Jordi Herreruela, d'un somni adolescent a crear "moments màgics" amb el millor festival català
El director del Cruïlla valora el paper de la música en la societat i el poder creatiu català: "És el llegat de Barcelona"
Jordi Herreruela és la persona que hi ha darrere del Festival Cruïlla, el festival que va de música, de Catalunya, però sobretot de persones. Tres components que garanteixen l’èxit d’aquest ressonant esdeveniment, i que porten Herreruela a assegurar que té “una de les millors feines que existeixen al món”. No pot ser d’una altra manera: el resultat de la seva tasca comporta “milers de persones que s’ho passen bé” -76.000 el 2023, concretament-. I és que apropar al públic les emocions dels millors artistes del moment no és gens fàcil, però un jove Herreruela de 14 anys, després de presenciar a l’Estadi Olímpic el seu primer concert (a càrrec dels Rolling Stones) ho va veure clar: “Vaig voler fer d’allò la meva vida”.
El Festival Cruïlla va acollir 76.000 assistents l'any passat
Un entorn familiar i educatiu entregat a l'art
Segons explica el director del Cruïlla a VIA Empresa, aquesta passió per la música neix des de ben petit, a Mataró. Un entorn familiar aficionat a la música, especialment el seu germà gran, i una ferma aposta per l’educació artística de l’escola on va créixer, l’Escola GEM de Mataró, van portar Herreruela a investigar la cultura musical amb el rock dels 60 i dels 70 com a punt de partida. A partir d’aquí, va començar a col·leccionar discos i a escoltar música d’altres gèneres, malgrat que recorda especialment als Dire Straits, Pink Floyd i Supertramp.
Com que aleshores les plataformes de música en streaming que disposem avui dia eren inimaginables, Herreruela va començar a comprar cassets verges per gravar recopilacions de música i distribuir-les al seu entorn. “A cadascú li feia una selecció musical, en funció de com eren i de les seves característiques”, explica, posant en valor la dificultat que suposava aquesta tria: “A més, havies de comprar la música per tenir-la, no la tenies a disposició com ara. Ara és tan senzill com fer una llista de Spotify amb un parell de clics”.
Informàtic i surfer: el passat i present del director del Cruïlla
Semblaria lògic pensar que Herreruela va apostar per formar-se en l’àmbit musical, però la realitat és que va estudiar informàtica i telecomunicacions. “Vaig començar a treballar en coses que no tenien res a veure amb tot això, que em van permetre guanyar-me bé la vida i, per tant, consumir molta cultura, acudir a molts concerts, al teatre o exposicions”, comenta, sense oblidar-se del seu gran hobby: el surf. El director del Cruïlla reconeix que és un esport que no es pot practicar sovint, ja que presenta dues dificultats: “No es pot surfejar si no hi ha onades, ni si estàs pensant en altres coses: has d’estar al 100% focalitzat en allò que estàs fent”.
Herreruela: "En aquests moments màgics, el meu cap també s’atura, i me n’adono perquè em surt un somriure d’orella a orella”
Herreruela va començar a sentir una certa afecció per tots aquests moments en què podia desconnectar del dia a dia i posar el focus en una única activitat. I no només sobre una taula de surf: “Amb la música i els concerts em va començar a passar quelcom similar que no em passava amb la resta d’arts. La connexió entre el públic i l’artista fa que les emocions que transmet aquest darrer m’arribin d’una manera directa i, en aquests moments màgics, el meu cap també s’atura, i me n’adono perquè em surt un somriure d’orella a orella”, explica.
El Cruïlla, un viatge originat a Mataró amb destí a Barcelona
Una sensació que Jordi Herreruela no va trigar a escampar per la seva terra, quan en el seu temps lliure va decidir formar part d’una associació sense ànim de lucre destinada a organitzar concerts. El primer projecte? Un concert de Dusminguet i Amparanoia per recuperar el carnaval de Mataró: “A partir d’aquí, i de ser un gran consumidor de concerts, començo a conèixer gent del sector amb qui impulsem la Sala Clap i la Casa de la Música de Mataró”. Herreruela també destaca altres projectes impulsats des de l’associació, molt lligats a la formació de les escoles de primària i projectes d’integració adreçats a col·lectius amb risc d’exclusió social.
“Tot això tenia molt de valor, però, realment, poques vegades aconseguíem ser notícia. Per aquest motiu, vam pensar que a aquests projectes els feia falta un acte que comunicativament fos potent i ens ajudés a explicar tota la feina que s’estava fent”. I així va ser. L’any 2005 s’estrenava el Cruïlla de Cultures de Mataró, un esdeveniment pel qual van passar artistes com Manu Chao, Jimmy Cliff o The Wailers, i que va créixer tan de pressa que es va veure obligat a moure’s a la capital catalana per conviure amb els dos altres grans festivals del moment, el Sónar i el Primavera Sound: “L’única opció que teníem de continuar evolucionant era venir a Barcelona”.
