29
d'Octubre
de
2013
Act.
29
d'Octubre
de
2013
Ser el millorrestaurant del món té algunes conseqüències quantificables. El CellerdeCanRoca té una llista d'espera d'onze mesos, reben una mitjana de quatre mil correus al dia i després de la gala d'entrega de premis anuals de la RestaurantMagazine, celebrat el passat més d'abril a Londres, la pàgina web del restaurant va rebre dos milions de visites amb 24 hores. Tot i això, els germans Roca tenen molt clar que "les estrelles són efímeres".
Sempre que parlem d'El Celler de Can Roca parlem dels orígens. En aquest cas de l'any 1967, quan els seus pares van obrir el restaurant. "Per a nosaltres, el menjador de casa nostra era el bar dels pares", recorda JoanRoca sobre l'escenari del teatre Barts de Barcelona, on sota el títol Roca & Roll, els germans Joan i Josep Roca han repassat la seva trajectòria.
Creixement progressiu
El Financial Times, els definia com Three gentlemen of Girona, i és que els tres germans destaquen precisament per haver creat un restaurant únic al món, en un barri emigrant de la periferia de Girona. "Al principi la localització era un handicap, però ara forma part de l'autenticitat del projecte", asseguren.
Quan van obrir el restaurant, al costat dels seu pares, en Joan i en Josep tenien 22 i 20 anys respectivament. "Érem uns idealistes inconscients; vam començar sent tres a la cuina i ara ja som un equip de 40 persones", explica el xef d'El Celler, Joan Roca.
Asseguren que part de l'èxit ha estat ser pacients: "Vam tenir molta paciència, vam deixar venir les estrelles quan tocava; la primera la vam rebre nou anys després d'haver obert, la segona al cap de set anys i, finalment, la tercera al cap de set anys més; ha estat un creixement progressiu". I tot això, sense haver trucat mai a cap periodista gastronòmic, ni tan sols el dia de la inauguració.
Un joc a tres bandes
Segons en Joan, "la creativitat es mesura per la llibertat" i en aquest sentit, els tres germans juguen "un joc a tres bandes" on cadascú ocupa un espai. Tots tres van estudiar a l'escola d'hosteleria. El gran tenia molt clar que volia ser: "Als nou anys ja tenia el vestit de cuiner", recorda. "Jo només sabia que m'agradava molt el vi", explica el sommelier entre rialles. Tots dos germans coincideixen a dir que en Jordi, el petit, "és el transgressor, un complement ideal a la cuina".
Tradició i innovació
Utilitzen la memòria com a recurs. "La memòria moltes vegades acaba generant noves idees, de fet, hi ha molts plats que preserven l'essència del sabor dels menjars que feia l'avia", comenta en Josep.
La cultura culinaria de Catalunya també ha estat un dels factors de l'èxit del restaurant. Segons en Joan, "no és casualitat que dos dels millors restaurants del món estiguin a la mateixa zona, aquí hi ha productes de qualitat i molta sensibilitat gastronòmica entre els clients".
L'èxit és el que més els ofega, concretament no poder atendre totes les peticions que tenen. "Esperem que la gent de casa comprengui la situació, és gràcies a ells que som com som". No pensen obrir altres restaurants, de fet, ja han rebutjat més d'una oferta "per sentit comú". Són plenament conscients que "l'èxit té data de caducitat" i que "el camí cap a l'excel·lència el pots fer amb la gent de casa".
Sempre que parlem d'El Celler de Can Roca parlem dels orígens. En aquest cas de l'any 1967, quan els seus pares van obrir el restaurant. "Per a nosaltres, el menjador de casa nostra era el bar dels pares", recorda JoanRoca sobre l'escenari del teatre Barts de Barcelona, on sota el títol Roca & Roll, els germans Joan i Josep Roca han repassat la seva trajectòria.
Creixement progressiu
El Financial Times, els definia com Three gentlemen of Girona, i és que els tres germans destaquen precisament per haver creat un restaurant únic al món, en un barri emigrant de la periferia de Girona. "Al principi la localització era un handicap, però ara forma part de l'autenticitat del projecte", asseguren.
Quan van obrir el restaurant, al costat dels seu pares, en Joan i en Josep tenien 22 i 20 anys respectivament. "Érem uns idealistes inconscients; vam començar sent tres a la cuina i ara ja som un equip de 40 persones", explica el xef d'El Celler, Joan Roca.
Asseguren que part de l'èxit ha estat ser pacients: "Vam tenir molta paciència, vam deixar venir les estrelles quan tocava; la primera la vam rebre nou anys després d'haver obert, la segona al cap de set anys i, finalment, la tercera al cap de set anys més; ha estat un creixement progressiu". I tot això, sense haver trucat mai a cap periodista gastronòmic, ni tan sols el dia de la inauguració.
Un joc a tres bandes
Segons en Joan, "la creativitat es mesura per la llibertat" i en aquest sentit, els tres germans juguen "un joc a tres bandes" on cadascú ocupa un espai. Tots tres van estudiar a l'escola d'hosteleria. El gran tenia molt clar que volia ser: "Als nou anys ja tenia el vestit de cuiner", recorda. "Jo només sabia que m'agradava molt el vi", explica el sommelier entre rialles. Tots dos germans coincideixen a dir que en Jordi, el petit, "és el transgressor, un complement ideal a la cuina".
Tradició i innovació
Utilitzen la memòria com a recurs. "La memòria moltes vegades acaba generant noves idees, de fet, hi ha molts plats que preserven l'essència del sabor dels menjars que feia l'avia", comenta en Josep.
La cultura culinaria de Catalunya també ha estat un dels factors de l'èxit del restaurant. Segons en Joan, "no és casualitat que dos dels millors restaurants del món estiguin a la mateixa zona, aquí hi ha productes de qualitat i molta sensibilitat gastronòmica entre els clients".
L'èxit és el que més els ofega, concretament no poder atendre totes les peticions que tenen. "Esperem que la gent de casa comprengui la situació, és gràcies a ells que som com som". No pensen obrir altres restaurants, de fet, ja han rebutjat més d'una oferta "per sentit comú". Són plenament conscients que "l'èxit té data de caducitat" i que "el camí cap a l'excel·lència el pots fer amb la gent de casa".