobre com Seat, Siemens i Bodegas Torres, grans empreses del país, estan Transformant els models productius mitjançant tecnologia i innovació.

La innovació no és tecnologia, és filosofia

Pel cap d’innovació i fàbrica intel·ligent de Seat, Francisco Requena, “la innovació té més a veure amb la filosofia que amb la tecnologia”. Per Requena “la innovació és com una fruita, el que veus per fora i es toca és només la pell, però a dins hi ha alguna cosa més, les persones”.

Requena:“Hem d’inocular el virus de la innovació en les persones perquè liderin el canvi”

“Aquesta onada de canvi ens passarà per sobre si no estem alerta, l’hem de liderar”, però com fer això? “Hem d’inocular el virus de la innovació en les persones perquè liderin el canvi”.

El treballador de Seat utilitza una metàfora colonial per descriure la situació actual de xoc entre tecnologia, innovació i indústria: “Els descobridors van haver de lluitar contra la cultura instaurada que creia que la terra era plana, actualment ens hem de preguntar si tenim estructures empresarials que no propicien que es pugui innovar”.

Requena continua apuntant que els descobridors “havien d’enfrontar-se als oceans: cada dia es publiquen moltes coses comparant la revolució industrial amb Terminator o 2001 Odissea a l’espai, jo no hi coincideixo i crec s’ha de gestionar millor el que es diu respecte a la destrucció de llocs de feina, per exemple”.

“També van haver de gestionar els mariners, actualment aquesta figura la representen les persones que fa molt de temps que treballen a la indústria fent coses durant molt de temps d’una manera determinada, els hem d’aprofitar i que liderin el canvi, perquè tenen molta experiència”, afegeix.

Els ponents de la trobada industrial | Foment del Treball

I què fan a Seat en aquest sentit? “Doncs formar la gent perquè aprenguin a innovar. Hem creat un mòdul formador-informador perquè els nostres treballadors experimentin com seria la fàbrica del futur, però el més important és la informació que ens comparteixen a posteriori: pors, idees, suggereixes”, diu Requena.

Seat aposta, per “l’evangelització digital i tecnològica”, fent que cada departament o àrea defineixi la seva visió digital. “Els treballadors han decidit com volen fer servir en el futur la digitalització amb el suport de l’equip d’smart factory que uneix la fàbrica amb IT”. Alhora, explica Requena, existeixen “laboratoris àgils perquè els departaments puguin definir o redissenyar el futur digital i fer-lo aterrar en idees concretes”.

“Cal generar una cultura de pensar diferent, que els empleats sentin la innovació com un procés de coneixement basat en el fet que es pot equivocar, com una força tractora”. Integrar la innovació és clau: “Hi ha grans empreses que inverteixen molt en tecnologia però no integren la innovació, llavors es transformen en grans empreses cares”.

Per això, a l’hora de digitalitzar una pime, Requena creu que, a més de connectar les màquines, cal “parlar amb els treballadors per innovar: quin és el teu i si? Després buscar la tecnologia que t’ajudi”, perquè si no tens localitzat el problema de la teva empresa “et posaran una eina que no et solucionarà res”.

La IT se’n va a la fàbrica

El manager d’automatització i digitalització a Catalunya de Siemens, Fernando Pérez Neira, explica que aquesta empresa alemanya de 170 anys d’història i centenars de milers de treballadors “no sabem si existirem en els propers 15 anys amb la revolució que estem vivint”.

Per sort, diu Neira, “fa deu anys es va decidir cap a on aniria l’empresa amb mirada llarga i pas curt”. Siemens, tradicionalment, ha fet negoci amb hardware, robòtica, maquinari, “illes aïllades que es comunicaven amb operaris”. En aquell moment, però, aquesta companya va entendre que l’aposta de futur era la interconnexió d’aquests aparells mitjançant el Cloud i el Machine learning.

