Isabel Perea és sòcia auditora de Grant Thornton i consellera de l'Observatori de la Dona Empresa i Economia (ODEE). Té més de 18 anys d'experiència en el món de l'auditoria i està familiaritzada amb la docència i el lideratge. Coincidint amb el Dia de la Dona Treballadora, VIA Empresa l'entrevista i posa de manifest que les polítiques d'igualtat hi són però falta convicció per part de les altes esferes.Complir o liderar? De moment, les xifres de l'estudi mostren més postureo i cobrir l'expedient que no pas altra cosa.
Què ens espera avui?
El que passarà avui és positiu. Participar en una vaga o en una manifestació és un dret individual de cadascú. La diversitat no és una qüestió només de dones sinó de tots per crear una societat més justa. És un tema de co-lideratge, no d'excloure a ningú. Cal integrar els homes i que de manera conjunta puguem prendre decisions i aconseguir paritat a l'alta direcció de les companyies.
A Espanya, per segon any consecutiu, les dones només ocupen un 27% dels càrrecs directius.
Del 2014 al 2015, es va passar d'un 22% a un 26% sense que hi hagués res extraordinari que ho justifiqués. Tot feia pensar que estaríem millor del que estem i no obstant això, ens seguim trobant en un 27%. Això és generalitzat a escala internacional. De fet, Espanya es troba a la posició 23 però per darrere té el Regne Unit, Alemanya, Estats Units o Canadà.
"La diversitat no és una qüestió només de dones sinó de tots per crear una societat més justa"
La igualtat és una lluita real o un brindis al sol entre empreses?
Segons l'estudi, les polítiques que s'estan implementant són moltes i diverses però els resultats no acompanyen. Sense autèntica convicció en la millora que pot suposar aquesta diversitat, les polítiques per si soles compleixen l'expedient i no lideren de forma autèntica el canvi per aconseguir que hi hagi un 50% de dones dins els òrgans de direcció.
Un 53% dels empresaris rebutgen les auditories de bretxa salarial. Per què?
Consideren que és una política que podria tenir un impacte negatiu en polítiques de retribució i contractació per a les seves pròpies companyies. Ho associen a un volum més gran de feina burocràtica que podria implicar una falta de competitivitat.
Fotografia d'Àngel Bravo
Excuses de mal pagador... Les quotes són la solució?
Imposar que hi hagi un percentatge concret de dones a l'alta direcció és una mesura contundent i dràstica. A Itàlia, les quotes són obligatòries dins les cotitzades i altres empreses ho acabat adoptant, sense estar-hi obligades, per l'efecte imitació de les bones pràctiques. Les quotes són positives però tenen el risc de fer sentir a la dona que se li està donant un paper pel simple fet de ser dona. Crec que s'haurien d'aplicar al començament d'una carrera professional, coincidint amb el procés de selecció i contractació.
La discriminació ja apareix a la selecció.
Nosaltres recomanem fer contractacions diverses. Tot i que ens sentim còmodes amb persones semblants a nosaltres per la manera de pensar o fer, s'ha de trencar amb això. Portem incorporats una sèrie de valors amb múltiples estereotips de gènere que cal treballar i superar. La contractació ha de ser el més diversa i inclusiva possible perquè al final les empreses siguin un reflex de la diversitat d'opinions de la societat.
Mar Gaya es preguntava: "Hagués passat tot el que ha passat si fos Lehman Sisters en lloc de Lehman Brothers?"
A l'últim informe de Women and Business, es van abordar diferents models de lideratge. Homes i dones tenim maneres diferents de dirigir perquè també tenim maneres diferents d'actuar, treballar o avaluar riscos i oportunitats. El lideratge femení i el masculí són complementaris, ni millors ni pitjors.
"Incorporar la dona a l'alta direcció no és suficient per cobrir l'expedient"
Els dos lideratges no tenen les mateixes oportunitats.
Vivim en un entorn que canvia de forma constant. Les empreses han de prendre decisions encertades en un temps molt reduït. No s’ha de perdre de vista que les dones som una part molt significativa de la població que té poder de compra. Per això, les empreses han d'integrar-nos dins els seus equips directius i identificar així aquestes necessitats i desitjos.
Però, no ho fan: 2 conselleres per cada gran empresa.
Es compleix l'expedient. No es tracta de tenir una o dues sinó d'arribar a una paritat. Quan tindran les dones veu dins els òrgans d'administració? Quan no siguin una minoria.
Fotografia d'Àngel Bravo
Amb discriminació, no hi ha meritocràcia.
Per la meva experiència professional i vital, estic en una organització meritocràtica i hi ha unes avaluacions que així ho manifesten. És la societat meritocràtica o no? No tinc dades. El que està clar és que probablement la meritocràcia falta quan s'ha d'arribar a l'alta direcció. Només hi ha un 27% de dones preparades per assumir aquest càrrec? Evidentment no.
Com ho canviem?
L'informe proposa diferents mesures: liderar la causa (les polítiques per si soles no canvien les coses), convertir la causa en un valor clau dins l'organització, establir objectius, vincular els avanços a la retribució (això és bàsic), evitar mesures que es quedin només en el símbol (incorporar la dona a l'alta direcció no és suficient per cobrir l'expedient), aprofitar els avantatges de la diversitat, sponsorship i no només mentoring, sentir-se còmode dins la incomoditat, crear un entorn inclusiu que respecti la diversitat, compartir l'experiència de les organitzacions que són exemples d'èxit...
"Portem incorporats valors amb múltiples estereotips de gènere que cal superar"
La diversitat es promou entre els sectors públic i privat?
Un 58% dels empresaris entenen que el govern i les empreses han d'anar plegats per aconseguir la diversitat. Com més equilibri, més facilitat per aconseguir els objectius.
Quin paper jugarà la tecnologia?
Sembla que hem evolucionat molt però segueix havent-hi molt poca presència de dones en l'àmbit tecnològic i això és preocupant. És el món del futur i serà la base de molts llocs de treball. Tinc debats amb amigues que estan al sector de les TIC i pel que em diuen, hi ha nenes amb 15 anys que treuen molt bones notes en ciències i passada aquesta edat, ho abandonen. S'ha de mirar què hi ha darrere. L'educació comença des de 0 i és la base fonamental per poder trencar els estereotips de gènere i canviar les coses.