Joan Rosell (Barcelona, 1957) ocupa actualment una posició complicada. El president de la patronal espanyola es veu envoltat pel debat sobiranista, i davant les demandes de suport al procés des del Govern català, no para de repetir la necessitat de diàleg i acostar posicions.
La seva posició, un pèl ambigua però notòriament contrària a la independència de Catalunya, no pot sorprendre venint del president de la CEOE, escollit pels empresaris espanyols, a qui deu el càrrec.
Carrera a la patronal
Rosell va accedir a aquesta presidència a finals del 2010, substituint un Gerardo Díaz Ferrán ensorrat pels problemes amb la justícia; i després de temps de perseguir el càrrec. La seva vinculació amb la patronal espanyola ve de lluny, de la qual en va ser vicepresident entre 1994 i 2006, i entre 2008 i 2010.
Entre 1995 i 2011 també va presidir el Foment del Treball; consolidant així una llarga trajectòria com a dirigent patronal. Rosell, doncs, és sens dubte una de les cares més conegudes del món empresarial.
Empresari amb energia
Enginyer industrial per la UPC, i amb estudis inacabats de Ciències Polítiques a la Complutense; Joan Rosell va gaudir d'una breu experiència com a periodista al Diari de Barcelona i a Tele-Exprés, propietat del seu oncle, Jaume Castell.
Fos per pressions familiars o per decisió pròpia, Rosell va abandonar de seguida el periodisme per centrar-se en la carrera empresarial; seguint la tradició familiar. Entre 1983 i 1992 va ser director general de Juguetes Congost; i el 1996 assolia la presidència d'Enher.
En el camp de l'energia va ser part activa dels moviments de fusió i reestructuració que van conduir a Fecsa-Enher primer, i a Fecsa-Endesa després, ocupant-ne la presidència entre 1999 i 2002.
Rosell també va presidir la corporació Uniland entre 2005 i 2006; i ha format part de diversos consells d'administració, com el de Siemens, Aigües de Barcelona, Endesa, Applus, Criteria CaixaCorp i Gas Natural Fenosa. També encapçala un grup empresarial familiar que gestiona la seva dona, Elisabet Trallero; on destaca Congost Plàstic.
Proper a la política
Ha escrit quatre llibres i el 1980 va participar en l'efímera aventura política de Solidaritat Catalana. Un partit conservador, liderat per Juan Echevarría Puig, que no va obtenir representació al Parlament català i que acabaria amb la majoria dels seus membres enrolant-se a Alianza Popular.
La seva habilitat per mostrar-se proper al poder polític de cada moment ha provocat que se'l relacioni amb diverses formacions, sense que cap es concretés. Ara, però, es troba al punt de mira, amb dos bàndols que intenten situar la influència empresarial al seu favor.