Si hi hagués un onze inicial dels empresaris que mouen l'economia de Catalunya, sense cap mena de dubte, Joan Font (Torelló, 1951) ocuparia les posicions capdavanteres del llistat, en què els fundadors dels principals supermercats del país reivindiquen l'impacte econòmic, social i territorial que generen. Fill d'un bacallaner i d'una botiguera de Torelló, és el primer de quatre germans. De petit va treballar amb els seus pares, mentre estudiava de nit peritatge mercantil en una acadèmia de Manlleu, el que seria l'actual Administració i Direcció d'Empreses (ADE). El fundador i president de Bon Preu va crear el primer supermercat a Manlleu el 1974 amb el seu germà Josep Font, mentre la resta és història. Les xifres que l'envolten? 2.259 milions de facturació el 2023, 136 supermercats Bonpreu, 57 supermercats Esclat, 14 minimercats i més de 22.900 llocs de treball, de forma directa i indirecta a Catalunya.
Font ha impregnat Bon Preu amb una militància activa en favor de la llengua i la cultura catalanes, fins a convertir-se en símbol de l’empresariat que ha donat suport a l'independentisme
Font confessa que la seva "exigència amb el treball i dedicació" es remunta als nou anys, quan s'aixecava a les cinc del matí per anar a ajudar els seus pares a la parada. Nascut en ple franquisme, reitera que hi havia "molta misèria intel·lectual, política, moral i religiosa" durant tota la dictadura. D'adolescent li encantava escoltar alguns empresaris que recordaven la història i la literatura de Catalunya. D'aquí el seu sentiment nacionalista i a favor de la llengua catalana que l'ha impregnat des d'aleshores.
Durant els anys 70 va viatjar per tot Europa amb una furgoneta, mentre descobria noves formes de comerç. Amb tan sols 23 anys va obrir el 1974 el seu primer supermercat a la població veïna de Manlleu. El seu germà Josep Font, que era dos anys més jove, es va incorporar al negoci que quedaria repartit a meitats. Amb el pas dels anys van obrir un nou servei a Vic i, poc després, a Vilafranca del Penedès amb el primer hipermercat amb l'ensenya Esclat. Com a curiositat, en el cas osonenc va haver d'intervenir la Guàrdia Civil durant el primer dia d'obertura fruit de la gran expectació popular desfermada que va obligar els agents a haver de posar ordre al carrer. Cal destacar que, amb el pas dels anys, un dels motius del seu creixement té a veure amb l'obertura de nous establiments. Com a adquisicions, han comprat les xarxes d'Orangután i Intermarché.
Durant la inauguració d'un supermercat a Vic, la Guàrdia Civil va intervenir a causa de la gran expectació popular que es va generar
Entre les principals característiques del model de negoci i visió empresarial, destaca la varietat de productes, la majoria de quilòmetre zero i la importància del català en tots els productes i en l'atenció del client. De fet, molts treballadors d’origen estranger que treballen a la cadena de supermercats confessen que “han après de forma exprés l’idioma per l’èmfasi a utilitzar el català en totes les comunicacions”. Encara més, Font ha impregnat la marca amb una militància activa en favor de la llengua i la cultura catalanes, fins a convertir-se en símbol de l’empresariat que ha donat suport a l'independentisme. A més, Joan Font té un gran paper al lobby empresarial Femcat, com a patró i cara més mediàtica.
Bon Preu és família empresària o empresa familiar?
"Les empreses familiars tenen criteris diferents de les que no ho són i es veu molt a llarg termini. Per exemple, una empresa familiar no espera que una inversió comenci a rendir des del començament. Pot trigar i no passa res. També és molt més fàcil que els valors tinguin consistència en el temps", declarava Font aquest any, en una entrevista amb Víctor Costa, antic director de VIA Empresa, aThe New Barcelona Post. Per ell, l'honestedat, el treball en equip i l'actitud positiva són primordials. I un consell a qui convisqui en una empresa d'aquestes característiques: "la família i l’empresa s’han de separar bé. A la família hi ha uns valors d’estimació, però l’estimació no és una prioritat -pot ser important- en el món empresarial. Hi ha membres de la família que poden ser molt vàlids com a directius, de la mateixa manera que hi ha familiars -te’ls pots estimar molt- que no ho són. I alerta que això pot suposar un gran desastre per a l’empresa i la família".