Per l’empresa, el gran avantatge d’apostar per la interconnexió és que “clients, fabricants, desenvolupadors, etc. que abans veien la fàbrica com una cosa de ciència ficció, ara podran col·laborar”. Segons explica Neira, les grans empreses del món IT volien accedir a la fàbrica, al món industrial, però no sabien com. “Aquestes empreses són les que faran negoci amb la revolució industrial actual”, apunta. “Les grans IT poden aportar molt al món industrial. S’hi acabaran ficant", però el sector secundaru no ha de témer res, "l’avantatge dels treballadors de la indústria és que coneixen els processos”, avisa el treballador de Siemens.

Neira: “Podem aprofitar el cervell d’un operari no per fer una tasca rutinària, com seria portar informació d’una màquina a una altra”

“Anteriorment, les freqüències, vibracions o sorolls d’un motor entraven en una màquina que analitzava el seu comportament i de manera aïllada. Necessitàvem un operari que anés a cada màquina. Quan un gran motor falla, això significa pèrdues”, explica el tècnic. Ara, en canvi “Quan un motor està connectat al Cloud els costos de manteniment cauen”, perquè la informació es comparteix i analitza tota alhora. Ara “podem aprofitar el cervell d’un operari no per fer una tasca rutinària, com seria portar informació d’una màquina a una altra”.

Amb aquesta perspectiva, Neira recorda la frase de l’informàtic John McCarthy, que ja apuntava l’any 1961 que “algun dia la computació s’organitzarà com un servei públic” i afegeix que “l’accés de la gent al núvol serà un dret i la digitalització, una qüestió d’Estat”. Segons ell mateix, “no està passant res que no hagi passat abans, però ara el canvi serà més ràpid que abans” i per aquest motiu “cal fer ara petites inversions per estar preparats pel futur”.

IoT contra el canvi climàtic des de la vinya

El director de medi ambient de Bodegas Torres,  Josep Amado, explica quina és l’estratègia de l’empresa, mitjançant la innovació, per reduir el seu impacte sobre el medi ambient. “La tecnologia forma part dels nostres reptes en diferents àrees”, com ara clients, procediment, distribució, etc. Però se centren especialment en la producció. L’increment de la temperatura pel canvi climàtic afecta molt fortament el sector agrari, a Catalunya en els darrers 50 anys ha pujat un grau i mig. “Els riscos pel nostre sector són molt elevats”, apunta Amado: “Gelades, pedra, etc. Ens ha fet perdre un 30 o 40% de la nostra collita”, però també afecta “la qualitat del vi, augment de costos”.

Per això volen reduir un 30% les emissions de CO2 dels seus productes de cara al 2020 mitjançant projectes de reducció de gasos, energia renovable, petjada hídrica, mobilitat i edificació sostenible, biodiversitat, gestió de residus i R+D.

Segons explica Amado, “el 91% de les nostres emissions de CO2 són dels proveïdors, però volem ajudar-los a reduir-les”. L’empresa ha invertit més de 12 milions d’euros en energies renovables, produeixen el 25% de l’energia elèctrica del celler amb biomassa i fotovoltaica. “Cada edifici nou té intercanviadors de geotèrmia , hem reduït el pes del packaging, abans una ampolla pesava 540g i ara 400g. A més, han apostat per la mobilitat sostenible, la seva flota és elèctrica, “però també falta la maquinaria agrícola elèctrica, hem aconseguit que New Holland comenci a treballar amb tractors de metà, però encara queda camí per córrer”.

Així mateix “també hem aplicat tecnologies per comptabilitzar les emissions de CO2 i hem obert línies de recerca per tal d’aprofitar les emissions de la fermentació del vi”. A Torres tracten 35.000 tones de raïm que en total produeixen 2600 tones de CO2, “la captura i reutilització d’aquests gasos són una gran oportunitat”. “Tot això ho podem fer, però si no aconseguim aturar el canvi climàtic potser no arribem a la 5a generació industrial”, augura.