Herreruela: “No lluitem per ser els més grans, sinó per ser els millors”
Aquest moviment va permetre Herreruela somniar en gran, treballant amb una visió que recull tres premisses que l’han acompanyat des del primer dia: la primera, posar el focus en el públic local. Si bé els altres dos festivals amb qui començava a compartir ciutat el Cruïlla comptaven amb una gran repercussió internacional, Herreruela i el seu equip van decidir adreçar-se exclusivament als catalans. “Això que en un principi podia ser una limitació, es va convertir en una de les nostres principals virtuts”. La segona aposta del festival va ser la de “no lluitar per ser els més grans, sinó per ser els millors”. Aquesta filosofia és la que delimita l’esdeveniment: 25.000 persones per dia en un espai de més de 100.000 metres quadrats. “Un servei gran, però amb uns serveis molt ben cuidats”. La tercera i darrera gran aposta, impulsar un festival divers i variat: “Ens trobàvem en un moment en què, arran de les primeres plataformes de streaming, la manera com gaudíem la música començava a canviar. Vam voler fer un festival per a tota la gent que no anava a festivals”, apunta Herreruela.
Així mateix, el Festival Cruïlla va consolidar-se dibuixant un camí que molts altres festivals han seguit. Un camí marcat per la diversitat musical, una millor oferta de serveis i la importància de l’experiència del consumidor. “Amb aquest canvi els festivals de música han començat a créixer molt”, comenta el director del Festival Cruïlla, qui, tanmateix, és conscient d’un debat que ha guanyat pes en els darrers anys: “L’impacte acústic de l’activitat musical a la ciutat, de vegades es contempla com una molèstia, i s’ha estès als patis de les escoles o clubs esportius, fins al punt de veure tota activitat col·lectiva com una molèstia”, reflexiona Herreruela.
El futur de la música: més transparent, més interactiva... i una molèstia?
En aquest context, es contraposen dos models de societat -on realment rau l’essència d’aquest debat-: “El que espera que tots siguem a casa a les 22 h enganxats a la televisió en absolut silenci, i el que té a veure amb compartir i tenir celebracions públiques col·lectives, un dels valors primordials de la cultura mediterrània”. “Crec que és molt important que s’entengui que qui viu en una ciutat accepta la vida de la ciutat, que està composta per espais creatius i per a l’intercanvi d’idees, descobriment de persones i celebracions de tota mena. El dia que perdem això, perdrem la creativitat, que és el llegat de Barcelona”, comenta Herreruela, qui reivindica que “la música no és soroll i té un valor en el conjunt de la societat importantíssim”.
El director del Festival Cruïlla vaticina que l’activitat musical serà “molt més interactiva”, on el públic participarà gaudirà d’una experiència “més personalitzada” i on també pugui “ser protagonista d’allò que està passant”. A més, és molt probable que ens trobem davant d’una indústria molt més transparent “on cadascú de nosaltres sap exactament què paga, a qui i què li arriba”. I és que, posats a imaginar un futur que en molts sectors ja és una realitat, el director del Cruïlla reconeix que eines com la intel·ligència artificial permetran fer música "sense massa coneixement" i “de poc valor”. Ara bé, “la música que sí que té valor, continuarà tenint-lo”.
La creativitat catalana promet "un gran futur"
“Hem de ser més empreses, hem d'acollir més treballadors i hem de donar sortida a més projectes. Crec que hi ha un gran futur”, continua Herreruela, qui afegeix que “tenim uns joves que sobretot volen treballar en indústries creatives, i aquestes no són prou grans per donar sortida a tot aquest talent”. Tant és així que, convençut que la indústria musical catalana “és una de les més potents del món”, Herreruela va impulsar el Barcelona Music Lab juntament amb Genís Roca (president de la Fundació.Cat), Josep Maria Martorell (director associat del Barcelona Supercomputing Center) i Enric Jové (director de l’agència McCann), una entitat que actualment dirigeix Miquel Curanta i que pretén ser la xarxa que conegui, connecti i projecti aquesta indústria.
Ara per ara, Jordi Herreruela continua descobrint tota mena de música sota la mateixa premissa que sempre ha defensat: “No hi ha músiques bones ni dolentes, hi ha la música que t'agrada i la que no t'agrada”. I és que, probablement, ara continua explorant més música que mai: aprofita els viatges en cotxe a la feina per escoltar propostes de música que no coneixia, de les quals algunes se sentiran en El Molino, l’emblemàtic teatre del Paral·lel que durant els pròxims quatre anys Barcelona Events Musicals s'encarregarà de fer girar les aspes.
Herreruela: “No hi ha músiques bones ni dolentes, hi ha la música que t'agrada i la que no t'agrada”
“Em considero una persona molt afortunada”, conclou Herreruela, qui està ultimant els darrers detalls del Cruïlla d'enguany, que donarà el tret de sortida el dimecres vinent. “M’ho passo molt bé fent el que faig, estant en un entorn tan agradable mai tinc la sensació de fer les coses per obligació, realment m’entusiasma”, afegeix, recordant que, tanmateix, aquesta activitat ha de ser rendible i ha d’assegurar llocs de treball. Ara bé, Jordi Herreruela vol continuar experimentant moments màgics com els que la música li dona, i aspira a poder fer-ho durant molt de temps, també en l’esfera personal: “Al cap i a la fi, a mi m’agrada fer surf. I el que espero de la meva vida és acabar sent un avi que gaudeix de prou salut per agafar una taula i baixar a surfejar onades”.