Joan Font es mostra crític amb la burocràcia del país, ja que poden arribar a trigar fins a vuit anys per obrir un supermercat
Després de diverses disputes entre els dos germans Font Fabregó, concretades en la política de remuneracions dels administradors i de distribució de dividends de Bon Preu, van tancar l’acord l’estiu de 2019 que va posar punt final al litigi judicial sobre Bon Preu i Joan es va comprometre a pagar prop de 350 milions d’euros, de manera esglaonada, al seu germà petit Josep pel seu 50% d’aquest grup de distribució. Des d’aleshores, Josep ha portat a terme una intensa i diversificada activitat inversora.
L'origen osonenc defineix el tarannà i dia a dia del gran dels Font. "A Osona hi ha empreses molt bones. Potser no facturen mil milions, però tenen fàbriques a molts països del món. Tenen talent, ofici i capacitat de treball gràcies en part a les anteriors generacions. Encerten les decisions estratègiques i fan una gran empresa. També tenim molts exemples com Casa Tarradellas o La Farga", plasma.
A part d'empresari, també té una faceta inversora. Compten amb Ona Capital, on inverteixen en diversos projectes del país amb impacte social
Això sí, Font no ha tingut mai cap problema per mostrar-se crític amb la burocràcia del país. Confessa que poden arribar a trigar fins a vuit anys per obrir un supermercat. "Podríem tenir les mateixes exigències i trigar només tres mesos fent-ho igual de bé", continua. També exigeix comptar amb més autonomia estratègica pel que fa a les energies renovables.
Les professions en perill d'extinció i els negocis sense relleu generacional són dos dels principals reptes que s’enfronta Catalunya. D’aquest fenomen n’és conscient el teixit empresarial català, motiu pel qual sorgeixen iniciatives com la de Bon Preu, amb escoles de comerç per formar precisament a aquests professionals. L'empresa catalana està a "l'avantguarda" en la formació d'experts en productes frescos, com peixaters, carnissers, xarcuters i forners, oficis que avui s'enfronten al risc de desaparèixer. De fet, durant l'últim any, han format a uns 917 participants, dedicant 42.440 hores a perfeccionar habilitats professionals crucials.
Un 81% de les persones enquestades pensa que treballar en un supermercat "no està gens valorat"
Un estudi realitzat per la companyia osonenca ha analitzat la percepció del treball en supermercats entre la població catalana. Els resultats mostren que un 81% de les persones enquestades pensa que aquesta feina "no està gens valorada". A més, un 83% creu que treballar en un supermercat és una opció només quan no hi ha altres sortides. Bon Preu i el mateix Font s'ha proposat desmitificar aquestes valoracions.
A part d'empresari, el líder osonenc també té una faceta inversora. Compten amb Ona Capital, on inverteixen en diversos projectes del país. Oriol Lobo és el director i busquen projectes en fases inicials amb un equip empresarial que els convenci i amb una idea de negoci que "no es mogui només pels diners". De moment han invertit a Tattox, Tropicfeel, Pangea, Parlem o Worldcoo. La seva filla Anna Font (Torelló, 1981) és la directora comercial del grup Bon Preu i també impulsora de D-Ona, una iniciativa d'Ona Capital per invertir en companyies liderades per dones, de la mà d'Andrea Carandell (Manlleu, 1989), directora de Benito. La filla dels Font sempre confessa que “el meu pare diu que no, però ha sigut molt exigent amb mi. I jo també ho sóc”. I té clar que, com el seu progenitor, cal aprofitar les oportunitats el màxim i no deixar-ne passar cap. I davant del dubte," tira-ho endavant i després ja veuràs cap a on va".
I una puntualització final, que defineix a la perfecció el president de Bon Preu. "Ser empresari és fer, no parlar-ne. Ser empresari no és discutir o tenir la raó. Ser empresari és fer i mesurar allò que es fa. Fer i encertar-la. Ser valent i prendre decisions incòmodes. Qui té la màxima responsabilitat és qui té l’obligació de decidir”, conclou.